Article a l’Avui (10)

Els EUA i l’economia irreal

La setmana vinent els EUA tindran nou president. Un president que molt probablement serà Barack Obama i a qui espera un panorama tan fosc com el que va haver d’entomar Ronald Reagan l’any 1981. El primer president dels EUA amb un MBA (de Harvard), George Bush Jr., ha deixat un llegat que costarà d’eliminar i que pagarem entre tots. Tanmateix, i paradoxalment, la virulència d’aquesta crisi només podrà empènyer a favor del canvi. Continua llegint

“Coriolà” de Shakespeare (orig.1623)

Coriolà, de Shakespeare. Traducció de Josep M.de Sagarra. Dins de “Tragèdies Romanes”. Barcelona: Ed.Alpha, 1958 (orig.1623), pp. 11-137

Dins cadascuna de les obres de Shakespeare semblen voltar les passions humanes. Passions que prenen tot sovint el caire de protagonistes i que ben aviat demostren la seva doble cara entre la virtut i el defecte. En aquest cas, Coriolà és la història d’un general romà del s.V aC. Som al bell inici de la República romana que acaba d’expulsar els seus monarques, els Tarquins. En aquest context, generals coratjosos i homes nobles i valents es disputen les màximes prefactures de l’estat. Coriolà és un d’aquests generals, valent fins al punt de la follia, noble fins a l’extrem de no ajupir-se mai, estricte fins al defecte de no saber transigir. Continua llegint

Article a La Vanguardia

Una visió política dels fons sobirans. Va ser un encàrrec fet depressa i corrents i va aparèixer ahir sota el títol ¡Es geopolítica, amigos!

El pasado agosto el parlamento alemán aprobó una ley que autorizaba el veto público ante compras de paquetes accionariales de empresas alemanas, superiores al 25% del capital y realizadas por parte de países no pertenecientes a la UE, Suiza, Noruega e Islandia. Mientras Occidente debatía en foros internacionales la necesidad de controlar los fondos soberanos y limitar su derecho a voto en los consejos de administración, el gobierno alemán promovía una ley que subrayaba el temor europeo ante la compra indiscriminada de empresas propias. Continua llegint

La imatge i l’essència

Fa uns anys va sortir un llibre anomenat Impostures intel·lectuals. Me’l va recomanar, si no m’equivoco, un antic professor meu de filosofia analítica, aquests que es dediquen a dir l’abast d’allò que pot ser dit, la construcció de la raó, la generació de la veritat i, en definitiva, com la caguem quan parlem pretenguem o no ser acurats en el que diem. El fet és que tot això em ve al cap mentre reflexiono sobre un altre gran llibre que tinc entre mans i devoro amb rapidesa: Abans del sis d’octubre. El dietari del periodista, jurista i polític Amadeu Hurtado, gran amic d’Eugeni Xammar i del qual Quaderns Crema acaba de reeditar-ne (amb força èxit si mirem els índexs de venda) l’obra. Continua llegint

España es asín!

Una de les grans satisfaccions personals del meu anterior bloc, perquè m’ho vaig passar bé dins la desgràcia i perquè vaig fer un petit compendi d’estupideses, va ser obrir la pestanya: España es asín. Doncs bé, queda solemnement reoberta. El Sr. Aznar, sempre atent a compartir amb la resta les seves demostracions d’estultícia ibèrica després d’una llarga, massa llarga, vida política dedicada a fer-nos sentir nàusees davant el nostre passaport amb l’escut monàrquic, ha tornat a la càrrega. És tan fàcil fer una notícia còmica d’ell que ja no saps si el periodista s’avança a la interpretació o realment d’on no n’hi ha no en raja. L’ús de les cometes és important: Continua llegint

“La dictadura de la incompetència” (2008)

La dictadura de la incompetència, de Xavier Roig. 2008. Barcelona: Ed. La Campana, pp. 186

Tot i que no arriba en el millor dels moments, mentre el mercat lliure cau a trossos i impúdicament ens mostra les seves misèries, el llibre de Roig resulta ser una vacuna interessant contra l’adotzenament de la nostra classe dirigent i a favor de la doctrina dels incentius, el mèrit i la capacitat. El text comença amb una qüestió dolorosa: per què si els funcionaris del nostre país no arriben al 10% aquests representen el 68% dels nostres parlamentaris? Quin és el marc de motivacions, beneficis i (in)capacitats que permet aquest estat de coses i quina és la seva conseqüència en les lleis que fan? La resposta és perfectament previsible. Continua llegint

El nivell dels nostres polítics

Fa només uns minuts llegia el llibre de Xavier Roig, La dictadura de la incompetència. Després d’uns capítols on la seva defensa descarnada del lliure mercat ballava incongruent davant d’unes notícies que ens mostren l’aberració capitalista, finalment m’he rendit als seus arguments. No és ara ni aquí el moment per plantejar les múltiples fiblades que aquest treball llença contra d’adotzenament generalitzat. Una sí, però, em serveix per fer una reflexió escrita: ens mereixem els nostres governants? Continua llegint