Escriure l’escriptura

Quina necessitat hi ha d’escriure? Cap. Escriure ve a ser un esport més, com els escacs o la petanca. Ni tan sols cal audiència o, millor dit, cal audiència en la mesura en que el teu escrit la mereixi. No sempre és el cas. De fet, el més sovint és el contrari: o que escriguis pensant en una audiència concreta o que, senzillament, el teu escrit no mereixi cap audiència. La primera seria la sortida pròpia del màrqueting però ben segur que és una recomanació que faria una casa editorial qualsevol. Hauria de ser a l’inversa, ja ho hem dit.

L’escriptura, tanmateix, té molts jocs. Aquest, el dels blocs, n’és un. N’hi ha d’altres. Amb l’escriptura et pots entretenir, pots creure que fas afició, pots innovar, pots transmetre idees o sentiments. Totes són propostes vàlides. El millor, com gairebé tot a la vida, és gaudir del que fas i, si pot ser, contribuir a alguna noble causa: com convidar a la reflexió, distreure, agradar o compartir sentiments.

Al meu parer, cal tenir un propòsit d’excel·lir. Tant a la vida com a l’escriptura. La vida, lògicament, també és un joc i pots fer amb ella moltes coses. Com donar-la a una causa o a un fill, que és una causa en si mateix. Sempre he pensat que la vida ha de respondre a l’ideal de biografia que voldries llegir en la vellesa. L’escriptura pot ajudar a pensar-te i abellir la teva existència. Però només és un joc més. Divertit i edificant, tanmateix. I fins i tot, en l’extrem, artístic.