9-M: CiU, normes d’ús

CiU ja fa temps que està en una davallada perillosa. Perillosa per a ells i perillosa per al nacionalisme. El problema del relleu mai reeixit del tot del President Pujol, s’ha traduït en una lluita intestina entre faccions però, sobretot, en una manca evident de lideratge. Millor dit: de reconeixement intern del lideratge i això té a veure amb l’encadenament de derrotes. Mas no és Pujol, ni té el seu carisma ni tampoc els que se sotmetien de grat al President, tenen ara perquè fer-ho quan l’interlocutor és un altre.

9-M: CiU descol·locada

No es deu només al debat d’abans-d’ahir tot i que també n’evidencia les causes. Ho deia ahir un dels directors de diari que apareixien a la versió catalana dels 59 segons: CiU té greus problemes per obrir pas al seu missatge en els mitjans de comunicació. Estem tan preocupats de saber si ens quedarem amb el mal o anirem a pitjor que la resta (CiU, ERC, IC) queda aparcada fins després de les eleccions.

9-M: El país sense esperança

Què ens pot dur de bo les eleccions? Res. El millor, que les coses es quedin com estan.

Un Partit Popular que segueixi covant odi i rancúnia a l’oposició, escalfant-li la cadira als mateixos que fa quatre dies ens omplien les orelles amb l’11-M i fa sis el protagonitzaven. Un PSOE en minoria, però prou majoritària com per poder governar amb el suport de dues o tres crosses. Que pugui continuar mentint, incumplint els seus compromisos i forçant als seus socis catalans a campanyes tan gracioses com aquella que diu La Catalunya optimista.