EL finançament. Punt i final

Com la majoria de catalans, no tinc una opinió ferma sobre el resultat final del debat del finançament. Em miro i em rellegeixo les taules i els percentatges i, tot i considerar-me una persona que ha seguit el debat, no sé ben bé què dir-ne. Òbviament puc llegir les xifres finals aproximades i entenc que si abans de cada 170€ tornaven 95, ara ho faran 105. En aquest punt hem guanyat, sí. 3.800M€ (estimats) per al 2012 també són bastant més del que rebíem. Així que també per aquí hem millorat. També sembla que en molts punts no es compleix l’Estatut(et) i efectivament hem acceptat una baixada preventiva de pantalons que CiU no té perquè acceptar. Fins aquí, la cosa sembla objectiva. Continua llegint

7-J: El dia després

Quin és el balanç de les eleccions d’ahir? Anem a pams.

Per al PSC-PSOE, la patacada es força important. Perden set punts a Catalunya i baixen, tot i que no tant, a Espanya. A casa nostra més de 200.000 votants deixen d’anar a votar. La imatge del President Montilla sortint a fer balanç de les eleccions abans de fer públics els primers resultats (22.00h) ho diu tot. Llegeix, s’entrebanca, confon pronoms amb preposicions i endavant que no ha estat res. Una vergonya per al país i una vergonya per al seu partit. Balanç dels danys, cap. La mentida continua. Continua llegint

Ramon Tremosa al Via Fora de Sants

El passat dimarts, entre partit del Barça i partit del Barça, assistim a la xerrada (conferència, en el seu cas) de Ramon Tremosa. En Tremosa és actualment un dels grans teòrics de les infraestructures i la logística a casa nostra, a banda d’un nacionalista convençut. Per això, sembla ser, n’Artur Mas decidí que ell havia de ser el candidat de CDC a les eleccions europees. Certament un home amb més empenta i més embranzida que no pas el pedant i ideològicament ambidextre (vegeu-lo ara) nét d’en Cambó. Continua llegint

El Tripartit contra tots

Tal i com estan les coses aquest Tripartit no hauria de durar ni un dia més. Avui apareixia en un article de Barbeta a La Vanguardia la tesi que faig meva. En síntesi i complementant la idea del periodista, a Catalunya, ni hi ha política social, ni n’hi ha de nacional, ni hi ha els diners ni la capacitat per fer una cosa o l’altre. L’única cosa que hi ha és el que pervertint les paraules de Nietzsche en diríem voluntat de poder. Millor dit, de cadira de govern.

A Madrid, el govern de ZP es troba més sol que la una. Sense aliats, vergonya ni capacitat de generar la més mínima confiança. Ni per resoldre la seva solitud politica ni per resoldre, què dir, la crisi. La meva opinió és que si no han remodelat encara el govern (i és qüestió de temps) és perquè la crisi els propers mesos serà tan greu (bancs i caixes fussionats o salvats; atur a 4M, 4,5M i fins a 5M de persones) que no es tracta de cremar cartuxos abans que no arribi l’anunciada debacle. I en aquesta tesitura, la situació només es resol fent una cosa: oferint-li a Catalunya el finançament o, principalment (i és mes econòmic), donant-li a CiU unes eleccions anticipades. Continua llegint

Montilla veu “condicions”

Aquest món de la política catalana cal veure’l per creure-te’l. Avui, en plena compareixença de Montilla al Parlament va i es despenja amb aquestes declaracions: després de les eleccions basques i gallegues, les condicions per aconseguir el finançament (repetim-ho: perquè la llei es compleixi)  són millors que abans. Què ha passat pel mig? Doncs que el PSG ha perdut les eleccions mentre que el PSE les ha guanyades. Entenguem-nos: que el PSOE ha perdut els seus dos aliats de Galeusca que tenia, PNB i BNG, i que ara necessita a CiU. Continua llegint

Quico Homs sobre finançament

Després de molts anys de perdre’ns la pista retrobo uns antics companys de lluita independentista de quan teniem vint anys i corríem darrera la flama olímpica amb l’estelada. Dimarts passat ve al Via Fora de Sants per parlar-nos del finançament el diputat de CiU Quico Homs, un dels que més en sap de l’entramat de les negociacions. La seva exposició inicial és més aviat decebedora. Homs fa marxa enrere en el temps per parlar-nos de finançament català i Transició, d’errors i de tàctiques del seu partit. Es demostra com un bon orador i sobretot és d’agrair-li el seu optimisme. Ara bé, de suc, no gaire, i aquest només arriba en el torn de preguntes. Continua llegint

Mas amb Tremosa a per totes

Imagino que només podem considerar una bona notícia el fet que Ramon Tremosa sigui el nou candidt de la Federació nacionalista al Parlament Europeu. I dic que considero, com podria dir imagino o penso, perquè els amics d’Esquerra haguessin estat encantats d’haver pogut comptar amb el sí de Tremosa. Però no ha estat així. La Casa Gran del catalanisme va a per totes i no li cal el suport d’una Esquerra, ERC a la foto , que imagino ara comença a veure quines són les conseqüències del seu suport incondicional a l’opció d’esquerres. Continua llegint