Un cap de setmana

Quan no dormo bé, i prou feines arribo a les quatre o cinc hores de son, em passejo durant el dia com un zombi. La meva atenció disminueix i la capacitat de raciocini es veu fortament afectada. Tot i així, després d’una tallada de cabell que s’estira més que no pas voldria tinc temps per deixar-me caure per La Central. Comprar en aquesta llibreria, a les dues del migdia d’un dissabte, és tot un plaer. Continua llegint

Anuncis

“Historia abreviada de la literatura portátil” (orig.1985)

Historia abreviada de la literatura portátil, d’Enrique Vila-Matas. Barcelona: Anagrama. Col.Compactos. 2007. pp.124.

En el període d’entreguerres la literatura europea va viure un període de transformació i experimentació similar a les avantguardes d’altres branques de l’art. A cavall entre l’ordre heretat d’un règim que va dur Europa a la devastació i un present que vol trencar amb tot l’anterior, el moviment Shandy es va plantejar renovar les arts a partir del compromís dels seus membres. Aquest compromís tenia uns principis bàsics: estimar la negritud, ser una màquina soltera plena, crear obres fàcilment transportables, ser insolents, innovadors i mancats de grans propòsits, viure de manera nòmada i conviure amb el seu doble. Continua llegint

Croàcia: dos moments d’independència.

Ell llibre de Marcus Tanner, antic corresponsal del diari anglès The Independent als Balcans em posa sobre la pista de la història recent d’aquest país. Llegeixo un parell de passatges del seu interessant: Croatia, a nation forged in war. El primer fa referència a l’estat titella dels alemanys durant la Segona guerra mundial. El segon, el que va del trencament de Iugoslàvia fins al reconeixement de la seva independència per part de la Comissió Europea l’any 1992. Continua llegint

Dubrovnik (i V): comiat de Trsteno i malviure a l’aeroport

El darrer dels dies de la nostra estada a Croàcia està reservat a un nou passeig per la nostàlgia a la petita Trsteno. Agafem un autobús i després de mitja hora de sinuós passeig per la costa dàlmata ens plantem a la nostra destinació. Li fem fotos al majestuós arbre de la plaça, li fem fotos a l’església, li fem fotos a tot el que és fotografiable. Trsteno compta també amb un preciós jardí de plantes, l’Arboretum, que creixen amb abundància i color en aquesta plujosa època de l’any. En els límits del parc una terrassa preciosa forma un cop més una estampa típica de roques, illes i mar blava. Continua llegint

Dubrovnik (IV): la illa de Mljet

Com el temps sembla permetre-ho, decidim llevar-nos d’hora i pujar-nos al ferry que ens duu a l’illa de Mljet. L’únic que fa l’anada i la tornada en el dia. Mljet és una illa allargada, com totes les de la Dalmàcia i on, segons la llegenda, Odisseu va viure-hi sis anys de tornada de Troia. Són dues hores de trajecte en un catamarà ràpid que va fent bots d’illa a illa i, especialment, en dies com avui, d’onada en onada. Atraquem a Polace, el segon port de la illa i en ple parc natural. Tenim tres hores i vint minuts per fer la visita al parc abans no ens deixi el vaixell a terra. Però aquest no és cap problema per a uns guies locals que saben fer la visita tant reduïda com calgui. Una furgoneta del parc s’encarregarà de dur-nos al llac de Veliko Jezero. Allà caldrà pujar-nos a un bot i fer la visita de l’illa dins l’illa. En aquest indret meravellós s’aixeca un monestir benedictí edificat en un tros de paradís de tres-cents metres de diàmetre. El temps, que fins aleshores era rúfol i plujós, es calma i ens cedeix una hora de pau per passejar i donar voltes a l’illa.

Continua llegint

“El meu ofici” (2008)

El meu ofici, de Josep M.Espinàs. Barcelona: La campana, 2008. pp.160

Josep Maria Espinàs recorda per la seva capacitat productiva a Amélie Nothomb: treu un llibre breu cada any. Després de Relacions particulars, una obra de records sobre els seus encontres amb les celebritats literàries del país, Espinàs comparteix ara amb nosaltres el resultat d’una vida dedicada a l’escriptura. Sempre de la mà de la seva vella Olivetti. El llibre està compost per una seixantena de reflexions de no més d’un parell de planes en les quals el nostre escriptor aconsella, adverteix, explica i comenta els secrets del seu ofici. Continua llegint

Dubrovnik (III): del Casc antic a Trsteno

Aquest cop la previsió meteorològica no enganya: plou lleument però de manera sostinguda. Tot i així, protegits aquest cop no tant per les ulleres de sol com pel folre polar que talla el fred, tornem a passejar pel Casc antic de la vella Dubrovnik. Un cop creuada la ja familiar porta de Pile avancem paraigua en mà pels carrerons laterals que pugen verticalment en direcció a la muralla. Aquesta part de ciutat, la turística i coneguda, concentra una gran quantitat de carrerons envoltats per façanes i comerços que daten de l’edat mitjana. Continua llegint