Sud-àfrica (XV): En Klaus

Abangane Lodge

Només hem intercanviat unes poques paraules però entre el que ens ha dit i el que ja sé puc imaginar-me la resta de la història. El que ens ha dit. Que va deixar el món de l’empresa als 42 anys. Literalment, que es va retirar, que ja en tenia prou. Feia molts anys que treballava per a una empresa farmacèutica i feia cinc anys (als 37 doncs) que l’havia destinat (comissioned, amb el regust militar del terme en anglès) a Sud-àfrica. Als 42 anys amb diners en metàl·lic i cap deute a sobre va comprar trinco-tranco la finca Abangane. La va remodelar, va contractar el servei zulu del que ara disposa i com no té cap deute, insisteix, quan vénen els turistes treballa molt. Quan no, es dedica a viure la vida. I de quina manera. Continua llegint

Sud-àfrica (XIV): Creuar al país

Dullstroom

Unir dos punts com Swellendam i el Parc Kruger vol dir traçar una línia recta de prop de dos mil quilòmetres o bé dur a terme un itinerari com el que es presenta a continuació. Implica seguir la carretera en direcció a Cape Town passant pel parc d’atraccions en forma de ciutat dit Franshhoek, ciutat construïda a major glòria dels hugonots i els comerciats de diamants del carrer principal. Resseguir ara la ruta que ens duu fins a la ciutat universitària de Stellenbosch, sopar una gens menyspreable pasta amb pesto i dormir en un hostal que no li desitjaria a ningú que passi de la trentena. Continua llegint

Sud-àfrica (XIII): La reserva natural de De Hoop

De Hoop

Dilluns ens posem en marxa seguint els consells del nostre amfitrió cap a la Reserva de De Hoop. Si una cosa tenen de bo els propietaris d’aquests negocis d’allotjament és que sabem presentar-te totes les atraccions de la comarca de tal manera que pots considerar la possibilitat d’estirar la teva estada en la regió algun dia més. L’anada, en una carretera terciària de terra, està a prop de convertir-se en un malson inacabable. Seixanta quilòmetres després, travessant un paratge de camps infinits interromputs per granges de suposats afrikaaners calvinistes, arribem a l’entrada del Parc Natural. Si de camí cap aquí hem pogut veure moltons, vaques, cavalls i estruços, ara la fauna que s’espera és bàsicament marina. Continua llegint

Sud-àfrica (XII): Swellendam

Swellendam

El matí de diumenge a Mossel Bay ens agafa al llit i amb pluja. Na Mili ha tingut la gosadia de llevar-se abans de les set per veure la sortida del sol. Jo, com la disposició de la nostra habitació i del llit ho permeten, he obert un ull i he continuat dormint. Res d’especial. A les deu ja som sobre el cotxe i enfilem la Garden Route en direcció a Ciutat del Cap/Kaapstad/Cape Town/Capetón. El paisatge és realment verd (o groc) però cal suposar que a la primavera els colors s’intensifiquen. Tanmateix és un bell trajecte amorosit amb una mica de pluja i vent de costat que fa més distreta la conducció per l’esquerra. Continua llegint

Sud-àfrica (XI): Mossel Bay

De Prins Albert fins a la costa no hi ha més de cent cinquanta quilòmetres. Com ja varem tenir prou una sola vegada travessant el pas de Swartberg, decidim fer una petita volta i travessar el molt més agradable pas de Meiringspoort. Malgrat en el viatge d’anada varem veure isards, aquest cop els anunciats micos salvatges, els baboons, no fan acte de presència així que ens hem d’acontentar amb fer atenció al paisatge: els gorgs, les altes muntanyes i el riu. A mesura que avancem cap a George, a la costa, el paisatge canvia, es fa més àrid i retrobem les granges d’estruços abandonades dos dies abans. El darrer coll de muntanya, el d’Outeniqua, es converteix finalment en una davallada ondulant des de les altures cap el mar Índic que, per primer cop, s’obre davant dels nostres ulls. Continua llegint

Sud-àfrica (X): Política del país

El període final de l’Aparheid va ser un malson per al conjunt dels habitants de Sud-àfrica. Uns pocs blancs intentaven tenir controlada i distribuïda la població segons races i territoris, mentre que una majoria negra demostrava que, per nombre, eren capaços no només de capgirar la situació política sinó d’acabar fent amb els blancs el que altres països veïns van fer amb un cop es va iniciar el procés descolonitzador. Però no, De Klerk i Mandela (en khosa: M’dala) van signar les paus, van pactar un intercanvi pacífic de papers i a canvi d’això uns van guanyar el control polític mentre que els altres el van perdre però van mantenir el seu estatus econòmic i social. Blancs i negres, sobretot els negres, celebren actualment el 90è aniversari de l’exlider que va salvar el país i evitar un conflicte sagnant que semblava la conseqüència natural de tants anys d’opressió. Diaris, notícies i comentaris dels taxistes, aquests darrers dies, van plens d’aquesta efemèride. Continua llegint

Sud-àfrica (IX): Un dia a Prins Albert

Després del nostre dia de carretera decidim aturar-nos a Prins Albert un dia sencer. Aquesta és una població construïda al llarg de la carretera, recorda en això als pobles romanesos, tot i que en favor de la primera cal dir que li han afegit dos carrers paral·lels, a banda i banda del principal i, sobretot, en benefici dels sud-africans, hi ha carrers perpendiculars que de tant en tant tallen la carretera central. En aquest carrer, s’hi troben folgadament disposats els comerços, restaurants, esglésies, museus i biblioteca que donen forma a aquesta petita comunitat de menys de tres mil habitants. Un cop més el seu aire victorià, un aire de poble perdut, et transporta en el temps i et convida a prendre’t les coses amb calma. Continua llegint