Lectures a Juliol de 2013

Deixo una llista de lectures acabades o començades des del darrer post. De memòria:

– Jo confesso, de J.Cabré. Abandono a la pàgina 500
– Meeting Mr.Kim, sobre una anglesa a Corea
– El viaje, de Sergio Pitol. El llibre de viatges que un dia voldria escriure
– Acantilados de acero, de Jünger. Allà va, per la meitat.
– El pack Nada es gratis; Modesta España, d’E.Juliana; i El declive de los dioses, de M.Guindal.
– L’altre pack: The geopolitics of emotions, de D.Moïsi i The paradox of globalisation, de D.Rodrik.
– La mar blava, de J.M. Sagarra, per la meitat.
– El 2n volum del compendi de les memòries de W.Churchill sobre la 2a guerra mundial, en les primeres pàgines
– Mossegar la poma, de F.Serés, a punt d’acabar-lo.
– Culture Shock Korea i la Lonely Planet idem.
– La plaça del diamant, de M.Rodoreda. Bellament escrit, trist i amb català fabulós.
– Avança amb pas ferm L’Espanya contemporània de Vicens Vives.

Un mes de lectures

Enllesteixo Putas asesinas, un veritable Bolaño en estat pur; les cròniques de L’estiueig i avanço amb ¡Huy! i els Nou Contes de Salinger. Enllesteixo també, i de seguit, les sis-centes pàgines del primer volum abreujat de les Memòries de la II Guerra Mundial de Churchill. Un text que deixo pregonament subratllat de cites amb referències a aspectes de lideratge i militars. Tot i així, a mesura que s’inicia el curs acadèmic, començo a decantar-me per l’assaig, amb  The globalization paradox, de Rodrik. Als vespres, he tornat a començar La divina comèdia, en edició crítica de Sagarra. Que duri. La pila de llibres adquirits durant l’estiu és realment imponent: assaig en anglès, un tom de la Selecta amb les obres completes de Carles Soldevila, els anteriorment esmentats… Faltarà temps per tanta lectura. Tempus fugit et vita brevis.

“El soldado olvidado” (orig.1967)

El Soldado Olvidado, de Guy Sajer. Barcelona: Inédita Editores, 2006, pp.586

Un retrat dur, colpidor i en primera persona del que va representar la campanya de Rússia des de la mirada d’un soldat alsacià que, amb 16 anys, s’incorpora a les unitats de transport que han de fornir de provisions les tropes envoltades a Stalingrad. Fred, fang, pluja, neu, dolor, mort, explosions i retirades inacabales. Lluny de la lectura estratègica del que fou la guerra amb Rússia que ens arriba en llibres com el del mariscal Erich von Manstein, Victòries perdudes, la guerra del 1943 al 1945 fou un seguit de retirades en desbandada, amb poc o cap front al davant i on la necessitat de sobreviure i la certesa de la derrota són gairebé les úniques veritats absolutes.

Uns passatges per al record: l’aprovisionament de tropes per tren durant l’hivern de 1943; la visita al Berlin bombardejat, a la primavera de 1943; la desfeta del front ucrainès a inicis de 1944; la defensa del port de Memel davant de l’avançada russa, a inicis de 1945; els soldats de la Gross Deutschland, captaires a Copenhaguen a març de 1945…

Fin (2009)

Fin, de David Montegudo (2009). Barcelona: El Acantilado. 350 pp

Un grup d’amics de joventut decideixen retrobar-se després de vint-i-cinc d’anys de no veure’s. Aquest dia és l’aniversari d’un moment molt especial per a tots però també, i sobretot, per a un dels amics, el més fosc d’ells, El Profeta, víctima d’uns fets, d’una macabra broma, que cap d’ells no ha pogut oblidar. Com serà el retrobament, després de tant de temps? Hauran canviat molt els personatges? Hauran oblidat els mals moments?

Som a les portes d’un progressiu descens als inferns. A mig camí d’Agatha Cristie i Manuel de Pedrolo, en aquesta novel·la hi apareixen trets de ciència ficció, thriller i drama psicològic. Els personatges són sòlidament retrats però un pèl massa buits, comuns, els diàlegs complexos i literals, la descripció tot sovint feixuga i carregosa, d’un estil potser massa volgudament literari.

El Tercer Reich (2010)

El Tercer Reich, de Roberto Bolaño (2010). Barcelona: Anagrama. pp.360

Una obra pòstuma de Roberto Bolaño. També una obra de joventut. Per què no ha sortit publicada fins ara? Misteris editorials. Si el seu autor, mort ara fa set anys, no va creure que l’obra pagués la pena, l’únic motiu que se m’acut és perquè considerava que aquesta era una obra d’un estil incipient. Potser no del tot rodó. En qualsevol cas, els seus admiradors no n’estaran d’acord. El Third Reich ens dibuixa l’estada d’un jove alemany, jugador de jocs de guerra com el del títol, a un hotel de la Costa Brava amb la seva nòvia.

