Què llegeixo

Aquí hi posaré els enllaços a les lectures recents, què tinc entre mans i què abandono. D’aquí algun dia podria sortir un llibre sobre la meva relació amb el llibre.

11-9-2011

Enllesteixo Putas asesinas, un veritable Bolaño en estat pur; les cròniques de L’estiueig i avanço amb ¡Huy! i els Nou Contes de Salinger. Enllesteixo també, i de seguit, les sis-centes pàgines del primer volum abreujat de les Memòries de la II Guerra Mundial de Churchill. Un text que deixo pregonament subratllat de cites amb referències a aspectes de lideratge i militars. Tot i així, a mesura que s’inicia el curs acadèmic, començo a decantar-me per l’assaig, amb  The globalization paradox, de Rodrik. Als vespres, he tornat a començar La divina comèdia, en edició crítica de Sagarra. Que duri. La pila de llibres adquirits durant l’estiu és realment imponent: assaig en anglès, un tom de la Selecta amb les obres completes de Carles Soldevila, els anteriorment esmentats,,. Faltarà temps per tanta lectura. Tempus fugit et vita brevis.

7-8-2011

Miro enrere des del meu darrer comentari i hi trobo bàsicament assaig. He llegit El Futur del capitalisme, de S.Giner. Interessant tot i que poc novedós; Residuals o Independents? la transcripció de la conferència d’inicis d’any en que J.Pujol exposa els motius de la seva decepció amb Espanya i apunta cap a la veritable tessitura sobiranista. De Carlos Taibo, El decrecimiento explicado con sencillez, una de les lectures més simplistes que he fet els darrers anys. Els punts d’interès que pot tenir l’assaig en qüestió queden eclipsats per la quantitat de partis pris i afirmacions sense justificar. A mig llegir i a punt de ser abandonat, Noves Glòries a Espanya, de Vicent Flor. Un detalladíssim estudi sobre el blaverisme adquirit a la llibreria L’Espill d’Altea. Avançant va ¡Huy! de J.Lanchester, un nou assaig sobre la crisi financera. A banda d’aquestes lectures, hi ha lloc per als contes de Bolaño, Putas asesinas; i els Nou Contes de Salinger, en traducció de Monzó. També per a les delicioses cròniques de Mirador (DDAA), L’estiueig, publicades per Quaderns Crema el passat juliol.

27-6-2011

Arreplego llibres llegits de les estanteries, de les lleixes com diuen al Nord. Hi veig una mica de novel.la: Los sinsabores del verdadero policia, de Bolaño. Es tracta d’una preqüela, si el mot tingues sentit en aquest cas, de la gran i extensa 2666. Els mateixos personatges, també d’altres, que es busquen i es troben entre Barcelona i Santa Teresa. Més contes de Bolaño: Llamadas asesinas. Després vénen les minimemòries de Gaziel a La Història de La Vanguardia. 1884-1936.Trencadores i mai reeditades, publicades per Edicions Catalanes de Paris. Entre els assajos, tots ells ressenyats o referenciats en algun article de premsa, La por dels bàrbars de Todorov, El món no se’n surt de Judt, El fin de una época, de Gabilondo i l’Adéu a la Universitat. L’eclipsi de les humanitats, de Llovet. En aquests mesos de paternitat i mal dormir també hi ha hagut lloc per a tasts en forma d’ebook, Los acantilados de acero, de Junger, o Maestro y margarita, de Bulgakov. Cap de tots dos acabats, tot i que amb unes quantes pàgines de recorregut, que ni tan sols han pogut veure clavat en el seu llom un punt de llibre en forma de bandera de conquesta.

5-9-2010

Em trec el barret que no tinc davant de Contes russos de Francesc Serés. Narracions i contes breus sobre la Rússia del segle XX. L’escriptor en català més solvent que he llegit darrament. Me’l trauria, el barret, però hauria de ser de cowboy amb Meridiano de Sangre de Cormac McCarthy. Impecable traducció de Luis Murillo per endinsar-nos en les massacres d’indis al desert de la frontera de Mèxic amb els EEUU. Llegeixo també Las últimas cartas de Stalingrado. Tant versemblants com falses. Començo El Mestre i Margarida, de Bulgakov.

