Buenos Aires: dies 3 i 4

Dels argentins m’ha sorprès el seu abús de la retòrica, el seu escepticisme i la seva foscor a l’hora d’imaginar el futur d’aquest país contra el qual disparen sense compassió. En una facultat de 30.000 alumnes, m’expliquen, el gruix dels professors no cobren. Com pot ser això? Senzill. No hi ha diners més que per retribuir de manera insuficient les classes que s’imparteixen. El gruix dels docents fa altres feines. Amb aquest quadre, la preocupació pel rigor acadèmic, pel reciclatge formatiu i per la recerca, com és obvi, queden al marge. Continua llegint

Anuncis

Buenos Aires, dia 2. Els col·legues

Primer sopar amb cara i ulls a Buenos Aires. L’avinguda Corrientes és un pol d’atracció no només d’espectacles teatrals i cinemes sinó, més interessant encara, de restaurants de tota mena de preus i de llibreries de nou i de vell que, conten, fins uns anys enrere no tancaven per la nit. La meva primera trobada amb els col·legues dóna lloc a un grup prou heterogeni de nacionalitats i carreres. Un xilè que supera la seixantena i que gasta un humor britànic excel·lent; un veneçolà que acaba de ser avi per segona vegada i gasta un antichavisme fet a còpia d’experiència directa; un peruà petit, morè i educat a Deusto a l’època de la Transició que explica unes experiències de política social que fan feredat i, servidor a banda, la coordinadora de la trobada, una veneçolana que es mira el continent des de l’ONU, a Nova York. Continua llegint

Buenos Aires, dia 1

Aquesta nit he somniat amb els Requetès de Montserrat assaltant la Serra de Pàndols mentre cantaven el Virolai. Veia les meves pròpies galtes com s’omplien de llàgrimes vives i com la Mili em mirava amb cara astorada. Alguna cosa estranya deu estar passant dins meu. El fet és que he donat la contraordre de despertar-me abans de les sis hora local i he aconseguit dormir fins quarts de vuit. Abans de les nou ja caminava per l’Avinguda Corrientes. He pres un Step amb manteca i una media luna i he continuat per aquest Broadway sud-americà mentre observava l’oferta teatral i les dones dels cartells reconstruïdes a cop de photoshop. Continua llegint