Jan Laporta, de prop

Ahir vaig anar a un d’aquests sopars-debat que s’organitzen al voltant d’un personatge de relleu. Enmig d’un estol important d’empresaris, acadèmics i gerents d’organitzacions del Tercer sector, el President del Barça ens explicava els ets i uts del seu moment de gestió més complex: els mesos immediatament posteriors a que van arribar a la presidència. Amb la desastrosa herència del nefast Gaspart, amb una plantilla mediocre, amb un entorn revoltat i, qualificant-se a ell i al seu equip com “un error del sistema (…) ningú esperava que nosaltres poguéssim guanyar”. Continua llegint

9-M: CiU descol·locada

No es deu només al debat d’abans-d’ahir tot i que també n’evidencia les causes. Ho deia ahir un dels directors de diari que apareixien a la versió catalana dels 59 segons: CiU té greus problemes per obrir pas al seu missatge en els mitjans de comunicació. Estem tan preocupats de saber si ens quedarem amb el mal o anirem a pitjor que la resta (CiU, ERC, IC) queda aparcada fins després de les eleccions. Continua llegint

9-M: El lamentable debat Zapatero-Rajoy

En aquest estat que es creu bipartidista es pretén que ens congratulem de la possibilitat de veure el cara a cara entre les dues opcions majoritàries. Malgrat tot, una cosa té de bona la confrontació d’ahir: veure la trista indigència política en la que vivim. L’espectacle televisiu que vam veure no diria que fou dantesc però sí lamentable. Lamentable pel format: ritme trencat, impossibilitat de demostrar unes habilitats discursives i d’oratòria que tal vegada no tinguin, o l’ús del teleprompter (teleprompter!!) com si es tractés d’un anunci o la presentació d’un telenotícies. Lamentable també pel nivell demostrat a banda i banda. A anys llum dels Anguitas, González, Pujols i demés. Continua llegint

“Luz silenciosa” (2007)

Es pot fer una pel·lícula mexicana sense tequila, burritos, corridos, pistolers i balaceras? Aquí tenim una mostra que, per si no fos poc, a sobre està rodada en alt deutsch, l’alemany dels emigrants metodistes que van arribar a aquell país tres segles enrere. Una llengua, per cert, amb unes particularitats lèxiques (l’ús, per exemple, del ook neerlandès en comptes de l’auch alemany) dignes d’anàlisi i que conviden a estudiar l’arbre dialectal del qual sorgeixen les llengües germàniques.

Tornant a la pel·lícula, Luz silenciosa és la història d’una infidelitat que té lloc en una comunitat rigorista, aparentment situada més enllà del temps i l’espai com la coneixerem dels Amish d’Único Testigo. En aquest grup, la fe presideix cada acte de la vida d’una persona, i enamorar-se fora de la família és una pesada càrrega que s’arrossega amb un inevitable trencament interior. Les decisions a prendre no són simples, la concepció de la fe obliga a confessar el fet amb la muller i a mantenir les aparences cap enfora. Una opressió doblement sagnant, de dolor interior i de contenció permanent en uns personatges obligats a empassar-se els que senten. Continua llegint

Tirant Lo Blanc al Romea

L’altre dia, gràcies al Tr3sC, vàrem poder disposar de dues entrades a 12€ la peça en segon anfiteatre gairebé sense visió. Era un diumenge dels que es dina tard i la digestió t’agafa ben avançada la tarda. En aquestes circumstàncies, de relativa somnolència i comoditat sota mínims, fer front a una peça complexa, d’aparent fidelitat al text medieval i amb una posada en escena xocant no és una empresa fàcil del tot.

El fet és que l’obra de Calixto Bieito ens mostra amb mirada actual els amors de Tirant i Carmesina, les intrigues amoroses de Plaer de ma vida o de l’emperadriu de Constantinopla. També les desventures de Tirant al Magrib convertint infidels, la separació de la seva estimada, la lluita i la derrota, o la fidelitat del patge cap el seu senyor. Continua llegint

“Caramel” (2007)

Un amic palestí i la seva dona, alemanya, ens van recomanar aquesta pel·lícula i els vam fer cas. Aquesta és la història d’unes noies del Líban actual. Històries que es creuen i es descreuen al voltant d’una perruqueria on les protagonistes comparteixen o amaguen els tabús morals de la societat en la que viuen, els patrons de vida occidentals i la barreja de cultures i religions.

Caramel és sobretot una aquarel·la entretinguda i interessant d’aquest Líban que uns mesos enrere era bombardejat cruament pels avions israelians. Una veritable cruïlla de civilitzacions que pot ser auscultada en clau occidental, com a país musulmà que també és o, faríem millor, utilitzant tots dos alhora. I en aquest estat de coses hi desfila el drama de la solteria, el codi d’honor musulmà, la tradició de la virginitat prèvia al matrimoni i fins i tot el desig homosexual. Continua llegint

Ave, Mena, Sèrbia i Espanya

Arriba l’AVE i tot just el dia després comença la campanya electoral. Ja en saben aquests socialistes, ja. El fet és que la notícia coincideix amb una altra no poc important. A El País apareixen les gestions del general protocolpista José Mena, Cap de l’Exèrcit de Terra fins a inicis de l’any passat, confessant els passos que va fer per tal d’aixecar generals i monarca contra l’Estatut-de-la-frustració. Aquest és el nostre estat i aquest és el nostre exèrcit. Anem ben dats. Continua llegint