Lectures a Juliol de 2013

Deixo una llista de lectures acabades o començades des del darrer post. De memòria:

Jo confesso, de J.Cabré. Abandono a la pàgina 500
Meeting Mr.Kim, sobre una anglesa a Corea
El viaje, de Sergio Pitol. El llibre de viatges que un dia voldria escriure
Acantilados de acero, de Jünger. Allà va, per la meitat.
– El pack Nada es gratis; Modesta España, d’E.Juliana; i El declive de los dioses, de M.Guindal.
– L’altre pack: The geopolitics of emotions, de D.Moïsi i The paradox of globalisation, de D.Rodrik.
La mar blava, de J.M. Sagarra, per la meitat.
– El 2n volum del compendi de les memòries de W.Churchill sobre la 2a guerra mundial, en les primeres pàgines
Mossegar la poma, de F.Serés, a punt d’acabar-lo.
Culture Shock Korea i la Lonely Planet idem.
La plaça del diamant, de M.Rodoreda. Bellament escrit, trist i amb català fabulós.
– Avança amb pas ferm L’Espanya contemporània de Vicens Vives.

Un mes de lectures

Enllesteixo Putas asesinas, un veritable Bolaño en estat pur; les cròniques de L’estiueig i avanço amb ¡Huy! i els Nou Contes de Salinger. Enllesteixo també, i de seguit, les sis-centes pàgines del primer volum abreujat de les Memòries de la II Guerra Mundial de Churchill. Un text que deixo pregonament subratllat de cites amb referències a aspectes de lideratge i militars. Tot i així, a mesura que s’inicia el curs acadèmic, començo a decantar-me per l’assaig, amb  The globalization paradox, de Rodrik. Als vespres, he tornat a començar La divina comèdia, en edició crítica de Sagarra. Que duri. La pila de llibres adquirits durant l’estiu és realment imponent: assaig en anglès, un tom de la Selecta amb les obres completes de Carles Soldevila, els anteriorment esmentats… Faltarà temps per tanta lectura. Tempus fugit et vita brevis.

Vacances en família

Són les sis del matí. No sona cap alarma, sona el Gabriel, des del bressol, fent els seus habituals moviments espasmòdics. Aquesta és una senyal inequívoca que el fill es debat entre la son i la gana. També sona la meva dona. Senyal també inequívoca que no ha dormit gaire durant la nit i de paciència n’hi queda més aviat poca. A les sis, des del nostre quart pis, cinquè real, ja es comença a veure clarejar el cel per llevant. Una clapa de color vermell pren el seu lloc entre els núvols, per sobre del mar. Continua llegint

EL Castell de Caldetes (i III)

Ben aviat, poc després de la nostra arribada a Montalpark, els adults de la colla van idear l’incentiu competitiu de crear les Olimpíades d’Estiu. Eren aquestes una colla de proves de natació i atletisme (salt de llargària, sprint, 400 metres i llançament de bola petanca) què, convenientment administrades per edats, el mes d’agost durant deu dies, dia sí i dia també, entretenia als pares i tensava el caràcter dels fills. Particularment els competitius que com jo no admetien la derrota i necessitaven de l’escalf permament de la celebració de la victòria. Continua llegint

El Castell de Caldetes II

Sense llibres d’història local a la mà, el Castell en plena època de transició cap a la democràcia, en les ments infantils no era més que un gran espai fantàstic a cavall de la mitologia medieval i el col·legi de monges. S’hi ascendia per un camí de sorra, envoltat d’eucaliptus, on les rodes de la bici derrapaven, de la mateixa manera que ho feien les sabates dels adults. Pocs minuts després d’iniciada la costa, el camí girava a la dreta i s’obria un camí ample que duia a l’entrada del Castell. Era aquest un castell que no era tal, ja està dit, tot i que el malnom, suposo, li venia de la torre de guaita que ara situo en els llibres sobre pirates i bandolers. Continua llegint

El Castell de Caldetes I

El Castell de Caldetes no es troba a Caldetes sinó a Sant Vicenç de Montalt. La confusió és tan simple com ben intencionada. Quan ets un marrec i tota la teva, breu, vida l’has viscuda en la confusió de creure que estiueges a Caldetes mentre ho fas a Sant Vicenç, és inevitable confondre noms i poblacions. Per a ignorants com nosaltres érem aleshores, Sant Vicenç de Montalt, en el límit superior de la comarca del Maresme, és un municipi d’interior que dibuixa una petita llesca de terra que comunica amb el mar. Continua llegint

“El soldado olvidado” (orig.1967)

El Soldado Olvidado, de Guy Sajer. Barcelona: Inédita Editores, 2006, pp.586

Un retrat dur, colpidor i en primera persona del que va representar la campanya de Rússia des de la mirada d’un soldat alsacià que, amb 16 anys, s’incorpora a les unitats de transport que han de fornir de provisions les tropes envoltades a Stalingrad. Fred, fang, pluja, neu, dolor, mort, explosions i retirades inacabales. Lluny de la lectura estratègica del que fou la guerra amb Rússia que ens arriba en llibres com el del mariscal Erich von Manstein, Victòries perdudes, la guerra del 1943 al 1945 fou un seguit de retirades en desbandada, amb poc o cap front al davant i on la necessitat de sobreviure i la certesa de la derrota són gairebé les úniques veritats absolutes.

Uns passatges per al record: l’aprovisionament de tropes per tren durant l’hivern de 1943; la visita al Berlin bombardejat, a la primavera de 1943; la desfeta del front ucrainès a inicis de 1944; la defensa del port de Memel davant de l’avançada russa, a inicis de 1945; els soldats de la Gross Deutschland, captaires a Copenhaguen a març de 1945… Continua llegint