3-8-2010

A l’estiu, a la platja i a la piscina, assegut a la tauleta de nit passejo La Vida Amarga de Pla que vaig comprar per 15 euros en una llibreria de segona mà. Per aquests menesters, val a dir, internet facilita molt les coses. Així, doncs, continuo amb els amics Xammar i Tintoré, rient les gràcies i les desgràcies d’aquesta colla d’intel·lectuals que passen fred i conviuen amb la misèria del Berlín dels anys 20. Pla, el nostre Henry Miller burgès, amb un sentit de l’humor poc habitual. Gairebé diríem “refrescant” si no fos un tòpic de temporada… Per la resta, molt d’assaig per preparar classes, esclar.

2-7-2010

Tot el temps de lectura de què disposo es concentra en assaig i en lectures de preparació de classes. Fruit d’un parell de comentaris trobats a la web i de veure reeditada La vida amarga, de Pla, en butxaca, compro un exemplar d’aquest amb data de 1970 i pertanyent a les seves obres completes i em capbusso (momentàniament) en El cercle de Berlín: Xammar i Pla, deliciosos, brillants i més fins i irònics que mai, en l’Alemanya d’entreguerres. 30 pàgines en total, hauré llegit. La resta del temps la dedico a donar i netejar biberons. Feina a banda.

31-5-2010

Després del llibre de Guy Sajer, apassionant, enllesteixo la lectura de la traducció de Riba de l’Anabasi de Xenofont (un interessant llibre de viatges per Turquia fet ara fa 2400 anys) i deixo pel camí Pedro Páramo, de J.Rulfo, que no m’enxampa.

22-04-2010

En el compte enrere del meu temps lliure, enllesteixo Fin (correcte, bé, amb un estil un pèl matusser); em meravello per la Força de la gravetat de (exageraré) l’extraordinari Francesc Serés, un escriptor fet a l’antiga, amb regust de literat de pre-guerra. També acabo el darrer de Bezsonoff, Un país de butxaca, agredolç com és costum, però força interessant. I, a ran d’una breu referència en aquest darrer, em passejo per un nou gènere ja fa temps oblidat: la biografia militar. El soldado olvidado, de Guy Sajer. Nul·la capacitat literària i unes vivències que et fan posar els pèls de punta i desitjar que el llibre no s’acabi mai.

17-03-2010

Llegeixo Se sabrà tot, de Xavier Bosch. Gairebé enllestit Third Reich, de Bolaño. Acabat i ressenyat El día después de la crisis de Tornabell. El nou no acaba de nàixer i el vell no acaba de morir. Arrossego les lectures del mes passat. Em sento en període de descompte. Millor, com un artista a punt de sortir a jugar el partit de la seva vida. Un partit que dura una vida i on els moments de descans a la banqueta són comptades excepcions. Començo a mirar els llibres de la llibreria amb nostalgia precoç…

13-02-2010

Llegeixo i llegeixo i no enllesteixo mai res. Falta de concentració, de temps, de ganes d’acabar res? No ho sé pas. Quan arribo al llit, gaudeixo del ritme tranquil i definitivament anacrònic de les Memòries de Sagarra, prenc nota de paraules noves i em recreo en la bellesa de les seves frases. Ara he agafat el darrer llibre d’Espinàs, un seguit de pensades i reflexions vitalistes i optimistes d’algú que confessa viure en el temps afegit. Literatura al marge, com sempre, llegeixo molta economia i sociologia. Les classes empenyen i no hi ha temps per a més.

08-01-2010

La nostàlgia segurament em du a llegir Paulina Buxareu, de Sagarra. Abans he enllestit Monzó. Com triomfar a la vida, editat per Julià Guillamón. Actualment estic a mig camí de La Conjura contra América, de Philip Roth. Més passable que no pas interessant. per cert, el tinc en edició de llibre, text electrònic (pirata) i audiobook (en anglès, també pirata). Qui diu que l’escriptor no ha de patir amb el llibre electrònic no sap el pa que s’hi dóna o és un editor interessat. Com ja és costum compro alguns llibres, me’n regalen uns quants més, però en llegeixo ben pocs. Llueix a la meva vista Senyoria de Cabré i l’aclamada Anatomia d’un instant, de Cercas. I si m’instauro la disciplina militar? Dues hores al dia de lectura. Moment del dia: per concretar. I si recupero els articles de Sagarra.

