Som a Molló

Fa no pas gaire vam fer el camí invers. Vàrem sortir de Barcelona en direcció a Figueres, vem trancar cap a Maçanet de Cabrenys, d’allà fins a la francocatalana Prats de Molló i finalment vem arribar al Molló del qual es deuen els anteriors Prats. Avui, hem enfilat en direcció a Ripoll, d’aquí a Camprodon, i d’aquest a Molló. El primer que m’ha sobtat d’aquesta zona del Ripollès ha estat descobrir el carrer de les boutiques de l’embutit. A Camprodon, poc abans d’arribar al pont, n’hi ha unes quantes d’aquestes fantàstiques botigues amb llonganisses de mig metre i bulls grans com un cap de bou. Hi hem agafat provisions. Continua llegint

Un matí al mercat de St.Antoni

Per passejar un diumenge al matí pel mercat de St.Antoni cal que tinguis molt clar el que vas a comprar sinó vas venut. Les temptacions son importants, l’espai per llibres a casa limitat, els diners són els que són i temps per llegir-los, malauradament, no en sobra. Els meus objectius del dia eren els següents: comprar alguna traducció de Segarra sobre les obres de Shakespeare (sembla que el nostre gran escriptor les va fer totes menys la que jo ja he llegit i una altra); Les veus del Pamano, d’en Cabré, i recol·lectar alguna informació sobre La Història de la II República, de Pla (quatre llibres que el passat divendres vaig estar a punt de comprar per 450€, preu de rara avis, en una llibreria de vell). Continua llegint

Cap de setmana a Arbúcies

Vint-i-quatre hores ben administrades poden donar per a molt. Anem carregats de sacs de dormir, llit inflable, plumó, coixins i roba de recanvi. Som cinc i espai a la furgoneta no en falta. La qüestió és acomiadar-nos de la casa d’Arbúcies que la companya de l’amic José Luis ha despullat de mobles i ha posat a la venda. Tenim hores per endavant i un munt de bars, restaurants i casinos per visitar. Al vespre de dissabte, les colles que han vist ploure de valent, surten als carrers per preparar l’enramada d’aquest any. Al matí de diumenge els carrers de la vila dibuixaran mosaics de flors i els visitants trauran fotografies i s’atapeiran contra les parets per fer pas als vianants. Continua llegint

Castorp a Davos (II)

Passem el matí de dissabte voltant per la vall de Núria. Agafem el funicular fins el refugi, trepitgem les pistes de neu artificial i voltem el llac glaçat. Inicialment la nostra idea era la de baixar xino-xano cap a Queralbs però una certa mandra congènita afegida a les clapes de gel perillosament disposades en el camí han fet estalviar-nos les dues hores i mitja de camí. Continua llegint

Castorp a Davos

Ara fa set anys, ni un de més ni un de menys, agafava el mateix tren que avui camí de Ribes de Freser. Va ser un cap de setmana d’aïllament voluntari en el qual vaig acomiadar-me de l’Helena, vaig endur-me el bloc de notes i vaig reservar una habitació a un dels hotels de la vila.

Aquell dia vaig decidir que, en acabar els estudis d’Humanitats, continuaria una carrera acadèmica que, grosso modo, set anys més tard he acomplert. Fou aquest un cas dels que els sociòlegs del treball anomenarien de reinvenció professional i que en el dietari d’aquells dies, que tornaré a llegir, crec haver descrit juntament amb un projecte de postgrau en filosofia a Melbourne. Continua llegint