ERC, doneu-li el govern a Mas

Veure a Puigcercós amenaçar amb la renegociació del Pacte d’Entesa dóna tocs d’un patetisme important a aquest Segon Tripartit. Res de bo s’entreveia el dia que aquest lamentable President nostre va ser posat al capdavant de l’invent. Res de bo presagiava una ERC incapaç de fer complir l’Estatut, ara fa sis mesos, incapaç d’aconseguir res més que una plantada de la Generalitat davant les engrunes del govern central en matèria de finançament. Un Tripartit que, ves per on, el PSOE no vol i que preferiria lliurar a CiU a canvi del seu suport al Congrés.

9-M: ERC, una estratègia suïcida

No s’hi val a badar. El missatge de l’electorat independentista ha estat claríssim: Esquerra ha pres el pèl a uns i altres i, en el seu intent d’aconseguir dur el PSOE-PSC al terreny del nacionalisme, ha acabat fagocitada pel progressisme més burocràtic i despersonalitzat que aquest país pugui generar. L’immens suport sobiranista s’ha regalat després d’anys de picar pedra. A sobre, un PSC sense Maragall, sense catalanistes, però que puja quatre escons. Aplaudiments.

I és que, en aquestes eleccions, el factor diferencial d’ERC ha estat nul. Mal m’està dir-ho però citant els amics de la COPE el grup d’Esquerra al Congrés ha donat en quatre anys mostres importants d’indigència política. Alguns ja fa temps que ho dèiem: d’on no n’hi ha no en raja. Què han fet aquesta gent durant la legislatura? Què han aconseguit quan el PSOE estava debilitat i existia un pacte a Catalunya que, teòricament els comprometia? No res.