Lectures a Juliol de 2013

Deixo una llista de lectures acabades o començades des del darrer post. De memòria:

Jo confesso, de J.Cabré. Abandono a la pàgina 500
Meeting Mr.Kim, sobre una anglesa a Corea
El viaje, de Sergio Pitol. El llibre de viatges que un dia voldria escriure
Acantilados de acero, de Jünger. Allà va, per la meitat.
– El pack Nada es gratis; Modesta España, d’E.Juliana; i El declive de los dioses, de M.Guindal.
– L’altre pack: The geopolitics of emotions, de D.Moïsi i The paradox of globalisation, de D.Rodrik.
La mar blava, de J.M. Sagarra, per la meitat.
– El 2n volum del compendi de les memòries de W.Churchill sobre la 2a guerra mundial, en les primeres pàgines
Mossegar la poma, de F.Serés, a punt d’acabar-lo.
Culture Shock Korea i la Lonely Planet idem.
La plaça del diamant, de M.Rodoreda. Bellament escrit, trist i amb català fabulós.
– Avança amb pas ferm L’Espanya contemporània de Vicens Vives.

Anuncis

Un mes de lectures

Enllesteixo Putas asesinas, un veritable Bolaño en estat pur; les cròniques de L’estiueig i avanço amb ¡Huy! i els Nou Contes de Salinger. Enllesteixo també, i de seguit, les sis-centes pàgines del primer volum abreujat de les Memòries de la II Guerra Mundial de Churchill. Un text que deixo pregonament subratllat de cites amb referències a aspectes de lideratge i militars. Tot i així, a mesura que s’inicia el curs acadèmic, començo a decantar-me per l’assaig, amb  The globalization paradox, de Rodrik. Als vespres, he tornat a començar La divina comèdia, en edició crítica de Sagarra. Que duri. La pila de llibres adquirits durant l’estiu és realment imponent: assaig en anglès, un tom de la Selecta amb les obres completes de Carles Soldevila, els anteriorment esmentats… Faltarà temps per tanta lectura. Tempus fugit et vita brevis.

“El soldado olvidado” (orig.1967)

El Soldado Olvidado, de Guy Sajer. Barcelona: Inédita Editores, 2006, pp.586

Un retrat dur, colpidor i en primera persona del que va representar la campanya de Rússia des de la mirada d’un soldat alsacià que, amb 16 anys, s’incorpora a les unitats de transport que han de fornir de provisions les tropes envoltades a Stalingrad. Fred, fang, pluja, neu, dolor, mort, explosions i retirades inacabales. Lluny de la lectura estratègica del que fou la guerra amb Rússia que ens arriba en llibres com el del mariscal Erich von Manstein, Victòries perdudes, la guerra del 1943 al 1945 fou un seguit de retirades en desbandada, amb poc o cap front al davant i on la necessitat de sobreviure i la certesa de la derrota són gairebé les úniques veritats absolutes.

Uns passatges per al record: l’aprovisionament de tropes per tren durant l’hivern de 1943; la visita al Berlin bombardejat, a la primavera de 1943; la desfeta del front ucrainès a inicis de 1944; la defensa del port de Memel davant de l’avançada russa, a inicis de 1945; els soldats de la Gross Deutschland, captaires a Copenhaguen a març de 1945… Continua llegint

Fin (2009)

Fin, de David Montegudo (2009). Barcelona: El Acantilado. 350 pp

Un grup d’amics de joventut decideixen retrobar-se després de vint-i-cinc d’anys de no veure’s. Aquest dia és l’aniversari d’un moment molt especial per a tots però també, i sobretot, per a un dels amics, el més fosc d’ells, El Profeta, víctima d’uns fets, d’una macabra broma, que cap d’ells no ha pogut oblidar. Com serà el retrobament, després de tant de temps? Hauran canviat molt els personatges? Hauran oblidat els mals moments?

