Fuerteventura (V): Al Nord anem

Per completar el nostre passeig per l’illa només ens falta visitar el Nord. Com, en principi i si res fa canviar els plans, aquest serà el nostre últim dia a Fuerteventura, ens comprometem a llevar-nos d’hora (les deu) i sortir a una hora prudencial (les onze). Agafem la carretera d’Antigua, trenquem per La Ampuyenta fins a Tetia, d’aquí a l’Oliva i cap a l’esquerra cap a les platges d’El Cotillo. Val a dir que aquesta zona nord-occidental és més blanca i té més dunes que cap altre que haguem visitat fins al moment. El Cotillo és un grup de cases més o menys ben avingudes que per manca de volum ho tenen difícil per arruïnar la bellesa del paisatge.

Recorrem la costa fins al far del Tostón i ja hem arribat: a la nostra dreta tot un seguit de caletes, mirant al Nord, amb onades que piquen amb força i refreden l’aigua. Realment paradisíac. Almenys durant una hora, el temps que triga el vent a bufar, a gelar-nos la pell i a convidar-nos a buscar protecció a l’altra banda de l’illa. Dinem a Corralejo, envoltats de distraccions per a amics del surf o del paquet turístic. Prescindible. Passades les quatre resseguim la costa de tornada en direcció cap a la capital.

Durant vint quilòmetres de parc natural, una platja de sorra fina en segueix una altra. Aquí i allà vehicles aturats. Prous per marcar la carretera de clapes metal·litzades però pocs per congestionar la immensitat de platges d’aigües tranquil·les. Passegem per la vora de l’aigua, tornem cap el cotxe i d’aquí a casa. El dia encara donarà de si per preparar les maletes per a l’endemà, veure la segona part del FC Barcelona –CF Vila-real (1-1) i acabar el dia fent neteja de les provisions de la nevera i fument una pallissa de campionat en l’improvisat campionat de Continental. Me’n vaig a dormir amb el soroll dels afeccionats futbolístics que surten del bar de veure el darrers dels partits del dia. Passada l’una.