“Esperant els bàrbars” (orig.1980)

Waiting for the barbarians, de J.M.Coetzee (orig.1980). Nova York: Penguin, pp.156

Coetzee, premi Nòbel de l’any 2003, no és un escriptor que deixi indiferent. L’anterior llibre, Desgràcia, és la narració d’una caiguda vital en la Sudàfrica trencada per les diferències racials. Esperant els bàrbars és novament una exploració de la diferència i al voltant de la situació de domini d’un imperi sobre els seus vassalls negres. Els mateixos monstres personals, les mateixes obsessions, que vàrem veure en l’anterior obra ara en la persona d’un funcionari. Un individu que veu com el seu tranquil lloc de frontera és sacsejat per l’arribada d’un destacament militar que té per objectiu prevenir l’imminent assalt dels bàrbars. Continua llegint

Article a l’Avui

L’altre dia va sortir el meu article resum de la conferència d’ISBEE. El títol és Les altres Olimpíades. Corregeixo els errors de sobrecorrecció que van fer sobre l’original.

Aquest darrer mes de juliol, a Sud-àfrica ha tingut lloc el IV Congrés Internacional d’Ètica, Economia i Empresa. Les també conegudes com Olimpíades de l’Ètica Econòmica. Un esdeveniment quadriennal que, per primera vegada al continent africà, ha reunit especialistes de tot el món per parlar de l’estat de les interrelacions entre aquests tres àmbits complexos com són l’economia, l’ètica i l’empresa. Continua llegint

Sud-àfrica (i XX): Balanç final

Vint-i-un dies després de la meva arribada, això és el dia 3, recorrem el darrer trajecte de tres-cents quilòmetres fins a l’aeroport de Johannesburg, facturem les maletes i embarquem. Sud-àfrica ha resultat ser un país de contrastos. Climàticament els hem tocat tots: des de l’humida Cape Town, fins a la freda Dullstroom, passant per la mullada Swellendam, o la tropical de Kruger. En un país tan gran, un hivern com l’actual, de fet són molts hiverns diferents. Continua llegint

Sud-àfrica (XIX): El Blyde River Canyon

Les carreteres de la regió de Mpumalanga, a banda del Parc Kruger apunten cap a una altra direcció, una localització que pren el misteriós nom de Panorama. Seguim les indicacions d’en Klaus, aquests darrers dies convertit en una ja extravertida reina en el seu palau africà, ens acomiadem d’ell i del seu encantador nòvio sud-africà i agafem la carretera en direcció al Canyó del Blyde River, una de les definitives atraccions pendents. Continua llegint

Sud-àfrica (XVIII): I encara més safari

Després del descans, quan comença a fer calor de veritat, encara tenim l’oportunitat de tornar a veure girafes. N’Andree ens explica com ha vist volar cinc metres pels aires un exemplar de lleó que no va calcular en el seu atac el radi d’acció de la coça d’aquest animal. Uns altres es van menjar la girafa; per al lleó amb la mandíbula destrossada, diu, va ser la fi. De cop i volta ens truquen per ràdio: un lleó camina pel mig de la carretera, a menys de tres minuts d’on som. Efectivament, aviat el trobem de cara. Fent una lenta marxa enrere, a menys de cinc metres del lleó, ens retirem respectuosament sense que ell ens dediqui ni una sola mirada. Cinc minuts més tard, en té prou, creua la carretera i va a buscar alguna ombra en l’espessor d’aquesta selva de vegetació baixa i seca. Si ell hagués volgut, no cal dir-ho, d’una carrera ràpida i un salt podria haver entrat dins el cotxe. Continua llegint

Sud-àfrica (XVII): Més safari

Seguim carretera amunt. El sol comença ja a fer el seu efecte i progressivament ens desfem de mantes, folre polar i jersei i ens calcem les ulleres de sol. A prop de les vuit divisem la primera de les congestions de trànsit naturals en el Parc. Una vintena d’elefants de totes les edats tenen bloquejat el camí mentre devoren branques, branquillons, fulles i vegetació diversa a banda i banda de la carretera. En pocs minuts estem absolutament envoltats d’aquests animals que, com observem, tenen força suficient com per tirar a terra un arbre de quatre metres d’altura. En moments com aquest, els conductors de jeep saben que han d’apagar el motor, baixar la veu i deixar que els elefants facin la seva feina. Continua llegint

Sud-àfrica (XVI): El safari

El gran dia ha arribat. Tot turista de pro que visiti Sud-àfrica ha de fer un safari, a poder ser al Parc Kruger i preferiblement en un servei, diguem-ne exclusiu. Això és el que fem. A les cinc trenta en punt, a la porta d’entrada del Lodge ens espera el nostre jeep privat. Es tracta d’un descapotable de dotze places que avui, afortunats nosaltres, només tindrà dos passatgers: na Mili i jo. Obrim la tanca de seguretat, vigilem que els gossos no fugin i pugem al jeep. N’Andree, un afrikaaner nascut a prop d’aquesta mateixa regió de Mpumalanga, ens farà de guia privat. Comença cobrint el vehicle i lliurant-nos tres mantes per cap. Les necessitareu, diu. Continua llegint