La roba d’ahir

Sabates marrons amb la punta gastada. Les vaig comprar en un outlet entre Los Angeles i Las Vegas ara fa dos anys. No vaig poder dir que no. La clariana de color en el frontal li dóna un caire de sabata usada típica de polític nord-americà en precampanya. Més a munt, pantalons verds amb cinturó marró. Sempre fidel a la Carretera de Sants, els pantalons van arribar al meu armari fa menys de mig any. Del cinturó no me’n recordo. Continua llegint

En memòria de Lluís Alegret

Va morir fa poc el filòsof, professor d’institut i durant molts anys autèntica alma mater de la secció de filosofia de l’Ateneu Barcelonès: Lluís Alegret. No vaig treballar gaire amb ell, mai vàrem intimar massa, tot i que en algun llibre apareixen els nostres noms un a costat de l’altre. No va ser per falta d’afecte, comunitat d’interessos, ni oportunitat. El cas és que jo el vaig conèixer mentre m’obria pas per aquest món acadèmic de Déu i el meu camí ben aviat es va omplir de trencalls i viaranys. Continua llegint

Un cap de setmana

Quan no dormo bé, i prou feines arribo a les quatre o cinc hores de son, em passejo durant el dia com un zombi. La meva atenció disminueix i la capacitat de raciocini es veu fortament afectada. Tot i així, després d’una tallada de cabell que s’estira més que no pas voldria tinc temps per deixar-me caure per La Central. Comprar en aquesta llibreria, a les dues del migdia d’un dissabte, és tot un plaer. Continua llegint

Croàcia: dos moments d’independència.

Ell llibre de Marcus Tanner, antic corresponsal del diari anglès The Independent als Balcans em posa sobre la pista de la història recent d’aquest país. Llegeixo un parell de passatges del seu interessant: Croatia, a nation forged in war. El primer fa referència a l’estat titella dels alemanys durant la Segona guerra mundial. El segon, el que va del trencament de Iugoslàvia fins al reconeixement de la seva independència per part de la Comissió Europea l’any 1992. Continua llegint

Crònica de gladiadors

Ahir vaig fer un nou pas en el món del show-business. No sé si exactament cap endavant. L’obra social d’una caixa que té seu a Madrid organitzava un cicle de conferències sobre el món del futbol, a la Plaça Catalunya. Es veu que la difusió es va fer amb molt de retard i a sobre va ser dolenta: que si les coses es porten des de la capital, que si des d’aquí no podem fer res, que si les dates no acompanyen, etcètera i etcètera. El cas és que ens vam aplegar una vintena d’amics, coneguts i saludats i quatre passavolants dels quals tres ja havien abandonat la sala als vint minuts. Continua llegint

El viatge i la distància

És trist però la globalització ens ha robat el plaer de viatjar. Sens dubte, encara hi ha paradisos perduts, espais més enllà del que és conegut i apareix en les guies de viatges. Però, reconeixem-ho: el turisme tal i com el practiquem la majoria de nosaltres ha anorreat el sentit del viatge. Avui en dia viatjar consisteix en encabir en un espai d’unes poques setmanes una maleta, uns estalvis i un destí al qual puguis arribar en un cop d’avió. Continua llegint

Reunió de literats

Ahir al vespre, després d’un passeig en tren fins a Sant Pol per menjar a un dels nostres restaurants preferits, tornem a Barcelona i ens deixem caure pels volts del carrer Avinyó. En un bar que dubto pugui tornar a identificar, ens trobem amb una colla d’amics. L’objectiu és llegir-nos algun conte o narració breu, de màxim dos o tres paràgrafs. Tanmateix, quan ja som uns quants, descobreixo que l’abast de la reunió supera les meves expectatives. Continua llegint