Fin, de David Montegudo (2009). Barcelona: El Acantilado. 350 pp
Un grup d’amics de joventut decideixen retrobar-se després de vint-i-cinc d’anys de no veure’s. Aquest dia és l’aniversari d’un moment molt especial per a tots però també, i sobretot, per a un dels amics, el més fosc d’ells, El Profeta, víctima d’uns fets, d’una macabra broma, que cap d’ells no ha pogut oblidar. Com serà el retrobament, després de tant de temps? Hauran canviat molt els personatges? Hauran oblidat els mals moments?
Som a les portes d’un progressiu descens als inferns. A mig camí d’Agatha Cristie i Manuel de Pedrolo, en aquesta novel·la hi apareixen trets de ciència ficció, thriller i drama psicològic. Els personatges són sòlidament retrats però un pèl massa buits, comuns, els diàlegs complexos i literals, la descripció tot sovint feixuga i carregosa, d’un estil potser massa volgudament literari.
La trama però aguanta, el suspens enxampa al lector. Tot i això, no hi trobem gaire més. L’estil sembla encara per polir, massa recarregat. Els diàlegs excessius. El jo narrador innecessàriament omnipresent. Em pregunto quantes obres com aquesta no hi haurà als prestatges abandonats de les nostres llibreries. En Vallcorba volia un Sánchez-Piñol i n’ha fabricat un. Malgrat les possibles seqüeles que puguin vindre, l’original, interessant com és, encara està lluny de l’autor de La Pell Freda.
Valoració: Una trama interessant
7/10
Des de Sants 
Hola,
no he llegit, encara, Fin, però té molts lectors i ja en preparen la pel.lícula. Ja saps la història de com va anar que publiquessin Fin? Això si que té gràcia i sort.
Si ho he entès bé la cigonya vindrà amb dos. Enhorabona!
Hi ha el blog Ganxet sobre pedres on s´expliquen aventures i desventures d´una mare de bessons, a més de manera literària.
Tindràs temps de tot, i els llibres, on els hauràs de posar?
Hola Imma,
Vaig veure l’autor al programa de n’Emili Manzano i va explicar-la, sí.
Doncs així és. Gràcies. La dona ja ha resseguit amb interès aquest bloc que dius, suposo que a partir df’ara en serem fans tot i que si busques de sota les pedres surten pares de bessons a puntades.
😉
Els llibres de moment s’han repartit per la casa. Veurem si tinc temps de llegir d’ara endavant…
Una abraçada,
Dav