Fets curiosos succeeixen. Una parella alemanya de la seva mateixa edat es creua en el seu camí. Després hi apareixen tres joves locals: El Lobo, el Cordero i el sinistre i estrany Quemado. Individus a l’extraradi social al voltant dels quals es descabdellaran històries d’amor i de desamor, obsessions i la desaparició del seu nou amic. La marca de la casa Bolaño es va fent present: les afeccions minoritàries, els personatges foscos i marginals, els esclats d’aparent descontrol i una angoixa vital d’origen desconegut.

Paulina Buxareu, de Josep Maria de Sagarra (1919)

E-book gratuït al Projecte Gutemberg. ISO-8859-1. També disponible a les Obres Completes. Prosa. Barcelona: Editorial Selecta, pp. 3-73

Paulina Buxareu és la història de la tia Paulina, una solterona d’edat avançada, amb prou anys per renunciar a la joia del casament i pocs encara per no deixar d’organitzar la vida, particularment l’amorosa, dels altres. Sagarra, en aquesta obra, una de les seves primeres, destaca per la seva capacitat de reproduir ambients físics i psicològics. Darrere d’aquest text, és fàcil imaginar-lo en la seva faceta de dramaturg popular, retratant els costums d’una classe burgesa avorrida, amb poques coses a fer però un munt de prejudicis socials i religiosos a sobre. La seva recreació d’aquests familiars espais és un petit culebrot, entre tendre i còmic.

Quim Monzó i jo (I): El descobriment

Deuria ser l’any 1993. Era un dia calorós d’estiu, molt calorós. Era el mes d’agost i de camí cap a la biblioteca de la Facultat de Medicina, al Clínic de Barcelona, on aleshores estudiava, vaig aturar-me a remenar llibres a una llibreria. Crec que ara es diu BCN Books, es troba a la cruïlla de Rosselló amb Rocafort i és absolutament prescindible. Aquell estiu, en aquella llibreria, va arribar-me a les mans un dels llibres de contes de Monzó.  Potser ZZZZZZZZ… El vaig comprar.

Ja no me’n vaig recuperar mai més d’aquell impacte. Aquell estiu vaig devorar tots els llibres seus que vaig trobar. I no en faltaven ni eren pocs. Quan n’acabava un o estava a punt de fer-ho, corria a la mateixa llibreria a comprar-ne un altre. Encara em veig a mi mateix, al balcó de casa, emulant els seus personatges despreocupats i fugidíssos que passen les nits d’estiu amb un gintònic a la mà. Va començar en mi una obsessió lectora per la seva obra. També una admiració profunda per aquell escriptor i periodista que aleshores, o potser uns mesos més tard, despuntaria mediàticament a l’enyorat Persones Humanes. Vaig quedar arravatat del seu sentit de l’humor, de la seva intel·ligència, de la manca d’afectació i modèstia. També de les seves contades proclames independentistes, del seu rigor lingüístic, de la consciència de que darrera d’aquella perfecció formal s’hi amagaven hores de treball i dedicació. Un missatge, aquest darrer, que per altra banda lligava molt bé amb la meva ètica del treball calvinista, mamada a ca’ls jesuïtes.

2666 de Roberto Bolaño (2004)

2666, de Roberto Bolaño (2004). Barcelona: Anagrama., pp.1125

2666 és la novel·la final, global i pòstuma de Roberto Bolaño. Contravenint les ordres de l’autor, el seu editor, Herralde, va decidir publicar els cinc llibres de que es composa en un de sol. Així ens arriba en aquest format mastodòntic i encara incomplet l’obra inacabada que Bolaño va deixar com a herència als seus fills. Com en Los Detectives Salvajes, la novel·la s’inicia amb elements que ens resulten familiars: uns escriptors (aquí professors) a la recerca d’un altre escriptor maleït i gairebé desconegut, Beno von Archimboldi. Atepeïts, inundats, d’erudició, aquests tres professors perseguiran el seu heroi fins a Mèxic. Aquí comença el segon llibre, la part d’Amalfitano. Un altre professor, aquest cop de geometria, que arriba des de Barcelona fins a la perduda i industrial Santa Teresa on fets misteriosos i terribles estan trasbalsant la ciutat.

