2666 de Roberto Bolaño (2004)

2666, de Roberto Bolaño (2004). Barcelona: Anagrama., pp.1125

2666 és la novel·la final, global i pòstuma de Roberto Bolaño. Contravenint les ordres de l’autor, el seu editor, Herralde, va decidir publicar els cinc llibres de que es composa en un de sol. Així ens arriba en aquest format mastodòntic i encara incomplet l’obra inacabada que Bolaño va deixar com a herència als seus fills. Com en Los Detectives Salvajes, la novel·la s’inicia amb elements que ens resulten familiars: uns escriptors (aquí professors) a la recerca d’un altre escriptor maleït i gairebé desconegut, Beno von Archimboldi. Atepeïts, inundats, d’erudició, aquests tres professors perseguiran el seu heroi fins a Mèxic. Aquí comença el segon llibre, la part d’Amalfitano. Un altre professor, aquest cop de geometria, que arriba des de Barcelona fins a la perduda i industrial Santa Teresa on fets misteriosos i terribles estan trasbalsant la ciutat.

Ja som a la tercera part, la part de Fate. Un periodista negre i marxistitzant que se sent atret pels inacabables assassinats que estan colpint aquesta ciutat del Nord de Mèxic. En la seva recerca, persontages de les altres parts creuen i desapareixen fins arribar a la part quarta, la part dels crims. Probablement la part més sorprenent i alhora monòtona. Seguim aquí la història d’una munió d’agents de la policia, polítics i funcionaris corruptes. Tots ells situats al voltant dels prop de dos-cents crims que, un a un, amb pèls i senyals de crònica negre es desvetllen al lector de forma implacable. Finalment, la part cinquena, la part de l’escriptor maleït, la part en que el cercle s’ha de tancar. Una part que ens recorda la curiositat de Bolaño per la Segona Guerra Mundial i el règim nazi que ja vam veure com a protagonista en la impossible Crónica de la literatura nazi en América.

Tot plegat ens hem passejat per entre les obsessions de l’autor: el desert mexicà, la corrupció institucional com a paisatge de la nostra vida, l’erudició literària i el personatge de l’escriptor maleït però alhora admirat i seguit per una minoria. La genialitat que alguns li reconeixen a l’obra obeeix a aquest descabdellar-se infint d’històries i més histories que entren una dins l’altre. Tanmateix, s’aprecia alguna tendència al collage enciclopèdic, a l’empelt de notícia de diari, a la digressió literària. La novel·la a estones engresca i a estones et deixa en un estat somort que malgrat tot, degut al seu cabal torrentós t’atrau i et transporta fins a un final que no arriba. L’esforç paga la pena però, val a dir, si no t’agraden les primeres 200 planes probablement no t’agradaran les 900 següents.

Valoració: Per a Bolañistes i amants de la novel·la experimental

7/10

Anuncis

4 Respostes

  1. Hola,
    m´han deixat aquest llibre i l´he tingut a la vista, però d´altres li han passat a davant. El que si et puc dir és que l´adaptació teatral quen en va fer l´Àlex Rigola em va encantar, es reprensentava amb 2 dies, o tb hi havia la possibilitat de veure els 5 llibres en un mateix dia. Es mostrava un Rigola contingut i uns actors, molts els que sempre treballen amb Rigola, amb unes interpretacions molt bones.
    La tornaran a der del 5 al 7 de febrer a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure.
    La veritat és que és un escriptor amb molts adeptes.
    Gràcies

  2. Gràcies a tu per les recomanacions, Imma. A tall de reflexió, no sé com podran encabir una obra tan mastodòntica i eclèctica en una obra de teatre. Potser tocarà comprovar-ho.

    Una abraçada,

    Dav

  3. Passejant-me pel des de Sants no sé veure la ressenya del llibre d´en Francesc Cabana.
    Si escoltes Sanjosex, de la Bisbal d´Empordà, et recomano Mazoni, de la mateixa població.

  4. Hola Imma,

    La veritat és que no n’he fet post. Estic tendint darrerament a separar les meves lectures privades (que són les d’aquest bloc) amb les alimentícies, que diria Xammar.

    En aquest cas concret, la ressenya ocupa 4 planes. Si la vols puc enviar-te-la per email ja que no sortirà fins d’aquí a uns mesos. És tot el que se m’acut. Cap compromís, però. I gràcies per l’interés.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: