Dos mesos amb Six Feet Under

La tradició d’aquests dos mesos darrers ha estat la de passar els vespres amb aquesta telesèrie americana. Per als qui no la coneguin es tracta de la vida d’un família que regenta una funerària. El que té d’especial és la particularitat dels personatges. Hi trobem Nate l’idealista. David el perfeccionista germà gai, Claire, l’artista frustrada i escèptica. Keith, el noble. Ruth, la plorosa mestressa de casa. Brenda, la superdotada i addicta al sexe dona de Nate. Rico i Vanessa, els empenedors latins i socis sobrevinguts de la funerària. Continua llegint

Anuncis

Miterrand, el passetjant del Camp de Mart (2005)

L’altre dia van fer la tele aquesta pel·lícula sobre els darrers dies de Miterrand. Som a l’any 1995, el president francès te la fi a prop. La fi dels seus dies com  president i la fi de la seva vida assetjada per un dolorós càncer. És en aquests darrers mesos que el president decideix incorporar com una ombra seva a un jove periodista al qual vol explicar-li la seva vida, llegar-li la seva biografia. I la pel·licula és aquest passeig dels dos personatges. L’un desconfiat, erudit, intel·lectualment pretenciós i ideològicament situat cada cop més a l’esquerra. L’altre innocent, enlluernat per la possibilitat que la fortuna li ofereix i fill de l’arquetipus de bon periodista, massa inquisitiu. Continua llegint

Del discurs d’Obama

M’ha agradat que parlés:

  • del nou ordre internacional
  • dels països més pobres
  • de l’avarícia com a vici a eradicar
  • d’un país unit
  • que parlés de la capacitat de superació i de la responsabilitat individual
  • que recordés, vàries vegades, el seu color i la història dels negres a Amèrica
  • que s’entrebanqués en el jurament Continua llegint

Un nom per a la història: Muntazer al-Zaidi

Muntazer al-Zaidi és el nom del periodista que ha fet el que nosaltres no hem pogut fer: aixecar-nos en mig d’una roda de premsa de George Bush a Bagadad i agrair-li metafòricament per tota la vergonya, per totes les manifestacions, per tots els morts, mutilats, perseguits, torturats, calumniats i enganyats que han generat aquests cinc anys de vergonya nord-americana a l’Iraq. Continua llegint

Article a l’Avui (10)

Els EUA i l’economia irreal

La setmana vinent els EUA tindran nou president. Un president que molt probablement serà Barack Obama i a qui espera un panorama tan fosc com el que va haver d’entomar Ronald Reagan l’any 1981. El primer president dels EUA amb un MBA (de Harvard), George Bush Jr., ha deixat un llegat que costarà d’eliminar i que pagarem entre tots. Tanmateix, i paradoxalment, la virulència d’aquesta crisi només podrà empènyer a favor del canvi. Continua llegint

Article a La Vanguardia

Una visió política dels fons sobirans. Va ser un encàrrec fet depressa i corrents i va aparèixer ahir sota el títol ¡Es geopolítica, amigos!

El pasado agosto el parlamento alemán aprobó una ley que autorizaba el veto público ante compras de paquetes accionariales de empresas alemanas, superiores al 25% del capital y realizadas por parte de países no pertenecientes a la UE, Suiza, Noruega e Islandia. Mientras Occidente debatía en foros internacionales la necesidad de controlar los fondos soberanos y limitar su derecho a voto en los consejos de administración, el gobierno alemán promovía una ley que subrayaba el temor europeo ante la compra indiscriminada de empresas propias. Continua llegint

Lliçons de la crisi

Què és el que hem après en aquesta crisi? Fem-ne una llista:

– Que les crisis serioses (no la russa del 1998, la del sud-est asiàtic ni l’Argentina del 2001) normalment comencen als EEUU i després s’estenen a Europa

– Que tenir una economia globalitzada vol dir que cada dia depenem més del que aquests americans volen fer de les nostres vides. És a dir, de la seva economia. Continua llegint