10-12-2009

Les meves pautes lectores darrerament prenen un to decididament postmodern. Llegeixo de tot i no res. Pico d’aquí i d’allà. Això de l’e-book no sé si fa més mal que bé. T’afartes de textos i et costa concentrar-te en un de sol. Llegeixo mig “Q” en anglès, sobre la revolta protestant a Alemanya, inicis del s.XVI. Reprenc de cop i volta l’enyorat Moby Dick. Torno ara a passejar amb Dant per l’Infern, a La Divina Comèdia. L’altre dia vaig buscar per internet llibres i audiollibres del tan admirat com per a mi desconegut Philip Roth. Trobo tones de textes, llestos per descarregar al meu flamant i sobrecarregat e-book. Finalment em decideixo per La conjura contra América, en versió de butxaca que acabo comprant en un cop consumista a la llibreria Taifa, al barri de Gràcia.

8-11-2009

Acabo el mastodòntic 2666 de Bolaño que vaig començar i mig llegir en el meu ereader de Sony. Abans he llegit i ressenyat La cultura de la cobdícia, de F.Cabana. Com acostuma a passar, la meva vida atapeïda de lectura i escriptura prou feines em permet concentrar en assaborir literatura.

29-9-2009

El temps vola i, a Barcelona, la lectura troba distraccions diverses. Tanmateix, en aquest mes llarg des de la darrera entrada he acabat Réquiem Alemán i he encetat ja el quart títol de Kerr, aquest cop en llengua anglesa: The One from the other. També he acabat el lleuger El fantasma de Canterville, de Wilde. Potinejo sobre el llibre de Joan Solà Plantem Cara. M’aturo, mig deprimit ja, a mig De un castillo al otro, de Céline. En el meu e-book, la monumental 2666, de Bolaño, em mostra que ja he superat la pàgina 800. Tota una sensació (estranya, curiosa) això de llegir una obra com aquesta en format electrònic. N’hauré de dir alguna cosa, realment.

6-8-2009

Contagiat pel virus de la trilogia Berlin Noir (de fet són sis llibres), enllesteixo Violetas de Marzo i Pálido Criminal i avança ràpid Réquiem Alemán. Literatura fresca on passen coses mentre la suor degoteja front avall. Esment especial mereix Notícia de Catalunya. El lleuger Mendel el de los libros, de Zweig es fa passador en menys d’una tarda. Continuo batallant amb De un castillo al otro, de Céline, mentre noto que em submergeix en excés en el seu món malaltís. Al flamant ereader nou de Sony carrego tot el que es pot carregar i més tard ho deixo córrer. Embafat de lectura electrònica, l’únic que es pot dir que llegeixi és Paulina Buxareu, de Sagarra. Deliciosament mancat de pretensió.

5-7-2009

La temporada de platja implica que pugui dedicar hores i hores a llegir sota el parasol. Acabo l’impagable Contes per a nens i nenes políticament correctes, de Garner (trad.Monzó); Nord de Céline, Céline secret, la biografia de la seva dona; Nudge, de Thaler i Sustein, De como los irlandeses salvaron a la civilización, fascinant assaig històric de l’alta Edat Mitjana irlandesa; el llbre de Ferran Soriano La pilota no entra per atzar (on el títol a la portada ocupa la meitat del lloc que pren el nom de l’autor) i el llibre sobre Los cien últimos días de Berlín, d’Ansuategui. Segueixo llegint i buscant en llibreries de vell Céline.

