Cap de setmana a la Llombardia (i 2): Milà

Diumenge al matí tot va poc a poc. Nosaltres, com és costum, no matinem per sortir a passejar. Dormim fins que el rellotge avisa que podem perdre l’esmorzar, ens dutxem i baixem al restaurant de l’hotel. Poc abans de migdia ja som al carrer. Deixem la via d’un poeta, prenem la d’un patriota, després la d’un polític i novament la d’un escriptor. Il Quadrilatero d’Oro, la zona al Nord del Duomo, és una zona de botigues de luxe, senyores ensenyorades i una munió de gent que s’atapeeix sobre els aparadors. Estilísticament parlant, la veritat, nosaltres juguem en camp contrari. Continua llegint

Cap de setmana a la Llombardia (1): El llac de Como

Dijous Milà em rep amb fred i pluja. Divendres al vespre les meves obligacions de feina ja han desaparegut, com la pluja, però el fred continua intens. Milà és una ciutat comercial al centre i majoritàriament residencial i burgesa a la rodalia. Els edificis són sobris, les avingudes amples i la gent hi passeja decidida. Sopem en una pizzeria realment deliciosa. Malgrat tot, estic baldat, enllestim ràpidament i anem a dormir. A l’endemà, dissabte, deixem l’hotel que porta el nom de Beatrice d’Este i amb el tramvia circumval·lem el centre fins arribar a plaça Repubblica, al més còmode i econòmic Hotel Manin. Continua llegint