Lliçons de la crisi

Què és el que hem après en aquesta crisi? Fem-ne una llista:

– Que les crisis serioses (no la russa del 1998, la del sud-est asiàtic ni l’Argentina del 2001) normalment comencen als EEUU i després s’estenen a Europa

– Que tenir una economia globalitzada vol dir que cada dia depenem més del que aquests americans volen fer de les nostres vides. És a dir, de la seva economia. Continua llegint

Anuncis

29-IX-08: Ara sí que ve la crisi

El Congrés nord-americà ha decidit rebutjar el pla de rescat de Bush per al sector financer. Un comiat a l’altura del president que més mal a fet al seu país i a la credibilitat de les institucions internacionals. Tanmateix, no és aquesta una bona notícia. Els congressistes dels EEUU han decidit rebutjar la proposta per diverses raons. En essència perquè en aquest país les eleccions són a tocar i qui està a favor de rescatar amb fons públics els negocis privats està condemnat a la incomprensió ciutadana. No se n’adonen de les conseqüències o, pitjor, no volen pagar el preu en forma d’una no reelecció. Continua llegint

Article a L’Avui

Aquest article, amb el títol de Nadal a Lima, havia de sortir pels volts de cap d’any. Com no ho va fer fins ahir vaig decidir canviar els temps verbals i posar-li El Perú desperta. Sembla que ha agradat a alguns amics, peruans inclosos, però deixem l’autobombo que ja en fem prou i cada cop l’aguanto menys.

Des del temps del virrei Amat, ha plogut molt per aquí. Lima és avui en dia una de les ciutats més grans del món i segueix la seva escalada particular en el rànquing de futures metròpolis planetàries. Envoltada de turons i valls, Lima atrau sense fre immigració que arriba des de tots els llocs del país. Són els coneguts pueblos jóvenes que s’estableixen a la falda de les muntanyes, en les grans planes de desert que envolten la ciutat i que un observador atent podria veure progressar mes rere mes. Tot al marge de cap infraestructura viària, d’enllumenat o clavegueram. Continua llegint