Dubrovnik (III): del Casc antic a Trsteno

Aquest cop la previsió meteorològica no enganya: plou lleument però de manera sostinguda. Tot i així, protegits aquest cop no tant per les ulleres de sol com pel folre polar que talla el fred, tornem a passejar pel Casc antic de la vella Dubrovnik. Un cop creuada la ja familiar porta de Pile avancem paraigua en mà pels carrerons laterals que pugen verticalment en direcció a la muralla. Aquesta part de ciutat, la turística i coneguda, concentra una gran quantitat de carrerons envoltats per façanes i comerços que daten de l’edat mitjana. Continua llegint

Anuncis

Dubrovnik (II): Setmana Santa a Dubrovnik

Com mesos enrere ja es veia que no trobaríem res econòmic per les dates que buscàvem, acotem el cap i ens resignem a treure un paquet turístic amb Iberojet. Només el vol, a preus ja desorbitats, excedia el cost total – hotel inclòs – per agència. Els acaparadors tornen a guanyar aquesta vegada. Aterrem dijous, passades les deu del vespre a l’aeroport dàlmata. Un missatge al mòbil m’anuncia que el Barça ha estat eliminat pel València a la Copa del Rei. L’hotel Petka és correcte, sense res d’especial a observar excepte que, entre un i altre ningú ha pensat a donar-nos de sopar. Ens en sortim com podem gràcies a un voluntariós recepcionista i enfilem el llit Continua llegint

Dubrovnik (I): La Croàcia que recordo

Coses de l’edat que començo a creure’m: em ve de gust explicar batalles passades. El cas és que corria l’any 1991. Amb vint anys a sobre i a casa de Carlo, el meu amic milanès, donàvem voltes a com passar uns dies de vacances per pocs diners. En poques hores vam desistir de visitar la illa de Ponza, calia ser realistes amb la restricció pressupostària. L’única alternativa: visitar la Iugoslàvia que es desintegrava. A poc menys d’un dia de Milà en furgoneta apareixia el flamant nou estat d’Eslovènia i l’encara contestada Croàcia. Allà hi podríem fer bivac, demanar habitació pels pobles i menjar decentment.

Continua llegint