Des de la nostra sensibilitat

Avui ha començat la nova temporada Catalunya Ràdio. Després del fiasco majúscul de la temporada passada l’esforç d’esmena sembla haver-se traduït en la incorporació de Manel Fuentes com a conductor de l’espai dels Matins de Catalunya Ràdio. A mi, la veritat, em feia mala espina el personatge en qüestió (que sabrà ell del país, de política i de societat catalana? em deia) i em feia igualment mala espina l’entradeta de l’anunci que sonava lara fa uns dies per obrir boca (“... tot des de la teva sensibilitat“). Em recordava, què voleu, aquell anunci de la temporada passada en la qual Catalunya Ràdio “la fèiem entre tots” i al final, com sol passar, resulta que no la va fer ningú.

Moments de nostàlgia

Qui va ser el que va dir que la meva pàtria és el meu passat? Pere Quart? Suposo que com sóc procliu a visions pessimistes de la realitat, com a més a més em trobo en una edat en la que ens aferrem a una joventut que ja no tenim, que a tot estirar només és relativa, mai absoluta, i sempre filla de la comparació, per tot plegat em passen per davant moments de profunda tristesa que acompanyen petits esclats de joia. Una joia trista, enllaunada que es dóna en recordar, en reviure, en tornar al passat. Catalunya Ràdio ha tingut la bella idea de mostrar-nos el catàleg de gravacions des seus vint-i-cinc anys de vida. Temps, anys enrere, fins al 2005 a tot estirar, en que crèiem en una Catalunya que es construïa, que tenia il·lusió, que seria el que nosaltres volguéssim, que seria una única i catalana. On la immersió lingüística, el lideratge seré d’un tal Pujol i la tensió republicana farien un canvi que, malauradament no ha estat.