“Pálido criminal” (orig. 1990)

Pálido criminal, de Philip Kerr, 2007 (orig.1990): Barcelona: RBA De Bolsillo, pp.383

Segon lliurament de la Trilogia Berlín noir, de l’escocès Kerr. Mai diguis d’aquesta aigua no en tornaré a beure. La lectura de les noves aventures del detectiu Gunther és lleugera i com en tot bon thriller hi passen moltes coses. Hi ha bales, sang i noies boniques que fan el que han de fer (amb el protagonista, és clar). Crec que això ja ho he dit abans. Ara, però, l’aventura segueix les passes del nostre heroi a l’hora de capturar l’assassí que, de manera ritual, està acabant amb noies àries del Berlín de 1938.

Berlín (i IV): Del Museu Jueu a Tegel

En aquest matí de diumenge i amb poc temps per endavant, només trobem l’oportunitat per fer una visita ràpida i maldestre al Museu Jueu. Un lloc on les noies del guarda-roba, interpel·lades per altres visitants com nosaltres, demostren un domini de l’hebreu sorprenent per algú que ve d’un país lingüísticament tan maltractat com el nostre. Certament, l’arquitectura, el disseny interior i les mesures de seguretat són notables. Malgrat tot, tenim el temps just per veure la part de l’extermini nazi i la impactant Torre de l’Holocaust, construïda amb la voluntat de fer experimentar al visitant el que deuria ser conviure amb l’isolament i la mort permanents. A les dotze, agafem un taxi i marxem cap a l’aeroport.

Berlín (III): El llarg passeig

Dia de museus i dia de caminar i cansar-se. Els museus de Berlín, al menys els principals, acostumen a ser cars i a obrir tard: a les 10am. Si tenim en compte que tanquen a les sis, vol dir que cal córrer per veure’n una petita representació. I si li afegim que en ple pont de maig vol dir que hi ha milers de turistes eslaus, italians, catalans, espanyols i holandesos. Tot plegat implica cues i munions de gent a tot arreu; això sí, ben distribuïts per les sales gràcies a l’eficient servei museístic berlinès.

Berlín (II): la ciutat imperial

Si Pla va descriure Bilbao sense baixar del taxi, certament jo puc fer tres paràgrafs sense pràcticament deixar l’autobús turístic. A quarts d’onze ja començàvem el nostre periple, amb els auriculars enfundant les orelles i recorrent la K’damm, la zona de les ambaixades de Tiergartenstrasse. Travessant també l’antiga zona de divisió entre est i oest on, des que van llevar el mur, han començat a edificar com a bojos, i passant pel famós Checkpoint Charlie. Poc després fem la primera aturada, a la Gendarmenmarkt.

Berlín (I): El primer dia

Arribem a l’aeroport de Tegel passada l’una del migdia i sense cap contratemps important. Un fet aquest que, a la llum de les darreres experiències, gairebé mereixeria un post per ell mateix. L’hotel on reposarem de la dura lluita del turista rep per nom Hollywood Media Hotel, i es troba situat a la comercialíssima Kürfurstendamm, al barri burgès de Charlottenburg. Un hotel, com és obvi, dedicat al cinema; que a Los Ángeles em faria riure i a Berlín em sembla més que correcte. Els meus pares tenen l’habitació Els deu manaments; nosaltres dormirem a Esmorzar a can Tiffany.