Seré un independentista de dretes?

L’espectacle que ha fet Esquerra en nom de la democràcia interna és lamentable. Com ho és també l’article de Ridao en que defensa la legitimitat del lideratge de Puigcercós. Lamentable perquè la cosa no va per aquí. La cosa té més aviat a veure amb l’article que el convergent Barbeta publicava ara fa uns dies a La Vanguardia: Esquerra és un partit que a hores d’ara només convenç als que seuen a la menjadora i als seus familiars directes. Fins a grau dos, no va més enllà. La resta n’estem força decebuts. Més encara si parem atenció a les paraules de Carod-Rovira dient que del govern no els traurà ningú. En això ha quedat reduït el partit de Macià i Companys. Què en dirien els Presidents de tot plegat? Continua llegint

“Cataluña-Espanya” (2009)

Heus ací, diuen, la versió catalana de la reconeguda La pelota vasca, el documental sobre la realitat social i política d’Euskadi que va arrossegar tantes controvèrsies com elogis.  La realitat, però, és una altra. El documental d’Isona Passola no té res a veure amb el film de Julio Medem. Vegem-ne les diferències:

– En primer lloc, aquest no és un film sobre les dues Catalunyes. En el documental, a banda d’alguns espanyols de l’òrbita filosocialista, només en surt una de Catalunya. Una única que uneix Tremosa, López Tena fins a Rubert de Ventós, passant per Germà Bel o Borja de Riquer. A l’altra banda, un català de la FAES i dos de Ciutadans. Aquests darrers amb un nivell discursiu, què voleu, més aviat poc elaborat. Continua llegint

Castració química a l’Estatut

El passat diumenge Toni Soler es referia al balanç d’aquest Segon Tripartit. El resultat global no és zero, és menys que zero, deia. El dilluns, la periodista espanyola Victoria Prego ja anticipava el que li succeirà a l’Estatut de Catalunya al Tribunal Constitucional. El títol no pot ser més explícit: “Castración Química“. Qui el vulgui llegir que el llegeixi. L’essència: el debat en el si del Tribunal Constitucional ja fa molts mesos que s’ha acabat, el problema és com dir el que no es pot dir (que el seguen), quan dir-ho i en quin context. Perquè ens entenguem, quan farà menys mal. En recomano vivament la lectura. Continua llegint

“Visca la terra!” (2009)

Visca la terra! de Ramon Fontserè, 2009. Barcelona: Columna, pp.147

Qui vulgui conèixer l’animalari de la Catalunya interior, de la zona difusa i agresta entre Osona i La Garrotxa, pot recrear-se en aquest exercici de zoologia catalana de la mà del joglar Ramon Fontserè. L’excusa, acompanyar en el seu periple de transportista a el Bitxo, un individu d’edat indeterminada hereu dels vicis i les virtuts de l’imaginari joglaresc. Un paisatge fet de putes i missaires, de cocaïnòmans i de puters, de jutges de pau de metre cinquanta i mossos d’esquadra amb accent de Lleida. Continua llegint

A bord d’un vaixell de càrrega (XI): El darrer dia

en-el-vaixell-190Darrer dia del meu viatge. Després de sortir de Setúbal hem fet escala a Casablanca, València, Marsella, Livorno, aquest matí ens hem llevat al port de Civitavecchia – de fet els taps a les oïdes m’han impedit escoltar l’intens descarregar de cotxes a partir de les dues de la matinada – i aquesta nit, la darrera, ja no la dormiré en el vaixell sinó en el meu port de destinació: Salerno. Allà on ara fa 66 anys van desembarcar-hi els aliats per posar fi a l’Europa de Hitler. Continua llegint

A bord d’un vaixell de càrrega (X): Diferències culturals / Livorno

en-el-vaixell-137La diferència cultural, a bord, dóna joc a moltes situacions curioses de les quals els mateixos protagonistes no en són conscients. Sense anar més lluny, ahir vaig fer la bogada a bord. En una de les cabines suplementàries es troben les rentadores, les assecadores i una màquina que sembla per al planxat industrial de la roba de taula. Un cop acabada, la rentadora, no quedaven assecadores disponibles així doncs, tal i com em va dir Antonio, el cambrer indi i home de la neteja a bord, calia estendre un cordill a l’habitació i procedir a un assecat més pedestre. Cap problema, penso. Enfilem cap a la meva cabina però en aquest moment Antonio dubta i diu que no pot ser, que per força em seria incòmode conviure tot un dia amb roba humida penjant. Finalment ho farà ell mateix: aplegarà la roba humida i el cordill i procedirà a decorar l’interior de la seva cambra amb un estol complet format per camises i samarretes meves, més una part més que notable de roba interior. Continua llegint

A bord d’un vaixell de càrrega (IX): L’entrada a port / Marsella

en-el-vaixell-121Un cop se surt d’un port, l’entrada al següent port no pot ser més precisa. Al pont de comandament l’oficial de coberta té a la seva disposició radars, ordinadors i tot mena de cartes navals. La que mana, però, és la carta de paper. Darrera seu hi ha una representació de la secció del vaixell amb totes les seves rampes indicant si aquestes es troben obertes o tancades. La visita dels passatgers a la sala de comandament comença amb un breu permís acompanyat normalment d’un endavant per part de l’avorrit oficial de torn. Sota el vidre horitzontal del capdavant del port un rètol indica el nombre de tones transportades, el seu equivalent en vehicles, quantes d’aquestes seran descarregades en el següent port i a quina hora hi arribarem. Si bufa vent de babord el trajecte pot alentir-se lleument però en els trajectes llargs aquest queda compensat pels canvis sobtats i favorables del vent. Continua llegint