La nova Solidaritat Catalana

Hi he pensat força darrerament: a manca de lideratge polític, la societat civil ha de prendre el pols a la situació i plantar cara. Tenim dos grans exemples en els darreres mesos. Exemples que ens omplen d’optimisme envers el país i particularment envers el nostre futur. El primer exemple ve del centenari llarg de municipis que han tingut la valentia de plantejar el que és un crit inapelable: cap país pot renunciar a la llibertat de decidir el seu futur. D’aquí es desprèn l’acte democràtic del proper 13-D. Continua llegint

Pilar ReHola, o que la ideologia no sigui impediment per a una bona frase

Si hi ha quelcom de bo d’aquest sidral que ens ha dut la corrupció urbanística, a banda de per veure el senyor Zaragoza menjar-se les seves pròpies paraules, és per destriar el gra periodístic de la palla. Pel que fa al gra, cadascú que triï el que vulgui. Pel que respecta a la palla dos dels meus tres espantaocells preferits han quedat retratats aquests darrers dies en una veritable mostra de pornografia periodística. Un: Sostres. Poc més queda a dir d’aquest personatge. Potser que és un home que hauria de seguir ben aviat els passos del seu admirat Jiménez Losantos. És a dir, anar de cap al jutjat a gratar-se la butxaca i d’aquí passar a un mitjà de segona o tercera com per exemple e-notícies. Llàstima que ni ells el volguessin. Un mitjà esperpèntic i sensacionalista que ahir recollia la frase de la Sra.ReHola en la que la independentista dóna les gràcies a Garzón per venir a salvar-nos amb l’operació Pretòria. Continua llegint

Imitation of life

Avui, mentre esperava a la consulta del metge, llegia l’article de Pilar ReHola a La Vanguardia. Com m’acostuma a succeir, no he passat del segon paràgraf. Llegint les primeres deu línies, mentalment l’he tornada a veure de polemista en programes com Las tardes con Patricia, de joglar en el programa del Cuní i fent més aviat llàstima en el rol de periodista republicana, feminista, sionista i tots els -ista que li calguin per dur a terme el seu paper de totterreny de la comunicació, d’especialista en tot. Continua llegint

Des de la nostra sensibilitat

Avui ha començat la nova temporada Catalunya Ràdio. Després del fiasco majúscul de la temporada passada l’esforç d’esmena sembla haver-se traduït en la incorporació de Manel Fuentes com a conductor de l’espai dels Matins de Catalunya Ràdio. A mi, la veritat, em feia mala espina el personatge en qüestió (que sabrà ell del país, de política i de societat catalana? em deia) i em feia igualment mala espina l’entradeta de l’anunci que sonava lara fa uns dies per obrir boca (“... tot des de la teva sensibilitat“). Em recordava, què voleu, aquell anunci de la temporada passada en la qual Catalunya Ràdio “la fèiem entre tots” i al final, com sol passar, resulta que no la va fer ningú. Continua llegint

El periodisme a debat

Vicent Sanchis va xerrar amb nosaltres ahir al vespre. Fa temps que el segueixo i és dels periodistes que em mereix un cert crèdit i em desperta un cert interés. El fet és que, el que fou director de l’Avui i actualment dirigeix Barça TV, va reunir ahir al Via Fora de Sants una desena d’interessats en el periodisme que es fa en aquest país. La vetllada va discórrer fent cops de volant entre un tema i un altre però va tenir els seus moments d’interés. Anem amb els petits tresors informatius que ens va deixar: Continua llegint