Il Divo (2008)

Inicis dels noranta, el primer ministre Giulio Andreotti reuneix el seu gabinet moments abans de presentar el que serà el seu setè govern de la República. Entre els seus acòlits desfilen per la seu de govern un bisbe, un director de diari, el cirujà esdevingut ministre d’economia i una colla de polítics de baixa estofa acompanyats de secretàries estupendes.

L’art de fer política a Itàlia, l’art de de romandre mentre els altres passen, per a Giulio és una barreja d’austeritat, bona memòria, intel·ligència implacable i impassibilitat deshumanitzada. Un Andreotti hieràtic que apareix com una combinació de Cal·lígula, Dant, Calví i Nixon. Tot interpretat per un genial, meravellós, fascinant Toni Servillo (premi del cinema europeu 2008 com a millor autor) que ja vàrem veure a la interessant Gomorra i a l’esplèndida Le conseguenze dell amore. Continua llegint

Anuncis

Tres pel·lícules (més)

Al Otro lado (2007), de Fatih Akin, reprodueix la història d’un amor improbable: el d’una activista turca exiliada del seu país i una somniadora estudiant alemanya. En mig d’aquest ball, una mare que fa de prostituta, un home que s’enamora d’ella, un fill turc-alemany professor de literatura que torna al seu país i una mare que plora la seva filla morta. Tot filmat amb una destresa, una seguretat en el ritme, un to i un interès que demostra que un bon guió val el que molts grans pressupostos junts. Si vas gaudir de Contra la pared, amb les seves imatges d’Estambul i el contrast cultural entre Alemanya i Turquia, aquest film resulta encara millor.

Valoració: gran idea, extraordinària resolució

9/10 Continua llegint

Tres pel·lícules

La Duquesa de Langeais (2006), de Jacques Rivette, és una història d’amor teatralitzada més que no pas filmada sobre l’obra homònima de Balzac. L’estructura, el guió i la qualitat de l’obra original són d’una solidesa decimonònica. La seqüència, el tempo uniformement creixent, els girs són tots ells clàssics i ben travats. Si l’obra de Balzac ja s’ho val i hi afegim bons actors teatrals, poc pots errar el tret en una història ambientada en la França postnapoleònica. Així avança, doncs, l’amor devot d’un oficial (Guillaume Depardieu) que ha de seduir a la casada aristòcrata (Jeanne Balibar) sota les estrictes regles de la moral cortesana de l’època de la Restauració. Valoració: per llegir Balzac en pantalla: 6/10 Continua llegint

Tres pel·lícules

Rebobine, por favor (2008 ) és la darrera pel·lícula del reputat director de Olvídate de mi o Human Nature, Michel Gondry. Ara bé, no deixa de ser una collonada. Els que viuen a sou de les distribuïdores o s’han de guanyar la vida buscant-li les gràcies al que no en té, diran que és original, tendra i anticomercial. Res de tot l’anterior és indicatiu de qualitat. De fet, malgrat la idea sigui bona, una parella d’amics compromesos a aixecar un videoclub decrèpit a base de fer-se les pròpies versions dels grans èxits, la pel·lícula no deixa de ser melindrosa i infantil. No enxampa i tens la idea de demanar que et tornin els diners, cosa que no acabes de fer.

Valoració: Gondry, lluny del seu nivell habitual. 3/10 Continua llegint

“Cuatro meses, tres semanas, dos días” (2007)

El passeig per la fosca i depriment Bucarest continua ara amb un retrat de la misèria moral del règim de Ceaucescu, particularment de la seva política antiavortista. El dictador, governant únic d’un país gran i amb poca població, que arribà a castigar a anys de presó qualsevol noia, metge, ajudant o inspirador que col·laborés en cap interrupció voluntària de l’embaraç.

Merescudament premiada a Europa, aquest film és la història d’una universitària romanesa de finals dels vuitanta en el seu desig d’avortar. Presenciem les negociacions clandestines amb un metge, els pagaments i contraprestacions de sotamà i l’amiga que li dóna quelcom més que suport. I en el rerefons: les conserges d’hotel que demanen els documents a qui vulgui llogar una habitació, l’estampa d’una intervenció mèdica que pot comportar la mort per dessagnament, els carrers mal il·luminats i els pares que es queixen de la comoditat d’uns fills que ho han tingut tot massa fàcil. Continua llegint

“Pozos de ambición” (2007)

L’Oscar al millor actor se l’ha endut aquest any Daniel Day Lewis per la seva actuació en aquesta pel·lícula. Anomenada en anglès There will be blood però que aquí, com som més savis que ningú, l’hem rebatejada amb un títol que no enganya. I és que aquesta és la història d’un home ambiciós que es mou entre els pous de petroli de la Califòrnia de començaments de segle. Hi veiem l’assalt especulatiu sobre els terrenys àrids de la costa oest, l’aixecament dels ginys que perforen la terra, el comerç, l’engany, l’avidesa de diner. Continua llegint

La família Savages

Què succeeix quan a un professor de teoria del teatre i a la seva germana els anuncien que el seu pare, a banda de quedar-se vidu l’han diagnosticat un principi de demència? Aquesta és la història de la família Savages, dos individu solitaris, vivint en els límits del que seria una vida normal: amb projectes que no s’acaben de desenvolupar, vides sentimentals que es trenquen i carreres professionals definitivament estancades. I ara, coses de la vida, que han de posar-se al càrrec d’un pare oblidat, del qual no tenen cap motiu guardar-ne un bon record. Continua llegint