Article a L’Avui

Aquest article, amb el títol de Nadal a Lima, havia de sortir pels volts de cap d’any. Com no ho va fer fins ahir vaig decidir canviar els temps verbals i posar-li El Perú desperta. Sembla que ha agradat a alguns amics, peruans inclosos, però deixem l’autobombo que ja en fem prou i cada cop l’aguanto menys.

Des del temps del virrei Amat, ha plogut molt per aquí. Lima és avui en dia una de les ciutats més grans del món i segueix la seva escalada particular en el rànquing de futures metròpolis planetàries. Envoltada de turons i valls, Lima atrau sense fre immigració que arriba des de tots els llocs del país. Són els coneguts pueblos jóvenes que s’estableixen a la falda de les muntanyes, en les grans planes de desert que envolten la ciutat i que un observador atent podria veure progressar mes rere mes. Tot al marge de cap infraestructura viària, d’enllumenat o clavegueram.

A Arequipa (III)

Tanquem el nostre periple de cap de setmana a Arequipa visitant la Mansión del Fundador, una casa colonial restaurada on s’hi fan bodes i batejos i on encara es poden veure pintures fetes pels soldats xilens un segle enrere durant la guerra entre els dos països. I El Molino, un dels primers molins d’aigua del continent. El taxista ens explica el fenòmen dels pueblos jóvenes alhora que es comunica per ràdio amb la centraleta dient que “lleva dos diamantes y hay cuatro más que esperan junto al Molino”.

A Arequipa (II)

En el Convent-Museu de la Recoleta es troba una de les atraccions d’Arequipa per als bibliògrafs: la seva biblioteca, retrat del període colonial i on s’hi emmagatzemen milers d’obres fonamentalment de caire teològic. La turista nord-americana que ens acompanya en la ruta, pregunta a la noia que fa veure que vigila des de l’entrada quin és el llibre més antic que tenen. Ella assenyala un Quixot de meitat del segle XVII. Segons la guia, en aquesta biblioteca s’hi amaguen incunables. En dels meus ulls, per altra banda, es retraten obres de meitat segle XVI. Visitem les cel·les amb els estris per fustigar la carn pecadora, el petit museu dedicat a les missions franciscanes i marxem.

A Arequipa (I)

Per al període de vacances dins les vacances hem escollit fer des de Lima una escapada cap a Arequipa. També coneguda per la ciutat blanca o els catalans del Perú, pel seu sentiment diferencial o regional. De fet, de catalans en tenen poc, més aviat serien anglesos donada la important immigració de la illa que va arribar en època de l’explotació minera del segle XIX.

Més sobre llibres i llibreries a Lima

No pas gaire lluny de Miguel Dasso, on es troben El Virrey i La Casa Verde, la casualitat ens duu a dues troballes més no identificades fins al moment. Al Óvalo Gutiérrez (óvalo per plaça circumval·lant) a tocar de Comandante Espinar, sorgeixen dues llibreries en aparença menors però amb una considerable col·lecció de llibres. Per al cas de la Librería Época, el fons de literatura i assaig peruans és més que suficient per passar una bona estona triant i remenant. Just al seu costat, la llibreria del Fondo, del conegut segell Fondo de Cultura Económica fundat per exiliats republicans de la nostra guerra. Un veritable magatzem en ciències socials i humanes que res té a envejar a les millors llibreries de Barcelona.