Gal·les (i VIII): Del castell de Harlech al paradís del bibliòfil Hay-on-Wye

Dia 12. Dijous 20. De Harlech a Fishguard. Quilometrada sota una tempesta d’espant. Moments de tensió a l’altura del seient del copilot. Dinem a Gwert a tocar de Cardigan i fidelment dirigits pel TomTom. La veu catalana ha quedat batejada per la Mili com Toñi. Contiuem fins a destinació. Després d’uns moments de vacil·lació reservem una habitació majestuosa amb vistes sobre la badia. Malauradament, na Mili ha entrat en trompo. Clima i menjar són els causants de la sobtada depressió. Anem a veure com la marea alta inunda poc a poc el pàrquing de l’antic port de pescadors. En algunes zones occidentals de l’illa la marea pot pujar fins als set metres. La seva traducció en distància pot ser més d’una milla anglesa entre el mar i la costa. Nou sopar de pub que no millora l’estat de la copilot. Afortunadament les dues pintes de lager sí.

“Réquiem Alemán” (orig.1991)

Réquiem Alemán, de Philip Kerr, 2007 (orig.1991). Barcelona: RBA, pp. 447

Berlín, 1947. Fa dos anys que ha acabat la guerra i la fam i l’ocupació són les dues principals preocupacions d’una Alemanya que, entre la runa, malda per sobreviure. El detectiu Bernie Gunther rep una trucada: un antic company de la Kripo es troba detingut a Viena acusat d’un assassinat que diu no haver comès. La gana i la necessitat de fugir l’empenyeran a acceptar l’encàrrec; un encàrrec en el que aviat hi haurà alguna cosa més que oficials nord-americans morts, desaparicions misterioses i serveis d’intel·ligència russos i americans lluitant entre si.

“El fantasma de Canterville” (orig. 1887)

The Canterville Ghost (El fantasma de Canterville), d’Oscar Wilde (orig. 1887). Edició electrònica de Feedbooks

Quan la família del reverend Otis compra la molt anglesa mansió dels Canterville, el seu propietari, Lord Canterville, se sent obligat a dir-li que no només està adquirint la casa sinó el fantasma que hi viu a dins. Otis, com a bon americà no creu en fantasmes i si n’hi ha decideix que cal tractar-los amb el senderi i el pragmatisme que la seva condició d’americà li atorga. Així és com el fantasma de Canterville no només toparà amb uns descreguts iankees sinó que aquests contraatacaran amb inventiva i una particular manca de respecte cap al Vell món.

La fi de la literatura tal i com la coneixem

Ara fa dues setmanes em va arribar dels EUA el meu ereader. Dos elements van motivar que finalment fes el pas. Primer, les millores tecnològiques introduïdes en els dispositius electrònics (permeten emmagatzemar llibres, cançons, articles i documents en pdf) però també permeten subratllar, marcar pàgines i prendre nortes. Segon, un passeig per la xarxa va deixar-me veure que no només podia trobar manuals d’economia islàmica (que òbviament no anava ni a comprar ni a imprimir) sinó que podia baixar-los en pdf al meu ordinador.

“Pálido criminal” (orig. 1990)

Pálido criminal, de Philip Kerr, 2007 (orig.1990): Barcelona: RBA De Bolsillo, pp.383

Segon lliurament de la Trilogia Berlín noir, de l’escocès Kerr. Mai diguis d’aquesta aigua no en tornaré a beure. La lectura de les noves aventures del detectiu Gunther és lleugera i com en tot bon thriller hi passen moltes coses. Hi ha bales, sang i noies boniques que fan el que han de fer (amb el protagonista, és clar). Crec que això ja ho he dit abans. Ara, però, l’aventura segueix les passes del nostre heroi a l’hora de capturar l’assassí que, de manera ritual, està acabant amb noies àries del Berlín de 1938.

“Violetas de Marzo” (orig.1989)

Violetas de Marzo, de Philip Kerr, 2007 (orig.1989). Barcelona: RBA, pp.383

Les novel·les de detectius formaven part d’una afecció personal que, en el meu cas, va acabar amb l’adolescència. Tot el que en recordo del meu fugaç pas per aquest gènere són les novel·les de Conan Doyle, un bon grapat d’Agatha Cristie i juraria que alguna de Dashiell Hammett i, més tard, Truman Capote. Una bona pila de literatura barata de lladres i serenos va acabar a les escombraries a una edat encara més tendra gràcies a l’esperit fiscalitzador de la meva mare. En aquest temps he après algunes coses de la meva afecció lectora: per exemple, que sóc altament influenciable per l’opinió de la gent que considero llegida. Tant és així que la meva pila de llibres comprats excedeix sempre amb escreix aquells que tenen o tindran possibilitats reals de ser llegits.

“Notícia de Catalunya” (orig.1969)

Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens i Vives (1969). Barcelona: Ed.Destino, pp.231

Aquí tenim un text important per a l’història d’aquest país. Una anàlisi rigorosa de la mentalitat catalana al llarg de la seva història, feta de la mà d’un dels més grans, lúcids i rigorosos historiadors. El text de Vicens Vives vol ser sobretot un intent de posar les coses al seu lloc i aixecar una visió alternativa a la visió romàntica de Catalunya, contra els historiadors del mite medieval.