Dubrovnik (IV): la illa de Mljet

Com el temps sembla permetre-ho, decidim llevar-nos d’hora i pujar-nos al ferry que ens duu a l’illa de Mljet. L’únic que fa l’anada i la tornada en el dia. Mljet és una illa allargada, com totes les de la Dalmàcia i on, segons la llegenda, Odisseu va viure-hi sis anys de tornada de Troia. Són dues hores de trajecte en un catamarà ràpid que va fent bots d’illa a illa i, especialment, en dies com avui, d’onada en onada. Atraquem a Polace, el segon port de la illa i en ple parc natural. Tenim tres hores i vint minuts per fer la visita al parc abans no ens deixi el vaixell a terra. Però aquest no és cap problema per a uns guies locals que saben fer la visita tant reduïda com calgui. Una furgoneta del parc s’encarregarà de dur-nos al llac de Veliko Jezero. Allà caldrà pujar-nos a un bot i fer la visita de l’illa dins l’illa. En aquest indret meravellós s’aixeca un monestir benedictí edificat en un tros de paradís de tres-cents metres de diàmetre. El temps, que fins aleshores era rúfol i plujós, es calma i ens cedeix una hora de pau per passejar i donar voltes a l’illa.

Dubrovnik (III): del Casc antic a Trsteno

Aquest cop la previsió meteorològica no enganya: plou lleument però de manera sostinguda. Tot i així, protegits aquest cop no tant per les ulleres de sol com pel folre polar que talla el fred, tornem a passejar pel Casc antic de la vella Dubrovnik. Un cop creuada la ja familiar porta de Pile avancem paraigua en mà pels carrerons laterals que pugen verticalment en direcció a la muralla. Aquesta part de ciutat, la turística i coneguda, concentra una gran quantitat de carrerons envoltats per façanes i comerços que daten de l’edat mitjana.

Dubrovnik (II): Setmana Santa a Dubrovnik

Com mesos enrere ja es veia que no trobaríem res econòmic per les dates que buscàvem, acotem el cap i ens resignem a treure un paquet turístic amb Iberojet. Només el vol, a preus ja desorbitats, excedia el cost total – hotel inclòs – per agència. Els acaparadors tornen a guanyar aquesta vegada. Aterrem dijous, passades les deu del vespre a l’aeroport dàlmata. Un missatge al mòbil m’anuncia que el Barça ha estat eliminat pel València a la Copa del Rei. L’hotel Petka és correcte, sense res d’especial a observar excepte que, entre un i altre ningú ha pensat a donar-nos de sopar. Ens en sortim com podem gràcies a un voluntariós recepcionista i enfilem el llit