The reader (2008)

Hi ha pel·lícules que deixen una empremta. Ho he tret d’alguna banda: hi ha moments, en el cinema, en la literatura, que sents que el director o l’autor exposa un sentiment, una sensació que t’interpel·la, que s’adreça a tu i lliga amb un moment passat, amb un sentiment viscut o una reflexió feta. The reader abraça molts dels elements que componen una tragèdia ben feta. La solitud de l’home, la incomprensió, la necessitat de ser estimat i correspost i, per damunt de tot, la impossibilitat de sobreposar-nos a un destí implacable i que no sempre hem escollit.

“The specialist” (1999)

The Specialist, de Marcy Dermansky, és un documental fet a partir de les més de 300 hores de gravació del judici a Eichmann. El responsable logístic de l’extermini jueu fou segrestat pels serveis secrets israelians a Buenos Aires, l’any 1960, i contravenint qualsevol respecte a la sobirania argentina dut a Israel, on fou sotmès a judici i finament condemnat a mort. La filòsofa Hannah Arendt, corresponsal del New York Times, alemanya jueva que fugí d’un camp de concentració francès poc abans de l’entrada dels alemanys a França, fa referència a les febleses procedimentals d’un judici que tingué més de venjança que no pas de justícia.

“Jo no” (2007)

Jo no, de Joachim Fest. Barcelona: Ed.Columna. 2007. pp.348

En paral·lel a l’escàndol mediàtic que va suposar l’aparició de les memòries de Günter Grass, un periodista i historiador poc conegut en països de parla no alemanya, Joachim Fest, va publicar les seves memòries. Si el primer, flagell dels col·laboracionistes nazis de la postguerra, va resultar ser un jove soldat Waffen SS, Fest, en canvi, ens dóna una lliçó de coherència, fermesa i valentia en la història personal d’una família, la seva.