Anaheim (i II): Angels, 7 – Seattle Mariners, 3

Dimarts al vespre, en aquest desert cultural anomenat Anaheim, Orange County (és a dir, comptat de les taronges), anem a distreure’ns a la manera americana. A les set i cinc del vespre comença el partit de beisbol entre l’estrella de la lliga nord-americana, els Angels de Los Angeles i els no tan potents Mariners de Seattle, de l’estat de Washington. Un partit anodí, entre setmana que tindrà una seqüela el dia immediatament posterior, el dimecres, en que novament aquests dos equips s’enfrontaran al mateix estadi. Per aprofitar el vol, suposo.

Anaheim (I): El no res

Anaheim és una ciutat a tocar de Los Angeles. Aparentment al costat si mires un mapa de carreteres però en realitat gairebé a una hora del centre o, el que és el mateix, a seixanta quilòmetres de distància. Si Los Angeles és una de les ciutats més lletges que recordo, Anaheim no es queda lluny. De fet la supera. A mesura que deixes l’aeroport enrere i t’endinses en les inacabables autopistes de sis carrils comença una terra de ningú de cases unifamiliars, serveis per a l’automòbil, hotels i negocis diversos. Anaheim és conegut sobretot per Disneyland, un parc d’atracions que comença a l’altre banda del carrer, davant del meu hotel, però que de manera sorprenent és gairebé innexistent als carrers de la ciutat. El motiu: tothom hi arriba i se’n va en cotxe.