Els catalans “perplexos”

Bé. Ara resulta que la cosa té nom i es diu perplexitat. La notícia que donava ahir TV3 s’ha escampat ràpidament i crec que, entre tots li treurem punta. Si us fixeu bé, de fet, no és res que ningú no sabés. El que succeeix és que cal que algú en faci un estudi, revesteixi tot plegat de legitimitat acadèmica i ho emboliqui ben embolicat per als mitjans de comunicació. Com diu doncs l’Institut d’Estudis Catalans: des del 2007, els catalans estem perplexos. Jo tiraria un any endarrera però, si fa no fa. Des dels orígens d’aquest bloc “perplex”, vaja.

Post 9-M: PSC, poseu-li un pal d’escombra

Que uns tres-cents mil dels anteriors votants d’ERC s’han anat cap a l’abstenció és cosa simple de comprovar: el PSC, respecte les eleccions del 2004, només n’ha guanyat vuitanta mil. Un dels pocs consols que ens queda és que els electors sobiranistes no han passat a millor vida, simplement no han anat a votar.

Tot i així, amb les dades a la mà, el vot total socialista li permet sumar més paperetes que CiU, PP i ERC junts. Poca broma. A sobre, amb candidats de la solvència d’una desconeguda falsa doctora anomenada Carme Chacón i d’un conegut de tots vostès Joan Clos, l’únic home que emula la seva pròpia caricatura. Ho deia l’altre dia: siguem clars, amb un pal d’escombra com a cap de cartell, el PSC hagués guanyat igual. Fins i tot, és previsible que si s’ensorra la Sagrada Família al pas de l’Ave els socialistes en les properes eleccions puguin donar la campanada.

9-M: Què fem amb IC?

Sempre he tingut una sensibilitat especial per Iniciativa. Són els nois bons, de bona família, interessats pels altres i que, normalment, han treballat per a Intermón-Oxfam o col·laborat amb bones causes internacionals. La còpia fabulosa que Polònia fa de Joan Herrera només fa que afavorir l’estereotip. A sobre està tot el tema del medi ambient i les bicicletes. Què en podem dir?