Reagrupament o dispersió?

Trist paper el de l’independentisme polític. Quantes sigles més necessitem per anar pel món? Realment en calia una més? ERC, CUP, CDC, UDC, IC, Catalunya Lliure, PSAN… La darrera jugada del Sr.Carretero certament no ajudarà políticament a l’independentisme. A nivell electoral ben segur que no. Pel que fa a l’independentisme com a moviment social i polític, en el seu sentit més extens i integrador, molt em temo que tampoc. Per què ho penso? Doncs perquè el Sr.Carretero és un home d’idees simples, senzilles, unidireccionals. mentre que la política és l’art de fer tot el contrari: construir lideratges, establir consensos, unir voluntats diferenciades.

Diada 2009: Una nova “jornada festiva”

Un dia mogut, el d’avui. Requeria d’un cert dipòsit d’energia per la qual cosa, ja de ben matí, m’he disposat a estirar la son tant com he pogut. Fins les onze, pas malament. Tot seguit, he fet la meva mirada habitual als balcons de Sants i amb alegria he descobert que, al meu carrer almenys, el nombre d’estelades era més elevat que el dels anys anteriors. Cosa de la desafecció, el montillisme i la presa de pèl estatutària, suposo. Poques persones poden llevar-se a Barcelona amb tres estelades a la vista en l’edifici del davant i jo així ho he fet jo aquest matí.

EL finançament. Punt i final

Com la majoria de catalans, no tinc una opinió ferma sobre el resultat final del debat del finançament. Em miro i em rellegeixo les taules i els percentatges i, tot i considerar-me una persona que ha seguit el debat, no sé ben bé què dir-ne. Òbviament puc llegir les xifres finals aproximades i entenc que si abans de cada 170€ tornaven 95, ara ho faran 105. En aquest punt hem guanyat, sí. 3.800M€ (estimats) per al 2012 també són bastant més del que rebíem. Així que també per aquí hem millorat. També sembla que en molts punts no es compleix l’Estatut(et) i efectivament hem acceptat una baixada preventiva de pantalons que CiU no té perquè acceptar. Fins aquí, la cosa sembla objectiva.

7-J: El dia després

Quin és el balanç de les eleccions d’ahir? Anem a pams.

Per al PSC-PSOE, la patacada es força important. Perden set punts a Catalunya i baixen, tot i que no tant, a Espanya. A casa nostra més de 200.000 votants deixen d’anar a votar. La imatge del President Montilla sortint a fer balanç de les eleccions abans de fer públics els primers resultats (22.00h) ho diu tot. Llegeix, s’entrebanca, confon pronoms amb preposicions i endavant que no ha estat res. Una vergonya per al país i una vergonya per al seu partit. Balanç dels danys, cap. La mentida continua.

Seré un independentista de dretes?

L’espectacle que ha fet Esquerra en nom de la democràcia interna és lamentable. Com ho és també l’article de Ridao en que defensa la legitimitat del lideratge de Puigcercós. Lamentable perquè la cosa no va per aquí. La cosa té més aviat a veure amb l’article que el convergent Barbeta publicava ara fa uns dies a La Vanguardia: Esquerra és un partit que a hores d’ara només convenç als que seuen a la menjadora i als seus familiars directes. Fins a grau dos, no va més enllà. La resta n’estem força decebuts. Més encara si parem atenció a les paraules de Carod-Rovira dient que del govern no els traurà ningú. En això ha quedat reduït el partit de Macià i Companys. Què en dirien els Presidents de tot plegat?

ERC, doneu-li el govern a Mas

Veure a Puigcercós amenaçar amb la renegociació del Pacte d’Entesa dóna tocs d’un patetisme important a aquest Segon Tripartit. Res de bo s’entreveia el dia que aquest lamentable President nostre va ser posat al capdavant de l’invent. Res de bo presagiava una ERC incapaç de fer complir l’Estatut, ara fa sis mesos, incapaç d’aconseguir res més que una plantada de la Generalitat davant les engrunes del govern central en matèria de finançament. Un Tripartit que, ves per on, el PSOE no vol i que preferiria lliurar a CiU a canvi del seu suport al Congrés.

Mas amb Tremosa a per totes

Imagino que només podem considerar una bona notícia el fet que Ramon Tremosa sigui el nou candidt de la Federació nacionalista al Parlament Europeu. I dic que considero, com podria dir imagino o penso, perquè els amics d’Esquerra haguessin estat encantats d’haver pogut comptar amb el sí de Tremosa. Però no ha estat així. La Casa Gran del catalanisme va a per totes i no li cal el suport d’una Esquerra, ERC a la foto , que imagino ara comença a veure quines són les conseqüències del seu suport incondicional a l’opció d’esquerres.

