Lectures a Juliol de 2013

Deixo una llista de lectures acabades o començades des del darrer post. De memòria:

Jo confesso, de J.Cabré. Abandono a la pàgina 500
Meeting Mr.Kim, sobre una anglesa a Corea
El viaje, de Sergio Pitol. El llibre de viatges que un dia voldria escriure
Acantilados de acero, de Jünger. Allà va, per la meitat.
– El pack Nada es gratis; Modesta España, d’E.Juliana; i El declive de los dioses, de M.Guindal.
– L’altre pack: The geopolitics of emotions, de D.Moïsi i The paradox of globalisation, de D.Rodrik.
La mar blava, de J.M. Sagarra, per la meitat.
– El 2n volum del compendi de les memòries de W.Churchill sobre la 2a guerra mundial, en les primeres pàgines
Mossegar la poma, de F.Serés, a punt d’acabar-lo.
Culture Shock Korea i la Lonely Planet idem.
La plaça del diamant, de M.Rodoreda. Bellament escrit, trist i amb català fabulós.
– Avança amb pas ferm L’Espanya contemporània de Vicens Vives.

Anuncis

“La literatura nazi en América” (orig.1996)

La literatura nazi en América, de Roberto Bolaño. 2005 (orig.1996). Barcelona: Seix Barral, pp.254

Aquesta curiosa obra de títol sorprenent ens mostra una nova faceta de l’iconoclasta Bolaño ara convertit en autor d’una falsa enciclopèdia d’autors nazis. El llibre en qüestió és una barreja de bufonada, història hil·larant, bany d’erudició i (suposo) crítica velada a autors i pseudoautors del continent americà. A la manera d’un petit recull de biografies literàries, Bolaño repassa noms que van d’allò més mediocre a aquell més fanàtic i del més pervers al menys emocionalment estable. Poetes aviadors, filòsofs que fan de captaire, editors enrol·lats a la Charlemagne SS, milionaris xenòfobs, assassins, colpistes, torturadors, inútils, tots formen part d’aquesta gran parada de monstres que et deixa amb un regust de diversió i un profund respecte cap el domini narratiu de Bolaño. Continua llegint

“L’home manuscrit” (2007)

L’Home manuscrit, de Manuel Baixauli. Barcelona: Ed.Proa. 2007. pp.209

Aquest és un llibre curiós, original i ben personal. Explicar el seu argument demana explicar la història de l’home que escriu, que llegeix i que abocat a dotar de sentit la seva vida en la literatura, es tanca en ell mateix i en el seu dietari per acabar de recrear el que no va ser però ell hagués volgut que fos. Així doncs, L’home manuscrit és una novel·la sobre els extraradis de la creació literària. La literatura com a exercici privatiu de qui no troba res d’interès més enllà del fet d’escriure i de la seva persona. Som als extraradis perquè l’home manuscrit és fonamentalment un escriptor obsedit, aliè a cap voluntat de compartir i donar a conèixer la seva obra a la resta de la societat. Un fet, certament estrany per a algú que renuncia a la vida per tancar-se a escriure i reescriure el seu dietari. Continua llegint

Un nou dia de Sant Jordi

De bon matí ens llevem amb el tradicional repartiment de llibres. A mi m’ha tocat Un món feliç de Huxley, un llibre que en la versió anglesa mai vaig acabar i la novel·la de ficció La literatura nazi en América, de Bolaño. Per la meva banda regalo Las mujeres, que leen, son peligrosas (curiós ús de les comes), de Bollmann, i per la tarda em regalaré el Hamlet de Shakespeare de Quaderns Crema. Continua llegint

“Los detectives salvajes” (orig.1998)

Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño, 2007 (orig.1998). Barcelona: Ed.Anagrama, pp.609

Una biografia novel·lada, una novel·la autobiogràfica, un assaig literari, un thriller, una crònica del Mèxic polititzat, pseudoil·lustrat dels setantes, però també dels anys vint. Un llibre de viatges o un llibre on es viatja: Mèxic, EEUU, Barcelona, Tel Aviv, Viena, França, Àfrica… Los detectives salvajes és un llibre de culte de la mateixa manera que Bolaño és un autor de culte. No sé si va traspassar mai gaire el llindar d’escriptor de món interior fosc, per a lectors minoritaris. En qualsevol cas, la seva obra mestra és un llibre massiu, de qualificació i classificació complexa. Narrat a cops de dietari i entrevista fictícia, recorre les biografies de dos poetes maleïts, Ulises Lima i el xilè Arturo Belano. Tots dos a la recerca de la seva mussa literària: Césarea Tinajero. Continua llegint

“Historia abreviada de la literatura portátil” (orig.1985)

Historia abreviada de la literatura portátil, d’Enrique Vila-Matas. Barcelona: Anagrama. Col.Compactos. 2007. pp.124.

En el període d’entreguerres la literatura europea va viure un període de transformació i experimentació similar a les avantguardes d’altres branques de l’art. A cavall entre l’ordre heretat d’un règim que va dur Europa a la devastació i un present que vol trencar amb tot l’anterior, el moviment Shandy es va plantejar renovar les arts a partir del compromís dels seus membres. Aquest compromís tenia uns principis bàsics: estimar la negritud, ser una màquina soltera plena, crear obres fàcilment transportables, ser insolents, innovadors i mancats de grans propòsits, viure de manera nòmada i conviure amb el seu doble. Continua llegint

“Firmin” (2008)

Firmin, de Sam Savage. Barcelona: Ed.Columna. 206 pp.

Firmin, el gran èxit editorial d’aquests començaments d’any, és la història d’una rata bibliòfila. Nàixer darrere d’un moble amagat i en una llibreria de segona mà del centre de Boston, suposa per a Firmin desenvolupar tota una biografia al voltant dels llibres. Centenars de llibres de gruixos, textures, gustos i colors diferents que, més enllà de menjar-los, Firmin descobrirà que poden ser llegits. Així comença la història d’aquesta particular rata que raona, actua i desenvolupa unes aficions semblants a les dels humans. Una rata addicta a la literatura però que s’empassa, tot sovint en el doble sentit, tot el que les atapeïdes lleixes de la llibreria li posen a disposició. Continua llegint