Diada 2009: Una nova “jornada festiva”

Un dia mogut, el d’avui. Requeria d’un cert dipòsit d’energia per la qual cosa, ja de ben matí, m’he disposat a estirar la son tant com he pogut. Fins les onze, pas malament. Tot seguit, he fet la meva mirada habitual als balcons de Sants i amb alegria he descobert que, al meu carrer almenys, el nombre d’estelades era més elevat que el dels anys anteriors. Cosa de la desafecció, el montillisme i la presa de pèl estatutària, suposo. Poques persones poden llevar-se a Barcelona amb tres estelades a la vista en l’edifici del davant i jo així ho he fet jo aquest matí.

Tot seguit, he procedit al meu passeig matinal de rigor pel centre. He estat xerrant amb un d’aquests màrtirs de la causa pessimista com pocs però que malgrat els seus 73 anys ha tingut la pensada de tornar a fer una tirada d’El més petit de tots i, òbviament, perdre-hi una bona carretada de diners. Li n’he comprat un i he continuat passejant i saludant vells amics. El pessimisme nacionalista, en aquest país, té una bona salut de ferro. Com sempre, el sol lluïa i, ves per on, aquest any m’he sentit més optimista que altres anys. Hem dinat amb l’amic Uri pel centre, hem tornat a passejar i fer passar el temps a l’altura de la Pça Urquinaona i aviat se’ns han fet les cinc.

Arribats en aquest punt, com és costum, buscar l’ubicació adient per marxar plegats, anar amunt i avall fent càlculs de manifestants i, poc més tard, trobar l’estrella del dia: el president barcelonista, Jan Laporta, fent números per convertir-se en el nou messies de l’independentisme català. Tot sigui per treure aquest país de la situació en que està, he pensat. Com sempre, la mirada final ha anat per l’estol de consellers d’Esquerra, alguna xiulada puntual cap a en Puigcercós. Xerrada amb un militant encara a punt de donar-se de baixa d’ERC i miada de reüll cap a un ex-alt càrrec del partit, antigament assegut al COPCA amb salari públic, i ara venent samarretes amb l’estrella. Uns aplaudiments, uns crits, en Laporta que somriu i saluda i l’Uri que deixa anar l’estelada esquena avall. Cap a les set a casa que ja hem passejat prou per avui. La darrera reflexió va per les possibilitats que la unió de tanta sensibilitat independentista donaria al moviment. Realment calen unes CUP, ERC, Reagrupament (un nom divertit, per cert), Catalunya Acció, PDD, PSM, PSAN, Maulets, Pàtria, Estat Català…? No faríem amb un partit independentista únic? Encapçalap per Laporta?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: