Un mes de lectures

Enllesteixo Putas asesinas, un veritable Bolaño en estat pur; les cròniques de L’estiueig i avanço amb ¡Huy! i els Nou Contes de Salinger. Enllesteixo també, i de seguit, les sis-centes pàgines del primer volum abreujat de les Memòries de la II Guerra Mundial de Churchill. Un text que deixo pregonament subratllat de cites amb referències a aspectes de lideratge i militars. Tot i així, a mesura que s’inicia el curs acadèmic, començo a decantar-me per l’assaig, amb  The globalization paradox, de Rodrik. Als vespres, he tornat a començar La divina comèdia, en edició crítica de Sagarra. Que duri. La pila de llibres adquirits durant l’estiu és realment imponent: assaig en anglès, un tom de la Selecta amb les obres completes de Carles Soldevila, els anteriorment esmentats… Faltarà temps per tanta lectura. Tempus fugit et vita brevis.

“El soldado olvidado” (orig.1967)

El Soldado Olvidado, de Guy Sajer. Barcelona: Inédita Editores, 2006, pp.586

Un retrat dur, colpidor i en primera persona del que va representar la campanya de Rússia des de la mirada d’un soldat alsacià que, amb 16 anys, s’incorpora a les unitats de transport que han de fornir de provisions les tropes envoltades a Stalingrad. Fred, fang, pluja, neu, dolor, mort, explosions i retirades inacabales. Lluny de la lectura estratègica del que fou la guerra amb Rússia que ens arriba en llibres com el del mariscal Erich von Manstein, Victòries perdudes, la guerra del 1943 al 1945 fou un seguit de retirades en desbandada, amb poc o cap front al davant i on la necessitat de sobreviure i la certesa de la derrota són gairebé les úniques veritats absolutes.

Uns passatges per al record: l’aprovisionament de tropes per tren durant l’hivern de 1943; la visita al Berlin bombardejat, a la primavera de 1943; la desfeta del front ucrainès a inicis de 1944; la defensa del port de Memel davant de l’avançada russa, a inicis de 1945; els soldats de la Gross Deutschland, captaires a Copenhaguen a març de 1945… Continua llegint

Sobrereacció al Camp Nou

Ahir va succeir un fet curiós, sorprenent i certament estrany. Corria el minut 80 de la segona part al Camp Nou. Un Barça desconegut format per noms totalment inaudits corria amunt i avall fent veure que volia remuntar un 0-1 contra un dèbil, molt dèbil Osasuna. Llavors ve l’incident. Un arbitre dolent expulsa un defensa barcelonista per una entrada dubtosa. A partir d’aquí assistim el meu germà, jo i un amic danès a una espectacular sobrereacció del públic. La gent, com de manera potser massa fàcil acostuma a fer sempre que succeix un fet similar, treu mocadors . Després ve la xiulada i novament els mocadors… fins al final del partit. Aquest serà el record que els socis ens endurem d’aquest darrer partit de la temporada. Continua llegint

Socialistes vs Catalunya

Seguir l’actualitat política implica patir. Avui m’he despertat amb dues notícies terribles. La primera, Solbes descarta que el nou finançament entri en vigor a l’espera que el Tribunal constitucional acabi per netejar les aspreses d’un Estatut que no encaixa del tot ni amb la Constitució ni, sobretot, amb l’Espanya de sempre. Aquest és un fet que implicaria l’incompliment d’una llei orgànica i, per damunt de tot, la continuació de l’espoli. Ara mateix, però, obro l’Avui virtual i sembla que el ministre es retracta. Mal fet. Com les passades eleccions han demostrat, el PSOE pot pixar-se a la cara dels catalans a cost zero. Poden desfer-se de Castells, de l’Ernest Maragall o de qui sigui i el resultat serà el mateix: cap. La veritat, pensava que ja havien après la lliçó. Continua llegint

Berlín (III): El llarg passeig

Dia de museus i dia de caminar i cansar-se. Els museus de Berlín, al menys els principals, acostumen a ser cars i a obrir tard: a les 10am. Si tenim en compte que tanquen a les sis, vol dir que cal córrer per veure’n una petita representació. I si li afegim que en ple pont de maig vol dir que hi ha milers de turistes eslaus, italians, catalans, espanyols i holandesos. Tot plegat implica cues i munions de gent a tot arreu; això sí, ben distribuïts per les sales gràcies a l’eficient servei museístic berlinès.

Continua llegint