Trist paper el del PSC

Tothom dóna per descomptat que el PSC aprovarà els pressupostos del PSOE al Congrés la setmana vinent. Primer va ser Corbacho, després aquest madrileny que resulta que és català i que es diu David Vegara i finalment la menestra més valorada, Carmen Chacón, la nena del rifle, l’embaràs i el vivaespaña. La política catalana més votada. L’únic que no sembla avenir-se és el Conseller Castells. I jo en aquests casos em pregunto: no sap a quin partit milita, vol salvar la cara o està jugant de farol?

ERC: govern o Catalunya?

Ai, ai, ai. Llegeixo que el govern amic de Zp ja comença a dir que tampoc arribem a temps a l’estació del finançament d’aquest desembre. Se’ns han pixat dos anys i tres terminis, per què no fer-ho uns quants mesos i uns quants terminis més? Amb una mica de sort, el Tribunal Constitucional emetrà la seva sentència abans de l’estiu i llavors, llavors sí, el govern amic està en condicions de posar-se a complir la llei.

Són notícia aquesta setmana

1) Et fas definitivament gran el dia que llegeixes la notícia sobre l’ocupació del rectorat de la UB per part dels estudiants i no la comprens. Millor dit, la comprens i la trobes una fantasmada pròpia de postadolescents. A la gent jove li toca anar a la universitat a passar-s’ho bé, a socialitzar-se lluny de les consoles de joc, a lligar i a fer la revolució. Sobre espais de Bolonya, millores en la ineficient estructura acadèmica i creació d’incentius per a uns professors que ja estan majoritàriament morts en vida; deixem que se n’encarreguin la gent gran i sobretot aquells que s’han llegit la llei. Jo a la seva edat (ai, avi) anava a moltes manifestacions i mai vaig saber de què anava la cosa.

El govern i la crisi financera

Al món n’està caient una de la que en sentirem a parlar tota les nostres vides. Aquí ens barallem per saber si es digne o indigne que demanem reparacions al govern espanyol per assassinar-nos un President. També hi està inclosa la discusió sobre la propietat del President Companys. De qui és d’Esquerra, d’IC, de tots els catalans? Què és més honorable, demanar reparacions, l’anul·lació de la causa, no fer res? Sembla que l’únic que ens queda fer, als catalans, és centrar-nos en aquesta mena de coses.

ERC en la distància

La distància no la dóna el nombre de quilòmetres, més aviat la disposició mental a allunyar-te i mirar les coses amb una certa tranquil·litat d’esperit. Avui en dia, val a dir, es donen totes les facilitats per mantenir un contacte virtual gairebé perfecte amb el país d’origen. Així, puc veure a TV3minuts els principals titulars del telenotícies, puc llegir els meus diaris habituals, puc seguir els acudits del Polònia i puc parlar amb la dona per Skype. El mateix bloc serveix per explicar què fas, com et trobes i com et va la vida lluny de casa. Les diferències menys plaents d’estar lluny són sens dubte la manca de contacte físic amb qui estimes, fer broma amb els amics, el mai prou valorat temps mediterrani i el menjar. Obvietats massa simples com per insistir-hi gaire.

La casa gran del catalanisme

Allà hi eren en Mas, Colomines, Villatoro i una part de la intel·lectualitat convergent del país, per declarar inaugurada la nova seu de La casa gran del catalanisme. La cosa té nom de restaurant de províncies, la veritat. Però no, dec ser jo que vaig mal fixat i carregat de punyetes. El fet és que no costa trobar en aquest gest de la refundació, una paret per pintar, paletes i quatre polítics fent de mestre d’obra, una dramatització de les aspiracions dels convergents: recuperar lloc no només polític sinó també ideològic.

Socialistes vs Catalunya

Seguir l’actualitat política implica patir. Avui m’he despertat amb dues notícies terribles. La primera, Solbes descarta que el nou finançament entri en vigor a l’espera que el Tribunal constitucional acabi per netejar les aspreses d’un Estatut que no encaixa del tot ni amb la Constitució ni, sobretot, amb l’Espanya de sempre. Aquest és un fet que implicaria l’incompliment d’una llei orgànica i, per damunt de tot, la continuació de l’espoli. Ara mateix, però, obro l’Avui virtual i sembla que el ministre es retracta. Mal fet. Com les passades eleccions han demostrat, el PSOE pot pixar-se a la cara dels catalans a cost zero. Poden desfer-se de Castells, de l’Ernest Maragall o de qui sigui i el resultat serà el mateix: cap. La veritat, pensava que ja havien après la lliçó.

Raons per donar-hi suport

Avui he decidit donar suport a la Iniciativa Blocs amb Estrella. És una iniciativa a favor de la renovació a ERC. Segons el parer de l’Avui aquesta és una plataforma que dóna suport a Carretero. No serà el meu cas particular. Els meus motius per afegir-m’hi són uns altres:

• perquè Desdesants va nàixer com un bloc de reflexió social, cultural, si voleu existencial, però també política. Tot i així, vista la situació del país i la incapacitat dels nostres governants, des de fa dos anys (la vida d’aquest bloc) cada cop em ve menys de gust parlar de política