Som a les portes d’un progressiu descens als inferns. A mig camí d’Agatha Cristie i Manuel de Pedrolo, en aquesta novel·la hi apareixen trets de ciència ficció, thriller i drama psicològic. Els personatges són sòlidament retrats però un pèl massa buits, comuns, els diàlegs complexos i literals, la descripció tot sovint feixuga i carregosa, d’un estil potser massa volgudament literari. Continua llegint

El Tercer Reich (2010)

El Tercer Reich, de Roberto Bolaño (2010). Barcelona: Anagrama. pp.360

Una obra pòstuma de Roberto Bolaño. També una obra de joventut. Per què no ha sortit publicada fins ara? Misteris editorials. Si el seu autor, mort ara fa set anys, no va creure que l’obra pagués la pena, l’únic motiu que se m’acut és perquè considerava que aquesta era una obra d’un estil incipient. Potser no del tot rodó. En qualsevol cas, els seus admiradors no n’estaran d’acord. El Third Reich ens dibuixa l’estada d’un jove alemany, jugador de jocs de guerra com el del títol, a un hotel de la Costa Brava amb la seva nòvia.

Fets curiosos succeeixen. Una parella alemanya de la seva mateixa edat es creua en el seu camí. Després hi apareixen tres joves locals: El Lobo, el Cordero i el sinistre i estrany Quemado. Individus a l’extraradi social al voltant dels quals es descabdellaran històries d’amor i de desamor, obsessions i la desaparició del seu nou amic. La marca de la casa Bolaño es va fent present: les afeccions minoritàries, els personatges foscos i marginals, els esclats d’aparent descontrol i una angoixa vital d’origen desconegut. Continua llegint

Paulina Buxareu, de Josep Maria de Sagarra (1919)

E-book gratuït al Projecte Gutemberg. ISO-8859-1. També disponible a les Obres Completes. Prosa. Barcelona: Editorial Selecta, pp. 3-73

Paulina Buxareu és la història de la tia Paulina, una solterona d’edat avançada, amb prou anys per renunciar a la joia del casament i pocs encara per no deixar d’organitzar la vida, particularment l’amorosa, dels altres. Sagarra, en aquesta obra, una de les seves primeres, destaca per la seva capacitat de reproduir ambients físics i psicològics. Darrere d’aquest text, és fàcil imaginar-lo en la seva faceta de dramaturg popular, retratant els costums d’una classe burgesa avorrida, amb poques coses a fer però un munt de prejudicis socials i religiosos a sobre. La seva recreació d’aquests familiars espais és un petit culebrot, entre tendre i còmic. Continua llegint

Quim Monzó i jo (I): El descobriment

Deuria ser l’any 1993. Era un dia calorós d’estiu, molt calorós. Era el mes d’agost i de camí cap a la biblioteca de la Facultat de Medicina, al Clínic de Barcelona, on aleshores estudiava, vaig aturar-me a remenar llibres a una llibreria. Crec que ara es diu BCN Books, es troba a la cruïlla de Rosselló amb Rocafort i és absolutament prescindible. Aquell estiu, en aquella llibreria, va arribar-me a les mans un dels llibres de contes de Monzó.  Potser ZZZZZZZZEl vaig comprar.

Ja no me’n vaig recuperar mai més d’aquell impacte. Aquell estiu vaig devorar tots els llibres seus que vaig trobar. I no en faltaven ni eren pocs. Quan n’acabava un o estava a punt de fer-ho, corria a la mateixa llibreria a comprar-ne un altre. Encara em veig a mi mateix, al balcó de casa, emulant els seus personatges despreocupats i fugidíssos que passen les nits d’estiu amb un gintònic a la mà. Va començar en mi una obsessió lectora per la seva obra. També una admiració profunda per aquell escriptor i periodista que aleshores, o potser uns mesos més tard, despuntaria mediàticament a l’enyorat Persones Humanes. Vaig quedar arravatat del seu sentit de l’humor, de la seva intel·ligència, de la manca d’afectació i modèstia. També de les seves contades proclames independentistes, del seu rigor lingüístic, de la consciència de que darrera d’aquella perfecció formal s’hi amagaven hores de treball i dedicació. Un missatge, aquest darrer, que per altra banda lligava molt bé amb la meva ètica del treball calvinista, mamada a ca’ls jesuïtes. Continua llegint