La plantació anticatalana

45.000 hectàries de fermosa plantació són més que quatre brots verds d’anticatalanisme, deia Quim Monzó a la seva columna del passat dissabte. Per aquestes dates apareixia una nova mostra de com atiant el foc anticatalà s’aconsegueix que la flama creixi. Un 56% dels lectors del diari El Mundo es consideren catalanòfobs. Deu ajudar el fet que no somriem quan ens foten la mà a la cartera i a sobre tenim la barra de demanar a mitja veu que no ens robin tant. No cedir al xantatge de la uniformització implica aguantar que t’escupin a la cara i després et donin un mocador per eixugar-te. Continua llegint

EL finançament. Punt i final

Com la majoria de catalans, no tinc una opinió ferma sobre el resultat final del debat del finançament. Em miro i em rellegeixo les taules i els percentatges i, tot i considerar-me una persona que ha seguit el debat, no sé ben bé què dir-ne. Òbviament puc llegir les xifres finals aproximades i entenc que si abans de cada 170€ tornaven 95, ara ho faran 105. En aquest punt hem guanyat, sí. 3.800M€ (estimats) per al 2012 també són bastant més del que rebíem. Així que també per aquí hem millorat. També sembla que en molts punts no es compleix l’Estatut(et) i efectivament hem acceptat una baixada preventiva de pantalons que CiU no té perquè acceptar. Fins aquí, la cosa sembla objectiva. Continua llegint

7-J: El dia després

Quin és el balanç de les eleccions d’ahir? Anem a pams.

Per al PSC-PSOE, la patacada es força important. Perden set punts a Catalunya i baixen, tot i que no tant, a Espanya. A casa nostra més de 200.000 votants deixen d’anar a votar. La imatge del President Montilla sortint a fer balanç de les eleccions abans de fer públics els primers resultats (22.00h) ho diu tot. Llegeix, s’entrebanca, confon pronoms amb preposicions i endavant que no ha estat res. Una vergonya per al país i una vergonya per al seu partit. Balanç dels danys, cap. La mentida continua. Continua llegint

Eleccions autonòmiques: més espanyolisme al canto

Ho deia el lider del PP Basc i es cert: el PP decidirà. I és cert. Al Pais Basc i a Galícia.  L’espanyolisme avança també en les altres comunitats dites històriques. Per sorpresa de molts, també d’un servidor, l’alta participació a Galícia no ha perjudicat als fills politics de Fraga. Tot el contrari: els ha propulsat. La mediatització en clau espanyola, el fanstasma de la crisi i el tema lingüístic (pobrets!) han acompanyat els errors del Bipartit. Errors que en la distància recorden els del primer govern d’Antich a les Illes: desavinences internes, feblesa de to i obra política que no convenç ni als convençuts. Continua llegint

El PP i el xoc cultural

Que aquí hi ha alguna cosa més que diferències culturals és evident. Llegir sobre l’entramat de corrupció del Partit Popular a Madrid i Al Pais Valencià fa posar els pèls de punta. Per l’extensió, per les xifres, per l’entramat internacional, jurídic, polític, per la naturalitat (diríem patxoca), per la misèria de cultura política d’aquest país. En un país normal, al que jo aspiro, aquí haurien d’haver-hi desfilat responsables polítics un darrera l’altre. Responsables per acció i per omissió, esclar. Continua llegint

L’espectacle democràtic del PPC

Després de dies de ressò, alè i baf de la gran victòria de l’armada invencible davant dels panzers de la Merkell, Espanya regala una alegria al poble català. El PP ens ha mostrat quina és la recepta democràtica que té per a Catalunya i quins són els bastions, els puntals sobre els quals s’aixeca el seu futur polític a la regió catalana. SI fa un any, desautoritzat el Sr.Piqué per moderat i per poc del gust de Losantos, els del PP Nacional ens va deixar el nen Daniel Sirera, corresponsable de la gran derrota popular del març; ara, per resoldre la profusió de candidatures i el combat brutal de personalismes (Fernández-Díaz, Sirera, Nebreda) els senyors de Madrid han recomanat, suggerit, imposat l’eterna derrotada Alícia Sánchez-Camacho. Continua llegint

Jiménez Losantos al jutjat

Dóna gust veure un dels personatges que més ha fet per reviscolar la brasa de l’anticatalanisme al jutjat. Recorda, per cert, la imatge de Saturn devorant als fills de Goya. El PP finalment s’ha adonat que alimentant la caldera de foc d’ultradreta se li en va el centre i, en territoris com el nostre, la mateixa dreta . Ara bé, per arribar a aquesta conclusió, ha calgut fer seure un dels personatges que demostra més a les clares l’essència d’Espanya, com és la jerarquia eclesiàstica espanyola que li dóna suport i quin nivell hi ha en l’ètica periodística capitalina. Continua llegint