L’espectacle democràtic del PPC

Després de dies de ressò, alè i baf de la gran victòria de l’armada invencible davant dels panzers de la Merkell, Espanya regala una alegria al poble català. El PP ens ha mostrat quina és la recepta democràtica que té per a Catalunya i quins són els bastions, els puntals sobre els quals s’aixeca el seu futur polític a la regió catalana. SI fa un any, desautoritzat el Sr.Piqué per moderat i per poc del gust de Losantos, els del PP Nacional ens va deixar el nen Daniel Sirera, corresponsable de la gran derrota popular del març; ara, per resoldre la profusió de candidatures i el combat brutal de personalismes (Fernández-Díaz, Sirera, Nebreda) els senyors de Madrid han recomanat, suggerit, imposat l’eterna derrotada Alícia Sánchez-Camacho.

Alícia Sánchez Camacho

Alícia Sánchez Camacho. Senadora per Girona i pel Partit Popular de Rajoy. El que no li van donar els electors de la província (pro-vintia, per als populars) li donà el seu partit. No fos dit. El cas és que aquesta senyora, vista la deserció d’una Maria San Gil escorada en la centralitat de l’ultradreta, i de la mà de l’insular i igualment perifèric J.M.Soria, és l’encarregada de donar la cara per l’esperpent de ponència politica del PP. Bonica clucada d’ull a la dreta nacionalista catalana i basca.