EL finançament. Punt i final

Com la majoria de catalans, no tinc una opinió ferma sobre el resultat final del debat del finançament. Em miro i em rellegeixo les taules i els percentatges i, tot i considerar-me una persona que ha seguit el debat, no sé ben bé què dir-ne. Òbviament puc llegir les xifres finals aproximades i entenc que si abans de cada 170€ tornaven 95, ara ho faran 105. En aquest punt hem guanyat, sí. 3.800M€ (estimats) per al 2012 també són bastant més del que rebíem. Així que també per aquí hem millorat. També sembla que en molts punts no es compleix l’Estatut(et) i efectivament hem acceptat una baixada preventiva de pantalons que CiU no té perquè acceptar. Fins aquí, la cosa sembla objectiva. Continua llegint

Anuncis

Si és veritat que…

… Zapatero pensa despatxar “el problema catalán” amb 1.400 milions d’euros, es despatxarà alguna cosa més que el problema del finançament. Es despatxarà el Tripartit, els governs d’esquerres a la Generalitat i qualsevol lectura possibilista de les relacions de Catalunya amb Espanya. La situacio és greu, molt greu. El que el passat 31 d’agost, quan teòricament expirava el termini de dos anys per pactar el finançament, no va poder ser per falta de temps, ara no pot ser perquè no hi ha diners a caixa. Espanya menteix, Espanya incompleix. Continua llegint

Trist paper el del PSC

Tothom dóna per descomptat que el PSC aprovarà els pressupostos del PSOE al Congrés la setmana vinent. Primer va ser Corbacho, després aquest madrileny que resulta que és català i que es diu David Vegara i finalment la menestra més valorada, Carmen Chacón, la nena del rifle, l’embaràs i el vivaespaña. La política catalana més votada. L’únic que no sembla avenir-se és el Conseller Castells. I jo en aquests casos em pregunto: no sap a quin partit milita, vol salvar la cara o està jugant de farol? Continua llegint

Una de finançament… confidencial

Aquest bloc no és gaire donat a fer confidències informatives. Normalment perquè la qualitat de la confidència depèn de la qualitat del confident i de la font d’informació i, entre una cosa i l’altre, no paga gaire la pena posar-s’hi. Vejam però aquesta vegada si l’esforç de previsió l’encerta. Segons la font, propera al conseller Castells, la cosa està com segueix: les possibilitats de que el PSC voti en contra dels pressupostos de l’estat són molt reduïdes, per no dir nul·les. Això vol dir que, descomptant el vot positiu de PNB, BNG o d’altres, els pressupostos del Congrés tiren endavant. Fet que implica: a) que el PSC no pinta res (ja ho sabíem); b) que la negociació (posterior) del finançament català es produirà amb les calces baixades. Maco i previsible. Continua llegint