La nova Solidaritat Catalana

Hi he pensat força darrerament: a manca de lideratge polític, la societat civil ha de prendre el pols a la situació i plantar cara. Tenim dos grans exemples en els darreres mesos. Exemples que ens omplen d’optimisme envers el país i particularment envers el nostre futur. El primer exemple ve del centenari llarg de municipis que han tingut la valentia de plantejar el que és un crit inapelable: cap país pot renunciar a la llibertat de decidir el seu futur. D’aquí es desprèn l’acte democràtic del proper 13-D.

2666 de Roberto Bolaño (2004)

2666, de Roberto Bolaño (2004). Barcelona: Anagrama., pp.1125

2666 és la novel·la final, global i pòstuma de Roberto Bolaño. Contravenint les ordres de l’autor, el seu editor, Herralde, va decidir publicar els cinc llibres de que es composa en un de sol. Així ens arriba en aquest format mastodòntic i encara incomplet l’obra inacabada que Bolaño va deixar com a herència als seus fills. Com en Los Detectives Salvajes, la novel·la s’inicia amb elements que ens resulten familiars: uns escriptors (aquí professors) a la recerca d’un altre escriptor maleït i gairebé desconegut, Beno von Archimboldi. Atepeïts, inundats, d’erudició, aquests tres professors perseguiran el seu heroi fins a Mèxic. Aquí comença el segon llibre, la part d’Amalfitano. Un altre professor, aquest cop de geometria, que arriba des de Barcelona fins a la perduda i industrial Santa Teresa on fets misteriosos i terribles estan trasbalsant la ciutat.