L’èxit del 13-D i les seves esquerdes

Jo també sóc dels que penso que el que va succeir ahir a catalunya, aquests 15.000 voluntaris i més de 200.000 persones mobilitzant-se i votant per la independència és ja un èxit sense paliatius. Tant m’és que la participació global no arribès al 30%. Amb els mitjans disponibles (migrats) i amb el suport institucional recollit (minso), només el ressò internacional i la inversió en il·lusió que s’han recollit ja han estat tot un èxit. Fins aquí un excel·lent a tots els qui s’hi van veure amb cor de tornar-nos l’esperança a molts de nosaltres.

Els Deumil a Brussel·les

Crec que hem contribuït una mica a la història d’aquest país. Ahir, a les 5 del matí, ens aplegàvem a El Prat el centenar d’independentistes que omplíem el xàrter de l’organització.  Poc abans de les onze, a prop de l’estació de Brussel·les Nord començava la primera manifestació del nacionalisme català del segle XXI: el segle d’internet i l’espai únic europeu. La composició de la marxa (3.000? 5.000? tant hi fa) era força interessant. Una vintena d’autocars, el nostre xàrter, els vols de Vueling, de Brussels Airlines, de Ryanair.

La manifestació dels 10.000. Dia -1

D’aquí a vuit hores un taxi em portarà a l’aerport i d’allà un avió fins a Brussel·les. Segon vol en una setmana cap a la capital comunitària i espero poder explicar aviat tant un com l’altre. El vol del dilluns va ser per anar a veure ni mes ni menys que l’OTAN. Ja en parlaré. El vol de demà és el que haurà d’aplegar 3.000, 4.000, 10.000 catalans en la primera manifestació independentista que mai els catalans hem fet a Brussel·les. El món canvia, i aquesta manifestació parteix de dues novetats importants: la primera, la forma de convocar-nos, per internet; la segona: la destinació, la capital d’Europa. Sens dubte una nova fita del nacionalisme català. Farem història.

Croàcia: dos moments d’independència.

Ell llibre de Marcus Tanner, antic corresponsal del diari anglès The Independent als Balcans em posa sobre la pista de la història recent d’aquest país. Llegeixo un parell de passatges del seu interessant: Croatia, a nation forged in war. El primer fa referència a l’estat titella dels alemanys durant la Segona guerra mundial. El segon, el que va del trencament de Iugoslàvia fins al reconeixement de la seva independència per part de la Comissió Europea l’any 1992.