31-5-2009

Acaba maig i literàriament (terrible adverbi) acaba com el començava. Llegint de tot i no res. Acumulant llibres i lectures a mig fer. A banda de les meves coses d’economia, sociologia i psicologia social, reprenc el vell Hurtado que em parla de començaments del catalanisme polític. Agafo amb força Notícia de Catalunya de Vicenç Vives, un assaig informat i il·luminador per a qualsevol que vulgui escriure sobre el nostre país. Finalment, llegeixo el Celine de Nord, fugint per l’Alemanya de 1944, en mig d’un país que esclata sota les bombes. Aquests tres els acabaré de totes totes.

26-4-2009

A banda d’economia, finances i rotllos acadèmics diversos, enllesteixo Més val sols…la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya i el nostàlgic llibre de Bezsonoff, Una educació francesa. Les darreres setmanes he llegit força a Céline, una mica a Chateaubriand i he arribat a completar mig Moby Dick. Tristament, només faig que amuntegar lectures d’estiu a mig llegir que acaben aturades al final del període de relax…

31-3-2009

Acabo Esperant els bàrbars i avanço amb Visca la Terra! del joglar Ramon Fontseré. Com són temps de crisi continuo llegint molt d’assaig socioeconòmic poc ressenyable en aquest bloc: passatges de Fukuyama, Shiller, Krugman i Thaler. D’aquí a un parell o tres de dies començaré la meva lectura de vacances en alta mar: Moby Dick.

26-2-2009

Mesos de molta lectura d’assaig. Enllesteixo per interès i per feina el text de Galbraith sobre El Crash del 29. Deixo a la meitat Leviatan, de Paul Auster. Un autor que sempre em deixa fred, que ni em transmet ni m’interessa. Començo l’enigmàtic i encara inèdit Zona, del qual espero parlar-ne. També De un castillo al otro, les pseudomemòries del Céline col·laboracionista abandonat i repudiat per tothom. Chateaubriand i Hurtado avancen també lentament.

18-1-2009

Els llibres s’amunteguen sobre la tauleta de nit. En tota una vida no llegiré més de 2.000 llibres, a tot estirar. I sempre poden haver-hi contratemps. Aggh. No és aquesta l’actitud, ho sé. Acabo el llibre de Ferran i el no poc interessant Estudis, de Littell. He començat a llegir l’Obra essencial de Galbraith, Les memòries d’ultratomba de Chateuabriand i Vals de Trabal. D’aquest darrer en plena Guerra civil es van publicar 4.000 exemplars. Poca broma. Pocs llibres en català arriben a aquest tiratge avui en dia.

5-1-2009

Deixo enrere el gran llibre de Cabré i m’endinso en altres coses que tinc entre mans com el llibre de n’Àngel Ferran Big Jack, el sanguinari.

15-12-2008

Finiquitat amb uns certs treballs Aiguafang; amb n’Hurtado en procés; com de costum amb una pila de llibres tot just comprats (Just Cabot, Maragall, Littel) i d’altres que m’esperen de fa dies (Vicens Vives, Rovira i Virgili, Chateaubriand, Lodge). Aturat Sábato, ara les pàgines em volen de la mà de Jaume Cabré i el seu fantàstic Les veus del Pamano. D’aquí a deu dies me n’hi vaig, cap el Pallars Sobirà.

17-11-2008

Començo Aiguafang que, com és de costum en l’autor, Joan-Lluís Lluís, no m’enxampa. Segueixo amb les memòries de n’Hurtado, interessants i altament clarificadores del panorama polític i jurídic d’inicis del XX. Avancen com poden Ficciones de Borges i Sobre héroes y tumbas de Sábato. El primer és paral·litzant, el segon et deixa amb un estrany regust a manicomi i aventura decadent.

25-10-2008

Desisteixo de passar més tribulacions amb el jove Törless. Enllesteixo La dictadura de la incompetència de Xavier Roig. Falten cinc pàgines per acabar el Coriolà i una mica més de la meitat del llibre d’Amadeu Hurtado sobre la Llei de conreus republicana. Gran llibre, molt adient per entendre això nostre amb els polítics catalans i amb els tribunals espanyols. Tinc en llista d’espera els dos volums de les memòries de n’Hurtado, exemplars de llibreter de vell, editats per Ariel l’any 1950 i comprats per 20€ la parella.

