The reader (2008)

Hi ha pel·lícules que deixen una empremta. Ho he tret d’alguna banda: hi ha moments, en el cinema, en la literatura, que sents que el director o l’autor exposa un sentiment, una sensació que t’interpel·la, que s’adreça a tu i lliga amb un moment passat, amb un sentiment viscut o una reflexió feta. The reader abraça molts dels elements que componen una tragèdia ben feta. La solitud de l’home, la incomprensió, la necessitat de ser estimat i correspost i, per damunt de tot, la impossibilitat de sobreposar-nos a un destí implacable i que no sempre hem escollit.

“L’ou de la serp” (1924 orig.)

L’ou de la serp, d’Eugeni Xammar. Barcelona: Quaderns Crema, 1998, pp.290

El gran Xammar va ser entre els anys 22 i 24 el corresponsal de La Veu de Catalunya i, de manera efímera, La Publicitat a Alemanya. Anys de convulsió, crisi econòmica i monetària a una Alemanya que es dessagnava sota el càstig econòmic del Tractat de Versalles.