Article a Expansión-Catalunya

Aquest article meu va aparèixer ahir amb el títol: L’ètica del treball dels joves.

En l’aeroport de Dubrovnik, mentre esperem un vol que trigarà vuit hores a sortir, tinc temps per parlar amb una companya de desgràcia. Una dona de mitjana edat, propietària durant molts anys d’un gimnàs, que fa poc va deixar enrere la seva experiència empresarial i que ara fa d’entrenadora personal per a gent de nivell adquisitiu alt. En un moment d’intimitat em confessa que es va quedar descansada el dia que va deixar de tenir persones al càrrec. La gent jove, no saps com és, em diu. Curiosament, una diagnosi que els darrers temps acostumo a sentir amb creixent assiduïtat. Continua llegint

Article a l’Avui

L’interrogant que no deixo de plantejar-me és què podem fer per no dissoldre’ns com a cultura, com a país, sense que la gent ho vegi com una lluita a cavall contra els molins. Buscar la implicació dels immigrants? Posar-hi recursos econòmics? Aconseguir la unió dels partits? La idea bàsica és que anem cap a la Catalunya dels guetos i cap a la nació líquida, post-moderna. El catalans serem un gueto més i els caps de setmana podrem sortir de Barcelona i anar a l’interior a veure país. Si voleu, substituïu Barcelona per València i hi veureu més clar. L’article que segueix rep per títol: Immigració i identitat. Continua llegint

Article a L’Avui

Ahir, dia de derrota i desencís, dia en que els rapinyaires mediàtics es llencen sobre aquest Barça nostre per justificar la seva feina, va aparèixer un article meu al diari que ja fa setmanes que es covava. El seu títol: Mestres i prestigi social

La davallada del prestigi social dels mestres ha dut els ministres d’Educació de la Unió Europea a encarregar a la Comissió un pla d’actuació per fer-hi front. A casa nostra, rellegeixo la recomanació del Pacte Nacional per a l’Educació pel que fa a la millora substancial del rendiment del sistema i la proposta de la Fundació Jaume Bofill per tal de promoure el valor de l’excel·lència en el nostre sistema educatiu. Amb un record de les darreres vagues de mestres i unes gotes d’informe PISA podem acabar de fer-nos una idea del panorama educatiu del nostre país. Continua llegint

Article a L’Avui

Vaig començar a redactar-lo a Lima i, com acostuma a passar, l’he hagut de reescriure afegint-hi unes píndoles d’actualitat abans no sortís publicat al diari.

Després de Castro arriba Castro i, com tot el que succeeix a l’illa, els diaris tornen a anar plens d’esperances de canvi en un país tristament inalterable. Així, en les darreres eleccions cubanes, la participació va arribar al 95%. Un resultat encomiable però que encara queda lluny del més de 100% al qual s’arribà a Guinea Equatorial ara fa uns anys. El marge de millora per al règim cubà és, doncs, important. On costa imaginar que millori, vistos els canvis en el Consell d’Estat, és en allò que aquí en diem aprofundiment democràtic. Un terme, democràcia, que convida a reflexionar sobre com per molta democràcia socialista o orgànica que un país sigui, no hi ha manera que ningú vulgui renunciar-hi. Continua llegint

Article a L’Avui

Aquest article va sortir aquest cap de setmana amb el títol: Servir i lucrar-se.

Manllevo el títol de l’article del professor de la Universitat de Michigan C.K. Prahalad. No crec que li importi massa. No sé si deuen haver vist, imagino que sí, les darreres iniciatives empresarials per aparentar bondat, consciència social o mediambiental. Grans empreses invertint en projectes comunitaris al Tercer Món, pagant anuncis de col·laboració amb ONGs o projectes d’inversió en energies renovables. Sembla que queden lluny els dies en què un premi Nobel d’economia ens deia que el negoci del negoci és el negoci; que qualsevol intent de desviar recursos empresarials a propòsits no lucratius era pràcticament un robatori. Quelcom pitjor: comunisme. Continua llegint

Article a L’Avui

Aquest article, amb el títol de Nadal a Lima, havia de sortir pels volts de cap d’any. Com no ho va fer fins ahir vaig decidir canviar els temps verbals i posar-li El Perú desperta. Sembla que ha agradat a alguns amics, peruans inclosos, però deixem l’autobombo que ja en fem prou i cada cop l’aguanto menys.

Des del temps del virrei Amat, ha plogut molt per aquí. Lima és avui en dia una de les ciutats més grans del món i segueix la seva escalada particular en el rànquing de futures metròpolis planetàries. Envoltada de turons i valls, Lima atrau sense fre immigració que arriba des de tots els llocs del país. Són els coneguts pueblos jóvenes que s’estableixen a la falda de les muntanyes, en les grans planes de desert que envolten la ciutat i que un observador atent podria veure progressar mes rere mes. Tot al marge de cap infraestructura viària, d’enllumenat o clavegueram. Continua llegint

Article a La Vanguardia

Poc abans de Nadal La Vanguardia va publicar-me per primera vegada. De fet es tracta d’un article escrit a quatre mans, teclat per enmig, amb el meu company de feina Marc V. El senyor del diari va considerar adient canviar el títol pel menys evocador Responsabilidad Social y Empresa i juraria que va retallar per alguna banda però no sabria dir per on. L’article pretenia ser una càrrega de profunditat contra ADIF però després d’una sessió d’edulcorant marca de la casa, rep tant de refiló que sembla que el protagonista sigui quelcom altre. Continua llegint