15-10-2008

Fa dies que gairebé només llegeixo sobre la crisi. Actualment estic amb els llibres de Soros: La crisi del capitalisme global, del 1997 (per què ningú li ha fet cas?), i l’actualíssim El nou paradigma dels mercats financers. Per feina també he llegit Valors i treball. En el meu temps lliure llegeixo el recomanable però poc adient per al moment actual La dictadura de la incompetència, de Xavier Roig, Les tribulacions del jove Torless, de Musil i el Coriolà de Shakespeare. La vida segueix més enllà de les pàgines d’economia.

24-09-2008

Finiquitat Mussolini, comencem amb les preuades traduccions de Sagarra sobre les tragèdies romanes de Shakespeare.

16-09-2008

Tinc entre mans les obres completes de Gaziel i la biografia d’Amadeu Hurtado. Tot plegat segueix l’embranzida, de manera exagerada, caòtica i consumista, de la lectura del treball sobre Xammar que vaig acabar ahir. Abans de dormir llegeixo una quarta part d’unes petites memòries de Mussolini. Interessants i inaudites (de mai sentides).

7-09-2008

Enllesteixo Vida Privada i avanço amb força l’excel·lent assaig sobre Xammar de Quim Torra.

19-08-2008

Com les vacances ho permeten, llegeixo llibres breus com: Disgrace, el no tan breu Castellio contra Calvino, l’interessantíssim relat sobre La Vanguardia Servitud; i els novament breus Tretze Tristos Tràngols i El padre de un asesino.

Aquest estiu, no cal dir que he acumulat una pila de llibres; principalment de Coetzee i Conrad. Vida y destino continua a mig fer. Aquests dies he començat el llibre que Segarra va escriure en la mateixa biblioteca des de la qual escric jo ara, la de l’Ateneu, ara fa setanta-vuit anys, ni més ni menys: Vida Privada. Era l’agost del 1932. Any encara d’esperances i d’Estatut de Núria.

29-06-2008

Enllesteixo The uncommon reader, d’Alan Bennet. Tot seguit començo amb empenta, interès i entreteniment L’edifici Iaqubian: un gran retrat del Caire dels anys 50.

19-06-2008

Avança a bon ritme Fam de Knut Humset. La resta queda apartada aquests dies mentre llegeixo articles acadèmics diversos.

09-06-2008

Llegeixo d’una tirada Els fantasmes del Trianon, de Luján, El sec i l’humit de Littell, l’autor de Les Benèvoles i el Hamlet de Shakespeare. A mig camí s’ha quedat Vida y destino de Grossman, la gran obra de l’autor rus sobre Stalingrad. El rependré tard o d’hora.

12-05-2008

58 cartes després, l’antisemita Céline segueix a la presó de Copenhague. Intento les seves memòries de col·laboracionista Fantasía para otra ocasión: Arribo a la pàgina 28 del seu sol·liloqui que recorda l’il·legible D’un chateau l’autre. Gran Céline, un innovador formal, un antihistoriador, però que només escriu per a ell. Vaig per la pàgina 100 de Vida y destino. Encara no m’ha enganxat.

04-05-2008

Per no dur amunt i avall el meu pesat Tristram Shandy, llegeixo les primeres pàgines de l’edició de butxaca de Cartas de la cárcel, de Celine. La correspondència que va mantenir l’autor, des d’una presó danesa, amb la seva dona i el seu advocat mentre els seus compatriotes en demanaven l’extradició per traïció i col·laboracionisme.

26-04-2008

Començo entre rialles contingudes La literatura nazi en América de Bolaño. Combino amb la Catalunya moderna de Simón i amb el Diccionari per a ociosos de Fuster. Ja tinc ganes de començar Tristram Shandy.

13-04-2008

Enllesteixo a cor que vols el llibre de Bolaño, i ja m’espera el molt prometedor L’home Manuscrit, de Baixaulí. El màrqueting, certament funciona.

