Croàcia: dos moments d’independència.

Ell llibre de Marcus Tanner, antic corresponsal del diari anglès The Independent als Balcans em posa sobre la pista de la història recent d’aquest país. Llegeixo un parell de passatges del seu interessant: Croatia, a nation forged in war. El primer fa referència a l’estat titella dels alemanys durant la Segona guerra mundial. El segon, el que va del trencament de Iugoslàvia fins al reconeixement de la seva independència per part de la Comissió Europea l’any 1992. Continua llegint

Anuncis

Dubrovnik (i V): comiat de Trsteno i malviure a l’aeroport

El darrer dels dies de la nostra estada a Croàcia està reservat a un nou passeig per la nostàlgia a la petita Trsteno. Agafem un autobús i després de mitja hora de sinuós passeig per la costa dàlmata ens plantem a la nostra destinació. Li fem fotos al majestuós arbre de la plaça, li fem fotos a l’església, li fem fotos a tot el que és fotografiable. Trsteno compta també amb un preciós jardí de plantes, l’Arboretum, que creixen amb abundància i color en aquesta plujosa època de l’any. En els límits del parc una terrassa preciosa forma un cop més una estampa típica de roques, illes i mar blava. Continua llegint

Dubrovnik (IV): la illa de Mljet

Com el temps sembla permetre-ho, decidim llevar-nos d’hora i pujar-nos al ferry que ens duu a l’illa de Mljet. L’únic que fa l’anada i la tornada en el dia. Mljet és una illa allargada, com totes les de la Dalmàcia i on, segons la llegenda, Odisseu va viure-hi sis anys de tornada de Troia. Són dues hores de trajecte en un catamarà ràpid que va fent bots d’illa a illa i, especialment, en dies com avui, d’onada en onada. Atraquem a Polace, el segon port de la illa i en ple parc natural. Tenim tres hores i vint minuts per fer la visita al parc abans no ens deixi el vaixell a terra. Però aquest no és cap problema per a uns guies locals que saben fer la visita tant reduïda com calgui. Una furgoneta del parc s’encarregarà de dur-nos al llac de Veliko Jezero. Allà caldrà pujar-nos a un bot i fer la visita de l’illa dins l’illa. En aquest indret meravellós s’aixeca un monestir benedictí edificat en un tros de paradís de tres-cents metres de diàmetre. El temps, que fins aleshores era rúfol i plujós, es calma i ens cedeix una hora de pau per passejar i donar voltes a l’illa.

Continua llegint

Dubrovnik (III): del Casc antic a Trsteno

Aquest cop la previsió meteorològica no enganya: plou lleument però de manera sostinguda. Tot i així, protegits aquest cop no tant per les ulleres de sol com pel folre polar que talla el fred, tornem a passejar pel Casc antic de la vella Dubrovnik. Un cop creuada la ja familiar porta de Pile avancem paraigua en mà pels carrerons laterals que pugen verticalment en direcció a la muralla. Aquesta part de ciutat, la turística i coneguda, concentra una gran quantitat de carrerons envoltats per façanes i comerços que daten de l’edat mitjana. Continua llegint

Dubrovnik (II): Setmana Santa a Dubrovnik

Com mesos enrere ja es veia que no trobaríem res econòmic per les dates que buscàvem, acotem el cap i ens resignem a treure un paquet turístic amb Iberojet. Només el vol, a preus ja desorbitats, excedia el cost total – hotel inclòs – per agència. Els acaparadors tornen a guanyar aquesta vegada. Aterrem dijous, passades les deu del vespre a l’aeroport dàlmata. Un missatge al mòbil m’anuncia que el Barça ha estat eliminat pel València a la Copa del Rei. L’hotel Petka és correcte, sense res d’especial a observar excepte que, entre un i altre ningú ha pensat a donar-nos de sopar. Ens en sortim com podem gràcies a un voluntariós recepcionista i enfilem el llit Continua llegint

Dubrovnik (I): La Croàcia que recordo

Coses de l’edat que començo a creure’m: em ve de gust explicar batalles passades. El cas és que corria l’any 1991. Amb vint anys a sobre i a casa de Carlo, el meu amic milanès, donàvem voltes a com passar uns dies de vacances per pocs diners. En poques hores vam desistir de visitar la illa de Ponza, calia ser realistes amb la restricció pressupostària. L’única alternativa: visitar la Iugoslàvia que es desintegrava. A poc menys d’un dia de Milà en furgoneta apareixia el flamant nou estat d’Eslovènia i l’encara contestada Croàcia. Allà hi podríem fer bivac, demanar habitació pels pobles i menjar decentment.

Continua llegint