Pilar ReHola, o que la ideologia no sigui impediment per a una bona frase

Si hi ha quelcom de bo d’aquest sidral que ens ha dut la corrupció urbanística, a banda de per veure el senyor Zaragoza menjar-se les seves pròpies paraules, és per destriar el gra periodístic de la palla. Pel que fa al gra, cadascú que triï el que vulgui. Pel que respecta a la palla dos dels meus tres espantaocells preferits han quedat retratats aquests darrers dies en una veritable mostra de pornografia periodística. Un: Sostres. Poc més queda a dir d’aquest personatge. Potser que és un home que hauria de seguir ben aviat els passos del seu admirat Jiménez Losantos. És a dir, anar de cap al jutjat a gratar-se la butxaca i d’aquí passar a un mitjà de segona o tercera com per exemple e-notícies. Llàstima que ni ells el volguessin. Un mitjà esperpèntic i sensacionalista que ahir recollia la frase de la Sra.ReHola en la que la independentista dóna les gràcies a Garzón per venir a salvar-nos amb l’operació Pretòria. Continua llegint

Anuncis

Imitation of life

Avui, mentre esperava a la consulta del metge, llegia l’article de Pilar ReHola a La Vanguardia. Com m’acostuma a succeir, no he passat del segon paràgraf. Llegint les primeres deu línies, mentalment l’he tornada a veure de polemista en programes com Las tardes con Patricia, de joglar en el programa del Cuní i fent més aviat llàstima en el rol de periodista republicana, feminista, sionista i tots els -ista que li calguin per dur a terme el seu paper de totterreny de la comunicació, d’especialista en tot. Continua llegint