Cap de setmana a la Llombardia (1): El llac de Como

Dijous Milà em rep amb fred i pluja. Divendres al vespre les meves obligacions de feina ja han desaparegut, com la pluja, però el fred continua intens. Milà és una ciutat comercial al centre i majoritàriament residencial i burgesa a la rodalia. Els edificis són sobris, les avingudes amples i la gent hi passeja decidida. Sopem en una pizzeria realment deliciosa. Malgrat tot, estic baldat, enllestim ràpidament i anem a dormir. A l’endemà, dissabte, deixem l’hotel que porta el nom de Beatrice d’Este i amb el tramvia circumval·lem el centre fins arribar a plaça Repubblica, al més còmode i econòmic Hotel Manin.

La Mili ha decidit que passem el dia a Como, i encara que gairebé són ja l’una, anem a l’estació del Nord i d’allà, en un tren local, fins a la població del llac. Una hora de trajecte poc interessant però des d’on s’entreveuen les muntanyes nevades del Nord. Passades les dues, arribem a destinació. Como té realment un atractiu especial, realment de lloc de recés per a emperadors romans. Al voltant del llac, molt més gran i serpentejant que no pas la vista ens deixa veure, s’hi aixequen mansions i vil·les. Dinem en un altre lloc deliciós i delicat. La guia que porto a sobre no s’equivoca, dinar de manera més o menys passable a la capital (i per al cas, a Como) pot suposar més de 120€ per persona i dia. La patxoca del cambrer i propietari em deixen realment astorat. Per a ells el temps no passa.

Quan sortim del restaurant el fred, acompanyat de la humitat de l’aigua i un lleu vent gelat, ens deixen veritablement glaçats. Ni tan sols hi ha marge per emprendre un temptatiu passeig al voltant del llac. A la primera de canvi, ja fem marxa enrera i ens dediquem a passejar pel casc antic, envoltats d’italianes gracioses, espigades i presumides que ja es veu que volen estar a l’última. Si parlem de moda, sobta especialment aquesta tendència de vestir anoracs gruixuts, amb un cert toc michelinesc i de colors llampants o molt llampants. Blau metàl·lic, gris lluent, negre brillant. Fins i tot el cap de la màfia, arrestat avui en ple dia Anti-Berlusconi, en duu una d’aquestes. Curiós país aquest on la manifestació contra el primer ministre ve acompanyada del cop de sort que permet detenir un dels més grans criminals del país.

Per la nit, ja tornats a la capital, enfilem fins a la Plaza Venezia i d’aquí a peu a casa na Francesca i en Gabriele. Uns amics fets i acomiadats en el breu espai de pocs dies que va durar el nostre viatge per la Capadòcia turca, dos anys enrere. Una amistat mantinguda i alimentada alhora per la bona sintonia personal així com pel nou món de les xarxes socials d’internet. Després de parlar de la seva nova paternitat i omplir-nos de consells per un futur a venir, ens acomiadem. Voregem I Giardini Publici i tornem a l’hotel. Decididament, hi ha poques semblances més grans que les d’un llombard i un català. Sobretot quan aquests llombards i aquests catalans (nadius o d’afiliació) ja sintonitzen de per si.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: