Un matí al mercat de St.Antoni

Per passejar un diumenge al matí pel mercat de St.Antoni cal que tinguis molt clar el que vas a comprar sinó vas venut. Les temptacions son importants, l’espai per llibres a casa limitat, els diners són els que són i temps per llegir-los, malauradament, no en sobra. Els meus objectius del dia eren els següents: comprar alguna traducció de Segarra sobre les obres de Shakespeare (sembla que el nostre gran escriptor les va fer totes menys la que jo ja he llegit i una altra); Les veus del Pamano, d’en Cabré, i recol·lectar alguna informació sobre La Història de la II República, de Pla (quatre llibres que el passat divendres vaig estar a punt de comprar per 450€, preu de rara avis, en una llibreria de vell). Continua llegint

Anuncis

Com unes memòries (II)

Els Jesuïtes de Sarrià, a inicis dels vuitanta, encara eran una escola elitista, un centre de grandària sorprenent amb els seus camps de futbol, el seu petit bosc, la seva piscina, l’església i els claustres. Una escola de nissaga i per a gent de nissaga però que des del Concili Vaticà II, a instàncies dels canvis ideològics i socials de la Companyia, maldava per adaptar-se als temps i, fins i tot, per passar-los per endavant. Tanmateix, del dit al fet, de la missió a l’obra, sempre hi ha un bon tram. I aleshores també n’hi havia. Continua llegint

Solbes i el masoquisme català

Si per alguna cosa darrerament ha deixat aquest bloc de parlar de política és per no posar-me pedres al fetge. El nivell polític del país és tan baix, el lideratge tan inexistent, les contradiccions tan evidents i el futur tan complexe que, sincerament, les ganes d’escriure sobre aquests fets no són abundants. Em vaig mossegar la llengua (llegeixi’s el teclat) en l’anunciat incompliment estatutari del 9 d’agost: el finançament no va arribar i no se l’espera. També em vaig estar d’escriure el dia que el Sr.Saura i els seus van decidir no humiliar Zapatero arrossegant-lo al Congrés i es van estimar més obtenir un nou bany de vergonya com el que ahir va donar el Sr.Solbes als diputats catalans i, a través d’ells, a tots els catalans. Continua llegint

“Tropa de Elite” (2007)

La setmana passa vaig veure la millor pel·lícula que recordo en molt de temps, potser des de United 93. La situació en la dóna el context: Som a l’any 1997, el Papa Joan Pau II decideix fer una visita a Rio de Janeiro i dormir en comunió amb els pobres, a la perillossíssima zona de faveles. Aquest fet bondadós sacsejarà com un terratrèmol la vida de persones i institucions. L’alcalde vol garantir la seguretat de sa santedat; la policia corrupta és impensable que es pugui fer càrrec de l’operació; finalment, la policia d’elit, els BOPEs, seran els encarregats de netejar l’ambient de possibles problemes. Inevitablement, però, les decisions polítiques tenen conseqüències personals. Continua llegint

La consciència

 

          Què fas aquí a la biblioteca de l’Ateneu un dissabte a l’hora de dinar?

          Ja veus…

          No tens res millor a fer?

          Sí, potser és això. També podria dir que aquí m’hi trobo bé. Ara mateix estava llegint Vida Privada, d’en Segarra, al Jardí Romàntic. Després he pujat als ordinadors a escriure unes frases i mira, si m’agafa la inspiració duc a sobre el material per a l’article que estic escrivint

          Que no t’agrada la platja?

          Sí, però, la veritat, avui no feia dia de platja. Millor dir, sí en feia però ahir va ploure i ja tenia l’excusa per no anar-hi. A més, a na Mili tampoc li venia de gust. Continua llegint

Com unes memòries (I)

En Daniel nasqué a inicis dels setanta, fill d’una petita burgesa catalana, al seu torn filla única de venedors de fruita de la Boqueria amb minyona i rendes, i d’un aragonès que renuncià als setze anys a casa, bestiar i aixopluc a canvi de deixar de fer de pastor pel Pirineu. La mare no es va sentir empesa a estudiar i va triar fer d’oficinista i el pare amb esforç i ganes es va fer aparellador. Com en Daniel de petit va sortir ros, feia cara d’espaordit i no molestava les visites, els pares van decidir que hi havia prou material per fer-lo pujar en l’escala social tot aplegant-lo amb la petita aristocràcia i l’alta burgesia que encara remenaven la cua pels barris alts de Barcelona. Continua llegint

El padre de un asesino (orig.1980)

El padre de un asesino, d’Alfred Andersch (2007, orig.1980). Bogotà, Colòmbia: Grupo Editorial Norma, pp.117

Alfred Andersch, un alemany d’inicis del segle passat, comunista i represaliat més endavant pel règim nazi, rendeix comptes amb la memòria en aquest breu escrit. Es tracta d’un tros del seu passat escolar: som a l’any 1928, a l’hora de la classe de grec, quan un desvagat i desinteressat estudiant de catorze anys rep a la seva aula la visita del director de l’escola, el malhumorat, rígid i de tendències sàdiques professor Himmler, ni més ni menys que el pare del que serà ministre de l’interior del Reich. Continua llegint