Fuerteventura (III): Cap d’any a Tuineje

Ja integrats en el ritme de l’illa (les dones dormen fins a migdia, els homes vagaregem des de les nou), aquest darrer dia de l’any l’enfilem amb la mateixa determinació i falta de consistència que la resta de dies que ens esperen aquí. Matí d’ordinador, internet, lectura a la vora de la piscina, esmorzar pantagruèlic i cap a les dues al cotxe hi falta gent. Avui la zona d’exploració serà l’allargassat, assolellat i turístic Sud.

Fem novament en direcció a Pájara on ens proveïm de begudes i em dóna temps d’entrar en la església del poble: austera, espaiosa i definitivament amb reminiscències d’un passat colonial no gaire llunyà. Si una cosa sorprèn de les Canàries és aquest toc seu caribeny. Un toc que es trasllada de la parla de la gent, als costums, a la música, al clima (òbviament) però també a l’edificació i el turisme. Prosseguim ara sí cap el Sud tot baixant per la costa Occidental. L’itinerari de Pájara fins a La Pared (el comentari toponímic de l’illa donaria per molt) recorda vagament les imatges idealitzades d’Arizona o Texas. Tristament més familiars. Carreteres rectes, muntanyes pelades a banda i banda, poc o gens de trànsit i quatre cases espigolades aquí i allà. Al fons, però, la mar moguda esclatant contra les roques.

Quan ni te n’adones ja has sortit del Parc Natural al Nord de Costa Calma. Ara sí comença la bestiesa urbanística de la costa del Sud. Pistes: rotondes immaculades, molt de trànsit, una parella de guàrdies civils que controlen la velocitat i una ingent quantitat d’hotels i complexes turístics que, literalment, cobreixen la costa. Sense ser un Lloret o un S’Arenal, la sensació global per al turista rural és d’ofec, d’excés i de concentració. Aviat vindrà la sensació, familiar i coneguda, de l’especulació urbanística sense límits. Cases a mig construir abandonades a tocar de l’aigua, grues deixades i monstres de ciment ensenyant-nos les entranyes. En fi, el paisatge d’aquests darrers anys. Per sorpresa nostra, en pocs minuts la carretera s’eixampla i deixa pas a una senyora autovia que recorda la Madrid-Corunya. Un veritable desplegament de mitjans al servei del turista germànic.

Deu quilòmetres al Sud ens sembla trobar un forat per entre mig de les construccions i ja hi som: toquem la sorra a la platja de Butihondo, passat el llogaret (?) dit Mal Nombre. Les platges del Sud són realment fantàstiques. A quarts de quatre els turistes passegen i unes poques belleses teutòniques s’ofereixen al sol radiant. Juguem a pales, xerrem i finalment fem el bany. Deliciós i refrescant. Tenim encara temps d’arribar-nos fins a La Lajita, la menys turística de les poblacions meridionals i comprar queviures per la revetlla que, ja ens han dit, en aquesta illa tothom celebra a casa. Talment anirà la cosa. Fem via novament per camins interiors sota una lluna gran com una nou. A casa fem la carn a la brasa, preparem les amanides i destapem el cava. A les dotze en punt mengem el raïm amb TV Canarias i ens petonegem.

Tenim encara forces i ganes per anar al bar de la plaça major on uns jovenots al costat d’una imponent ranxera ens ofereixen música salsera a un volum que en un vehicle com el meu faria petar els altaveus. Deu ser normal aquí, penso després de veure un guàrdia municipal desitjar el bon any als presents. Lentament el grup es va fent més i més gran. Uns alegres nouvinguts ens saluden mentre els presents ens observen amb discreció. Apareixen nous joves amb noves ranxeres i nous altaveus (cap de tant potent com el primer). Dels vehicles baixen noies vestides de festa. El comú denominador estètic són sabates de taló alt, samarreta curta preferiblement negra amb escot de cortesana i, certament, uns cuixots que et fan replantejar el patró de bellesa tradicional i optar per un de més proper a les pautes alimentàries d’aquestes terres. Cabrit i papa, recordem-ho. Unes mestresses entrades en anys es deixen també caure amb una fila que no desentonaria al Liceu. Impressionant tot plegat. A quarts d’una ens posem al llit per començar l’any com Déu mana. Feliç Any Nou a tothom.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: