Sud-àfrica (XVIII): I encara més safari

Després del descans, quan comença a fer calor de veritat, encara tenim l’oportunitat de tornar a veure girafes. N’Andree ens explica com ha vist volar cinc metres pels aires un exemplar de lleó que no va calcular en el seu atac el radi d’acció de la coça d’aquest animal. Uns altres es van menjar la girafa; per al lleó amb la mandíbula destrossada, diu, va ser la fi. De cop i volta ens truquen per ràdio: un lleó camina pel mig de la carretera, a menys de tres minuts d’on som. Efectivament, aviat el trobem de cara. Fent una lenta marxa enrere, a menys de cinc metres del lleó, ens retirem respectuosament sense que ell ens dediqui ni una sola mirada. Cinc minuts més tard, en té prou, creua la carretera i va a buscar alguna ombra en l’espessor d’aquesta selva de vegetació baixa i seca. Si ell hagués volgut, no cal dir-ho, d’una carrera ràpida i un salt podria haver entrat dins el cotxe.

Sud-àfrica (XVII): Més safari

Seguim carretera amunt. El sol comença ja a fer el seu efecte i progressivament ens desfem de mantes, folre polar i jersei i ens calcem les ulleres de sol. A prop de les vuit divisem la primera de les congestions de trànsit naturals en el Parc. Una vintena d’elefants de totes les edats tenen bloquejat el camí mentre devoren branques, branquillons, fulles i vegetació diversa a banda i banda de la carretera. En pocs minuts estem absolutament envoltats d’aquests animals que, com observem, tenen força suficient com per tirar a terra un arbre de quatre metres d’altura. En moments com aquest, els conductors de jeep saben que han d’apagar el motor, baixar la veu i deixar que els elefants facin la seva feina.

Sud-àfrica (XVI): El safari

El gran dia ha arribat. Tot turista de pro que visiti Sud-àfrica ha de fer un safari, a poder ser al Parc Kruger i preferiblement en un servei, diguem-ne exclusiu. Això és el que fem. A les cinc trenta en punt, a la porta d’entrada del Lodge ens espera el nostre jeep privat. Es tracta d’un descapotable de dotze places que avui, afortunats nosaltres, només tindrà dos passatgers: na Mili i jo. Obrim la tanca de seguretat, vigilem que els gossos no fugin i pugem al jeep. N’Andree, un afrikaaner nascut a prop d’aquesta mateixa regió de Mpumalanga, ens farà de guia privat. Comença cobrint el vehicle i lliurant-nos tres mantes per cap. Les necessitareu, diu.