29-IX-08: Ara sí que ve la crisi

El Congrés nord-americà ha decidit rebutjar el pla de rescat de Bush per al sector financer. Un comiat a l’altura del president que més mal a fet al seu país i a la credibilitat de les institucions internacionals. Tanmateix, no és aquesta una bona notícia. Els congressistes dels EEUU han decidit rebutjar la proposta per diverses raons. En essència perquè en aquest país les eleccions són a tocar i qui està a favor de rescatar amb fons públics els negocis privats està condemnat a la incomprensió ciutadana. No se n’adonen de les conseqüències o, pitjor, no volen pagar el preu en forma d’una no reelecció. Continua llegint

Anuncis

L’edifici Iaqubian (orig. 2002)

L’edifici Iaqubian, d’Alaa Al Aswani, 2007(orig. 2002). Barcelona: Edicions de 1984, pp.236

Per als interessats en el món musulmà, aquesta és una fascinant immersió en la cultura egípcia. Darrere dels murs de l’edifici Iaqubian, al Caire, l’autor desplega davant nostre la sorprenent història dels seus veïns. Un relat punyent pel seu realisme, apassionat pel seu sentimentalisme i definitivament sorprenent per la multiplicitat de caràcters i biografies que hi trobem. Un petit mosaic d’individus que donen forma i permeten entendre quina realitat hi ha darrera de la complexa i desconeguda societat egípcia. Continua llegint

Idea per a un article sobre Israel

Agafeu una mica d’història d’Israel. No cal anar tan lluny com tres mil anys, que és el que a ells els serveix d’excusa per muntar el Cristo. Agafem-ne només seixanta. Vestim-ho amb llenguatge nacionalsocialista: expulsió, races inferiors, guerra, sentit de superioritat, paranoia i camps de concentració. Agafem uns quants autors preferiblement jueus. No cal que sigui preferiblement, agafem-los directament jueus. Podem prendre Hannah Arendt i en Ilan Pappé. Agafem alguns textos, cites literals preferiblement. Subratllem com es pot ser jueu i reconèixer que el sionisme va ser un error que va condemnar el poble jueu a l’odi d’una part gens menystenibe del món (àrab inclòs). Continua llegint

Croàcia: dos moments d’independència.

Ell llibre de Marcus Tanner, antic corresponsal del diari anglès The Independent als Balcans em posa sobre la pista de la història recent d’aquest país. Llegeixo un parell de passatges del seu interessant: Croatia, a nation forged in war. El primer fa referència a l’estat titella dels alemanys durant la Segona guerra mundial. El segon, el que va del trencament de Iugoslàvia fins al reconeixement de la seva independència per part de la Comissió Europea l’any 1992. Continua llegint

Article a L’Avui

Vaig començar a redactar-lo a Lima i, com acostuma a passar, l’he hagut de reescriure afegint-hi unes píndoles d’actualitat abans no sortís publicat al diari.

Després de Castro arriba Castro i, com tot el que succeeix a l’illa, els diaris tornen a anar plens d’esperances de canvi en un país tristament inalterable. Així, en les darreres eleccions cubanes, la participació va arribar al 95%. Un resultat encomiable però que encara queda lluny del més de 100% al qual s’arribà a Guinea Equatorial ara fa uns anys. El marge de millora per al règim cubà és, doncs, important. On costa imaginar que millori, vistos els canvis en el Consell d’Estat, és en allò que aquí en diem aprofundiment democràtic. Un terme, democràcia, que convida a reflexionar sobre com per molta democràcia socialista o orgànica que un país sigui, no hi ha manera que ningú vulgui renunciar-hi. Continua llegint

Ave, Mena, Sèrbia i Espanya

Arriba l’AVE i tot just el dia després comença la campanya electoral. Ja en saben aquests socialistes, ja. El fet és que la notícia coincideix amb una altra no poc important. A El País apareixen les gestions del general protocolpista José Mena, Cap de l’Exèrcit de Terra fins a inicis de l’any passat, confessant els passos que va fer per tal d’aixecar generals i monarca contra l’Estatut-de-la-frustració. Aquest és el nostre estat i aquest és el nostre exèrcit. Anem ben dats. Continua llegint

Kosovo fa por a Espanya

Espanya té por i la mostra als que volen veure-la: ha decidit no reconèixer a Kosovo. Quinze, vint independències després de l’eclosió de la URSS, uns quants països com l’Estat espanyol comencen a preocupar-se de l’efecte dòmino d’aquesta cascada d’autodeterminacions. Mai res té a veure amb res. Mai Kosovo és Eslovàquia, ni Montenegro és Estònia, ni Eslovènia és Georgia, però allà estan els nous estats europeus independents. Continua llegint