6-04-2008

Avanço entre encuriosit i fascinat pel món dels realvisceralistes de la mà de Bolaño a Los detectives salvajes. Llegeixo amb tremp la Història de Catalunya. vol.III. La Catalunya Moderna, d’Antoni Simon. I ja em ve de gust començar Tristram Shandy, per cert, una de les millors obres de literatura humorística de totes les èpoques escrita ara fa gairebé tres-cents anys. Per últim, desitjaria començar, algun dia, les Memòries d’Ultratomba de Chateaubriand. Darrerament, la cosa va de llibres llargs. No hi haurà vida per a tanta lectura…

25-03-2008

Enllesteixo ràpidament i vacacionalment El meu ofici, d’Espinàs, i la Historia abreviada de la literatura portàtil, de Vila-Matas. Passo per alguns capítols del llibre de Tanner, Croatia, a nation forged in war i començo la Biographie de la faim de Nothomb, que ja em sembla massa reiteratiu. Crec que me’n vaig de cap cap a Bolaño.

18-03-2008

Enllesteixo Firmin. Començo amb ganes la peça breu El meu ofici, d’Espinàs, i dubto entre endur-me de vacances Los detectives salvajes de Bolaño, Historia portátil de la literatura abreviada de Vila-Matas (ideal per a maleta petita) o Vida y destino de Grossman. Lord Jim espera en cua d’impressió.
8-03-2008

Començo les aventures de Firmin. Les múltiples lectures de feina no em deixen avançar gaire.
3-03-2008

Salto entre Lord Jim i Jo no de l’historiador Joachim Fest. També toca preparar classes de sociologia i avançar amb la Breve historia de los gladiadores de Mannix.

10-02-2008

Llegeixo al tren Paris, 1940 i enceto Lord Jim.

1-02-2008

En dies de llit i repòs, entre gelocatil i clamoxil 750, s’imposa la prosa precisa i tranquil·la de les Memòries de Sagarra.

27-01-2008

En el tren de Puigcerdà acabo de consumir el llibre de Xammar. M’han entrat ganes de Quinze generacions d’una família catalana de Riquer. És clar que d’aquest estil encara tinc sobre la tauleta de nit Francesc Pujols per ell mateix i l’anomenadíssima biografia de Segarra.

22-01-2008

Reprenc L’ou de la serp de Xammar i enceto Vida de consumo de Bauman. Duc a sobre Lord Jim de Conrad. No acabo de trobar el què. Vull quelcom que m’enxampi, em diverteixi, m’interessi.

20-01-2008

Acabo Invitació a la sociologia de Berger. He après una mica més què és aquesta disciplina de la qual, si tot va bé, he d’acabar sent-ne doctor.

14-01-2008

Enllesteixo un llibre apte per a vols transoceànics: Si menges una llimona sense fer ganyotes. Ja n’he tingut prou.

10-01-2008

Avui, en el tren que ve de Manresa, he començat a llegir el llibre de Madí. El noi té empenta, ja en parlaré.

6-01-2008

Tinc entre mans, ara caic ara m’aixeco:

  • París 1940, de S.Gasch. Costa…
  • Lima La Horrible, de Salazar Bondy. Un assaig curtet, il·lustrat, excel·lent però que segurament acabaré per deixar un cop surts de l’ambient limeny…
  • Invitació a la Sociologia, de P.Berger. Tocarà acabar-lo. L’he d’utilitzar per les classes…
  • Viatge a Rússia, De J.Pla. Avança a poc a poc, com el tren en el que marxa.
  • Francesc Pujols per ell mateix. Ídem.

Dormen la son dels justos:

  • Imperio, de Kapuscinski. Tindrà raó en Trallero que és un pal?
  • Així es va fer l’Estatut de J.Ridao. I ara què faig amb el llibre de Madí?
  • El tren més llarg, de Martínez Laínez. És més maco anar-hi que no pas llegir-lo.

Per una visita a les meves lectures passades aneu a desdesants.bloc.cat/lectures

Anuncis

Una resposta

  1. Content que t”‘agradi LE SOLDAT OUBLIE de Guy Sajer…
    Una abraçada des del país de butxaca i enhorabona per la teua descendència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: